Les escombraries 'colonitzen' els fons marins dels països europeus

Els fons marins dels mars que banyen el continent europeu, des de l'Àrtic fins al Mediterrani o el golf de Cadis, estan coberts per grans quantitats d'escombraries generades per l'home, incloent-hi plàstics de tota mena, trossos de vidre i fusta, ceràmica i arts de pesca, llaunes, ceràmica i tèxtils, amb densitats de fins a 70 objectes o 4,6 quilos per hectàrea, segons ha quantificat un estudi internacional amb participació de l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) i de la Universitat de Barcelona (UB). «En alguns sondejos amb xarxes hem extret més residus que biomassa», resumeix Joan Baptista Company, biòleg del CSIC i un dels científics líders per a l'àrea mediterrània. «Algunes àrees semblen autèntics abocadors», afegeix Miquel Canals, catedràtic de Geociències Marines de la UB.

Trobar residus al fons era previsible als territoris pròxims a la costa, on es concentra l'activitat humana, però l'estudi ha localitzat zones molt afectades en valls situades a 2.000 quilòmetres del litoral i amb unes profunditats superiors als 3.000 metres. «És sorprenent descobrir que zones que gairebé no han estat transitades estan plenes de residus. Les escombraries hi han arribat abans que els humans», prossegueix Canals.

A 4.500 METRES

A 4.500 METRESUn cas extrem és el canyó de Cascais, a la costa portuguesa, on s'han trobat 10 objectes per hectàrea a ni més ni menys que 4.500 metres de profunditat. En una situació similar se situa el canyó de Blanes, on han aparegut 32 objectes per hectàrea a 1.500 metres. Els residus procedeixen en part de l'activitat a la superfície (per exemple, el trànsit de vaixells o la pesca), però essencialment són el resultat dels corrents marins que els han arrossegat des de zones més humanitzades. «Els canyons actuen de connectors entre les aigües costaneres i el mar profund», subratlla l'estudi. És a dir, canalitzen les escombraries des de les àrees humanitzades de la costa fins a les profunditats.

En el treball, publicat a la revista PlosOne, han participat científics de 15 institucions europees coordinats per Christopher Pham, de la Universitat de les Açores. Les dades procedeixen de 600 sondejos realitzats en els últims anys a 32 emplaçaments diferents.

La millor situació s'observa al nord de les illes Fèroe, amb 0,36 objectes per hectàrea, i al nord-est d'Irlanda, amb 0,76, però els científics es mostren cautelosos al comparar zones perquè la presència de més o menys plàstics pot dependre, entre altres factors, del grau de desintegració dels materials. «Les bosses sepultades al fons es van trencant fins a convertir-se en infinitat de trossos», diu Company. Els resultats també depenen del mètode de càlcul: visual amb càmeres robotitzades o recollida de materials mitjançant xarxes d'arrossegament. A més a més, en cap dels casos es tenen en compte les peces que han quedat sepultades amb el pas dels anys, de manera que «els resultats encara podrien ser molt pitjors».

CARBÓ DELS VAIXELLS DE VAPOR

Notícies relacionades

Consells per viatjar amb el gos o el gat durant les vacances

Molsa, vesc i grèvol: tres plantes protegides per les quals et poden multar

CARBÓ DELS VAIXELLS DE VAPOREls plàstics solen ser les deixalles més comunes, però hi ha algunes excepcions, com els aparells de pesca en muntanyes submarines i dorsals oceàniques. Eva Ramírez-Llodra, investigadora que va estar a l'ICM i que ara treballa al Norwegian Institute for Water Research, destaca també el descobriment en planes submarines de grans dipòsits d'escòries de carbó, conegudes com a clinker, la negativa herència dels antics vaixells de vapor. «N'hi ha una gran acumulació a sota de les rutes modernes de navegació, i això indica que els principals corredors marítims no han canviat en dos segles», explica Ramírez-Llodra.

«Les escombraries dels fons marins són un problema molt important al qual fins ara s'ha prestat molt poca atenció», diu Company. El procés habitual és el següent: alguns animals les confonen amb aliment, especialment els plàstics que s'han esmicolat amb el pas dels anys, i a l'ingerir-les acaben ofegats o bé desnodrits a causa de l'obstrucció dels seus estómacs.