Entendre-hi més
Viatge al nou feu de Vox a Catalunya: el Mataró pobre que fa una dècada que dona senyals
RESULTATS ELECTORALS | L’alcalde Bote (PSC) gana sense majoria a Mataró i Vox hi entra amb 4 regidors
CONTEXT | Vox vol esmorteir la seva caiguda en ciutats on PxC ja va collir el fruit del descontentament
EL PERIÓDICO visita punts neuràlgics del seu graner de vots a la ciutat, on ho va ser del PxC des del 2011
La nit electoral del 28 de maig, la secció local de Vox a Mataró, vuitena ciutat més poblada de Catalunya, va estar de celebració al bar-restaurant Acuario del mataroní barri de Cerdanyola.
La capital del Maresme s’acabava de convertir, juntament amb Salt (on Vox ja comptava amb tres regidors), en el nou feu català –quatre regidors, 5.665 vots– de les eleccions municipals per a la formació d’extrema dreta. En altres grans ciutats catalanes com l’Hospitalet de Llobregat o Terrassa va obtenir més suports, però menys representació municipal.
El local triat per a la joia no era casual. L’Acuario és al cor del «feu del feu»: el barri de Cerdanyola, sobretot a la zona sud (18,62% del vot), a l’oest de la ciutat, és on més va triomfar Vox, que va ser segona força (per darrere del PSC) en vuit dels 12 barris de Mataró.
Cerdanyola Sud és, a més, el barri més pobre de Mataró (8.275 euros de renda mitjana per persona, la més baixa de la ciutat) i el tretzè més pobre de Catalunya, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (Idescat) en el context de 850 agrupacions censals.
Durant la setmana postelectoral, EL PERIÓDICO ha visitat punts neuràlgics del graner de vots de la ultradreta a Mataró, del Centre Cívic de Can Morros a l’av. Gatassa, passant pel carrer Mare de Déu de la Cisa, on fins a una dotzena de veïns consultats a peu de carrer han expressat amb entusiasme a aquest diari els motius que els han fet votar Vox.
Les paperetes per a la formació d’Abascal són el resultat d’un inflamable còctel social que agita inseguretat, pobresa, sentiment d’abandonament en un barri a la perifèria de la perifèria, pulsió antiimmigració i coneixement d’una popular líder local, la també diputada Mónica Lora, que va encapçalar les fructíferes candidatures de Plataforma per Catalunya (PxC) a Mataró des del 2011: tres regidors el 2011 i un el 2015, sempre amb Cerdanyola com a epicentre.
Álex, amo del bar-restaurant Acuario, prefereix resumir-ho així: «Els votem perquè estem fins als ous de la delinqüència. Tots els extrems són dolents, però m’obliguen a ser extremista». L’hoteler explica que, en 15 anys al barri, els han atracat en 13 ocasions i Vox «han sigut els únics que ens han defensat».
Senyals des de fa una dècada
A Álex li secunden Antonio i la seva dona, que des d’un balcó del carrer Mare de Déu de la Cisa asseguren que estan «farts de la delinqüència», diuen assenyalant el veí de dalt. Viuen a Mataró des de 1971 i, reconeixen, són votants de Mónica Lora des que liderava les llistes de PxC el 2011. Precisament per una campanya electoral d’aquell any va ser acusada d’un delicte d’odi per part d’una associació musulmana de Reus, causa judicial que va acabar sent arxivada a principis del 2022.
Des de l’Associació de Veïns de Cerdanyola, el secretari de l’entitat, Javier Sánchez, apunta com a causa de l’auge de Vox la suma de «percepció d’inseguretat, ocupacions conflictives, el racisme que genera l’alt índex d’immigració, el malestar per la política espanyola, les aliances del govern Sánchez i, finalment, temes locals, com el descontentament per la nova anella ciclista de Mataró». «No els ha fet falta ni fer campanya», opina Sánchez.
A més de Cerdanyola, des del 2011, fa més d’una dècada, hi ha cinc barris de Mataró on invariablement (en totes les municipals: 2011, 2015, 2019 i 2023) la quota de vot de PxC i Vox s’ha mantingut per sobre del 5% (tot i que habitualment ha doblat aquest percentatge): Cerdanyola Nord, Cerdanyola Sud, Cirera, la Llàntia i Rocafonda, amb un elevat índex de població migrant i exclusió social. Mataró és, de fet, la desena ciutat catalana amb més població d’origen estranger.
«L’extrema dreta ha sabut capitalitzar un descontentament estructural i un caldo de cultiu que fa anys que es cou. Vivim una europeïtzació del sistema: els pobres continuen votant majoritàriament socialisme, però una part d’ells se sent atreta pel discurs ultra», comenta Toni Rodón, politòleg de Mataró, ciutat de la qual coneix bé la realitat local i professor de Ciències Polítiques a la Universitat Pompeu Fabra (UPF).
Recursos públics i migrants
Eva Sánchez, veïna de Cerdanyola i directora de Ràdio La Veu TV, un mitjà veïnal del barri, apunta directament a un nínxol de tradicionals votants socialistes que han passat a votar Vox. «Els veïns estan molt cremats per la inseguretat i volen un canvi, el que sigui». Sánchez assegura que ella personalment no se sent insegura a Cerdanyola (tot i que sí que creu que convindria «més il·luminació i més patrullatge de proximitat als carrers»), si bé considera que les xarxes socials, on fa temps que Vox es mou com un peix a l’aigua, han accentuat el malestar.
Algun dels seus membres, de fet, van arribar a integrar una patrulla veïnal que va pertorbar el Govern municipal de l’alcalde David Bote (PSC), que aquest últim mandat ha encapçalat la lluita contra la inseguretat, especialment centrada en les ocupacions (Mataró en té la segona ràtio catalana més elevada, tot i que l’alcalde afirma que van a la baixa). Del 2021 al 2022, la criminalitat va augmentar a Mataró un 28%, especialment en sostracció de vehicles i lesions.
La Sandra, una veïna de 50 anys que passeja pel carrer València, diu que ha votat Vox «perquè hi ha molta delinqüència, totes les ajudes són per als immigrants i em sento desemparada». A més, assegura que coneix personalment Mónica Lora: «Quan em va deixar tirada el meu marit, ella va ser l’única que em va trucar per acollir-me».
A ulls de Roger Barres, politòleg i investigador de l’Institut Metròpoli, aquest discurs respon que «Vox ha sabut identificar molt bé, especialment en barris amb rendes baixes, temes que generen preocupació com l’escassetat de recursos públics, que vinculen amb la població nouvinguda».
Notícies relacionades«La sobrerepresentació de les persones migrants en els delictes no es produeix pel seu origen, sinó per la seva precarietat econòmica. La resposta no és el vot a l’extrema dreta, sinó canvis estructurals a llarg termini. Ara bé, l’esquerra que l’amaga comet un error», conclou el politòleg Toni Rodón.
Més notícies de Mataró en l’edició local d’EL PERIÓDICO Mataró
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.