Els mosquits globals

Els mosquits tigre (Aedes albopictus) presents a Catalu-nya, en poblacions consolidades als voltants de Barcelona i algunes zones costaneres, s'infecten amb el virus de Chikungunya, una de les principals malalties transfrontereres, i podrien ser -sempre en condicional- una via de transmissió als ésser humans, segons mostren les anàlisis realitzades pel Centre de Recerca en Sanitat Animal (Cresa). A l'Àsia oriental, d'on és originari, el mosquit tigre és vector de malalties amb gran incidència en humans, com ara el dengue i la febre groga, i passa el mateix en alguns països de climes càlids d'Amèrica i l'Àfrica que ja han colonitzat, però encara es desconeix si les poblacions que hi ha a Europa conserven aquesta capacitat d'infecció.

«Hem confirmat que els mosquits adaptats al nostre ambient s'infecten amb el Chikungunya i és previsible que també puguin encomanar el virus als humans, però encara calen més estudis», resumeix Nitu Pagès, investigador del Cresa i especialista en malalties causades per artròpodes. Entre els factors que poden influir en aquesta eficiència o ineficiència hi destaquen els bacteris simbionts que els insectes tenen a l'intestí i les condicions ambientals, com la calor, que necessiten els virus per replicar-se. Perquè el mosquit pugui transmetre el virus, no n'hi ha prou que l'insecte s'infecti, sinó que «ha d'arribar a les seves glàndules salivals i alliberar-se en el moment de la picada». Un dels pròxims passos serà justament avaluar amb ratolins si aquest contagi es produeix.

ESTAR ALERTA / El Cresa, l'institut de referència a Catalunya per a l'estudi de malalties transmeses per animals, analitza així mateix si els mosquits -inclòs el mosquit comú (Culex pipiens)- poden expandir per Europa dues malalties emergents: el virus del Nil Occidental i el virus de la Vall del Rift, encara que el procés no és exactament el mateix perquè en els dos cicles també hi participen els ocells i els remugants. «Cal estar alerta perquè aquestes malalties estan cada vegada menys restringides a zones tropicals», insisteix Albert Bensaid, responsable del programa de Malalties Exòtiques del Cresa. A la UE ja n'hi ha hagut brots. Bensaid i Pagès consideren que Catalunya és una zona d'alt risc perquè, a més de la presència del mosquit tigre, és un destí turístic i té aiguamolls amb importants poblacions d'aus migratòries.

Notícies relacionades

La Diputació de Barcelona continua liderant la transició energètica a la província

El revolucionari projecte per a obtenir energia solar des de l'espai en 2030

Pagès mostra llavors els mosquits tigre que cria en uns cubicles especials. Van ser capturats en llibertat. De fet, no gaire lluny de la seu del Cresa, al campus de Bellaterra, es van detectar el 2004 les primeres poblacions a Espanya. «Infectem els mosquits amb un sistema de membranes artificials a través del qual piquen i s'alimenten de sang que hem infectat amb virus i s'ha escalfat a 37oC -diu l'investigador-. Es mimetitza el procés de picada en éssers humans».

Un altre dels objectius del projecte, que gaudeix d'una beca del programa Recercaixa de La Caixa, és determinar quina quantitat de virus es necessita per infectar un mosquit; és a dir, fins a quin punt un pacient ja gairebé recuperat de la malaltia pot servir per iniciar un nou cicle de transmissió quan és picat. Finalment, el treball també investiga quines serien les estratègies més eficients, incloent-hi els insecticides, per combatre les poblacions de mosquits si realment hi hagués un brot. «Els resultats podran ser utilitzats per les administracions per millorar el disseny de la vigilància epidemiològica», conclouen els investigadors.