«Em sento exclosa del sistema»: parlen votants de Vox en un feu de la ‘Catalunya pobra’

El seu discurs es repeteix en bona part de la dotzena de veïns que, a peu de carrer, admeten a aquest diari haver confiat en la formació ultra al barri de Cerdanyola, la demarcació local més pobra de la capital del Maresme (8.275 euros de renda mitjana per persona) i la tretzena més pobra de Catalunya, segons l’Institut Nacional d’Estadística.

Allà Vox va capitalitzar el 18,62% del vot de Mataró, ciutat catalana on més representació va collir (de zero a quatre regidors, 5.665 vots), juntament amb Salt. Fora de Barcelona, on també es van significar les classes altes, altres barris amb les rendes més baixes de Catalunya, com Ca N’Anglada (16,11%) i les Planes (13,91%), també van funcionar com graners de vot de Vox als respectius municipis, Terrassa i l’Hospitalet de Llobregat.

La retòrica antiimmigració troba també predicament en les paraules de la Sandra, veïna de 50 anys: «Em va deixar el meu marit, estic desemparada i no em donen ajudes perquè les donen totes als immigrants». Les dades oficials, però, no avalen les tesis racistes sobre ajudes públiques, com mostren les anàlisis de la plataforma ‘Verificat’,col·laboradora d’aquest diari.

Per exemple, les últimes memòries del Ministeri de Serveis Socials concreten que els usuaris amb nacionalitat estrangera atesos pels Serveis Socials de l’Estat no arriben ni al 20% (18,92% el 2020 i 16,47% el 2019). Una altra dada oficial: a Catalunya, la proporció d’estrangers que van rebre la renda garantida el 2021 va ser d’un 30,35%, segons un informe del Ministeri de Drets Socials.

Això no és obstacle, argumenta Roger Barres, politòleg de l’Institut Metròpoli, perquè l’extrema dreta patrimonialitzi un estat d’ànim d’abatiment que prolifera als barris catalans més afectats per la pobresa. «Saben identificar molt bé temes com les ajudes públiques, que generen preocupació en zones de rendes baixes», comenta Barres.

Una altra qüestió que decanta en favor de Vox el vot dels veïns de Cerdanyola és la inseguretat, tema que surt en totes les converses a peu de carrer amb la ciutadania entrevistada. «No els ha fet falta ni fer campanya», considera l’administradora del grup de Facebook Mataró Segura, que demana anonimat. «La gent està farta i busca un canvi, el que sigui», assenyala Eva Sánchez, veïna de Cerdanyola i directora de ‘Ràdio La Veu TV’ un mitjà veïnal del barri.

Mostra del que afirma Sánchez és el testimoni d’una jove parella que reconeix que ha votat Vox a la desesperada per la situació límit que viuen al seu pis, a l’avinguda de la Gatassa. «En els últims tres mesos ens han atracat tres vegades: vivim amb por i ara anem pel carrer amb un esprai antivioladors», expliquen aquest diari al replà del seu bloc.

«Jo soc fatxa de tota la vida»

El politòleg de Mataró Toni Rodón, professor de Ciències Polítiques a la Universitat Pompeu Fabra (UPF), apunta que si bé el rebuig del procési l’exaltació de l’espanyolisme van originar els suports inicials a Vox quan va néixer, aquest any «no han estat al centre de la campanya de l’extrema dreta». Tot i que, fa broma Rodón, «els seus votants no són precisament independentistes».

Un exemple paradigmàtic de votant no independentista és el Javi (47 anys), que al parc de Cerdanyola no li fa res reconèixer que ha votat Vox «perquè jo soc fatxa de tota la vida». «És a dir, falangista, ¿oi?», li pregunta aquest diari, i ell respon amb mig somriure: «No es pot dir gaire, però [Franco] era el millor», afirma amb una antidemocràtica i torbadora naturalitat. El cas del Javi és especialment paradoxal perquè, tot i que estigmatitza la immigració, assegura que la seva parella és peruana.

A ulls del periodista Joan Salicrú, gran coneixedor de la realitat local de Mataró, una part important dels vots a Vox provenen dels que van confiar el 2019 en Ciutadans, ara desplomat. «Les gairebé 3.500 persones que van votar Ciutadans el 2019 han optat ara per PP i Vox, que ja havia obtingut més de 2.000 paperetes fa quatre anys», descriu Salicrú.

Cal recordar que la número u de Vox a Mataró, Mónica Lora, ja va encapçalar a la ciutat les fructíferes candidatures de Plataforma per Catalunya (PxC) des del 2011: tres regidors el 2011 i un el 2015, sempre amb el barri de Cerdanyola com a epicentre. L’Antonio i la seva dona asseguren des d’un balcó del carrer Mare de Déu de la Cisa que voten Lora des de les municipals del 2011, quan es va presentar com a candidata de PxC.

L’espiral de la política nacional

Inseguretat i immigració al marge, hi ha consens que l’espiral de polarització en la qual es troba la política nacional ha tingut un paper determinant en les eleccions municipals d’aquest any. A aquest aspecte fa referència Javier Sánchez, secretari de l’Associació de Veïns de Cerdanyola, que emfatitza «l’emprenyament per les aliances del Govern de Pedro Sánchez» com un altre dels propulsors del vot a l’extrema dreta.

També s’hi refereix Salicrú, que contextualitza el cas de Mataró en l’increment ultra en l’àmbit nacional: «Hi ha una concentració de vot a Vox que prové del votant antisistema, emprenyat, parcialment o totalment racista i no gaire militant dels principis democràtics».

«A Cerdanyola va començar tot amb l’auge de les ocupacions il·legals», apuntala Eva Sánchez, que diu que no se sent segura al barri. L’alcalde David Bote (PSC) s’ha mostrat molt bel·ligerant amb les ocupacions durant aquest últim mandat (Mataró en té la segona ràtio catalana més elevada, tot i que el regidor afirma que van a la baixa).

Sánchez opina que «Vox es mou molt bé a les xarxes socials, que accentuen el malestar entre veïns. Sobretot entre les persones grans, que viuen amb por». Una por que, a través de les urnes, va donar peu el 28M a la implantació de l’extrema dreta a les grans ciutats catalanes.

Notícies relacionades

Adif adjudica la redacció del projecte de remodelació de l’estació de tren de Mataró

Un incendi afecta un edifici de cinc plantes a Mataró

.

Més notícies de Mataró a l’edició local d’EL PERIÓDICO Mataró