La pesca d'arrossegament desertitza els fons marins

La pesca intensiva d'arrossegament no només afecta les poblacions de peixos, mol·luscos o crustacis d'interès comercial, com les gambes o els escamarlans, sinó també els petits éssers vius que els serveixen d'aliment i que formen la base de la cadena tròfica. L'acció de remoure el terra i alterar els sediments, en definitiva, modifica l'ecosistema al complet i les possibilitats de recuperació són més difícils. Així ho ha confirmat un estudi dut a terme per investigadors espanyols i italians que ha analitzat els fons marins del canyó de la Fonera, a prop de Palamós.

"Sense la meiofauna, petits organismes que fan entre 30 i 500 micres, les gambes es queden sense aliment i desapareixen", posa com a exemple un dels autors del treball, Pere Puig, investigador de l'Institut de Ciències del Mar (ICM), centre del CSIC a Barcelona. L'activitat de l'arrossegament afecta la quantitat de meiofauna i la seva biodiversitat, la quantitat d'espècies diferents.

En el treball, els resultats del qual s'han publicat a la revista 'Proceedings of the National Academy of Sciences' (PNAS), també hi han participat investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la UAB (ICTA) i de la Universitat de les Marques, a Ancona (Itàlia).

Cada vegada més fons

"La pesca d'arrossegament és un dels mètodes extractius de recursos vius més utilitzats a tot el món, però, alhora, també és una de les principals causes de la degradació dels fons marins", subratllen els autors del treball. Aquesta modalitat de pesca es remunta a la segona meitat del segle XIV, encara que els últims 30 anys el seu ús ha crescut de manera exponencial i es practica cada vegada a més profunditat. Les gambes, per exemple, s'arriben a pescar actualment a 600 metres.

Remoure reiteradament els sediments tous del llit marí, com a conseqüència del pas de les xarxes d'arrossegament, ha reduït en un 80% la meiofauna i en un 50% la seva biodiversitat. "Els efectes negatius de la pesca d'arrossegament --prossegueixen els científics-- també són evidents en la disminució (fins a un 25%) del nombre d'espècies de cucs nematodes (el component dominant de la meiofauna a aquestes profunditats)". A més, l'estudi també revela que els sediments empobreixen de forma important (més del 50%) el contingut en matèria orgànica, font d'aliment dels organismes que viuen a aquestes profunditats.

¿Per què Palamós?

La tria de Palamós no és casual. D'una banda, és una zona particularment afectada que ja havia estat analitzada en anteriors estudis --"ara veiem els efectes de la superindustrialització de dècades passades", considera Puig--; de l'altra, la confraria de pescadors mostra una gran preocupació sobre aquesta qüestió i col·labora amb els científics. "Si es recupera la gamba, hi guanya tothom", prossegueix l'investigador de l'ICM-CSIC. Per aquest motiu, els pescadors s'estan plantejant xarxes que pesin menys i es clavin menys als sediments.

L'acció de remoure, afegeix Jacobo Martín, investigador de l'ICM-CSIC que actualment treballa al Centre Austral d'Investigacions Científiques a Ushuaia (Argentina), «provoca a la llarga una pèrdua constant de sediments fins, tous i rics en matèria orgànica, deixant un llit marí que és més difícil que sigui colonitzat novament».

Necessitat de 'guaret'

Les xarxes no atrapen els éssers que constitueixen la meiofauna, però sí que provoquen una suspensió dels sediments i modifiquen l'estructura del sòl. Un símil, com diu Puig, són els terrenys agrícoles que, a base de passar l'arada una vegada i una altra, perden el sòl fèrtil, les plantes tenen més dificultats per arrelar i els cucs no poden crear galeries. I el problema és que no hi ha manera de tornar a fertilitzar els fons. "Abans es pensava que remoure els sediments no era un problema, però sí que ho és", insisteix Puig.

Notícies relacionades

Consells per viatjar amb el gos o el gat durant les vacances

¿Te’n vas per Setmana Santa? Una ‘app’ t’ajuda a trobar cuidador gratis per al teu gos aquests dies

Anteriorment ja s'havien descrit efectes de la pesca d'arrossegament en altres éssers que viuen en el sòl marí, com ara esponges i coralls, però faltava quantificar les conseqüències sobre la base de la cadena tròfica. "A base de passar les xarxes pel fons, ja no queda res on abans hi havia un bosc", resumeix Puig. "Els fons poden acabar tornant-se erms si la pèrdua constant de sediment superficial perdura en el temps», afegeix Pere Masqué, investigador de l'ICTA-UAB.

Com es feia antigament en agricultura, la millor manera de recuperar els fons seria sotmetre certes àrees a una espècie de guaret, una temporada sense activitat pesquera, sentencia Puig.