Un nou episodi d'El Niño es gesta en aigües del Pacífic

Les dades obtingudes mitjançant satèl·lits i boies marines coincideixen a assenyalar que en aigües del Pacífic s'està gestant un Niño que podria ser de gran intensitat, similar fins i tot al que es va formar el 1997 i que va tenir efectes desastrosos. El Niño és un fenomen meteorològic d'origen molt complex -i discutit- les manifestacions més conegudes del qual són l'escalfament anormal de les aigües superficials del Pacífic oriental, l'alteració dels patrons de vent a la costa d'Amèrica i el descens de la productivitat pesquera, tot i que en les últimes dècades la seva aparició s'ha vinculat a tota mena de sequeres o inundacions a mig món. Fins i tot a Europa.

D'acord amb les últimes dades facilitades pel satèl·lit Jason 2, que porta un altímetre radar, el nivell del mar a l'oceà Pacífic equatorial ha ascendit entre 10 i 15 centímetres, i arriba fins i tot als 20 centímetres als voltants de l'Amèrica central, una situació similar a la que va observar el seu antecessor, Topex-Poseidon, en les mateixes dates del 1997. I si el nivell ascendeix és perquè les molècules de l'aigua tendeixen a ocupar més espai perquè estan més ca­lentes.

A més a més, des del gener, les masses d'aigua superficial s'han anat desplaçant des de l'oest (Indonèsia), on el mar acostuma a ser molt càlid, fins al fred oest (Amèrica). Aquestes onades, que sorgeixen quan els alisis deixen de bufar, es coneixen com a ones de Kelvin i poden mesurar centenars de quilòmetres. Si el procés es prolonga durant mesos, llavors es consolida El Niño. «Tenim una massa d'aigua càlida que vol emergir, però no sabem quina serà la seva progressió», sintetitza Xavier Rodó, investigador ICREA de la Generalitat a l'Institut Català de Ciències del Clima (IC3).

PROBABILITAT / L'Administració Oceànica dels EUA (NOAA) i l'Organització Meteorològica Mundial (OMM) han informat que és «probable» o «molt probable» la formació d'un Niño a partir de l'estiu, amb un risc superior al 70%, però insisteixen que encara són moltes les incerteses sobre la seva potència i el moment de més intensitat (El Niño s'anomena així perquè al Perú, on sol ser molt intens, acostuma a manifestar-se amb l'arribada del Nadal).

Segons el model estadístic desenvolupat per Rodó i altres investigadors de l'IC3, El Niño té moltes possibilitats de ser «moderadament fort», amb una anomalia positiva d'entre 1º i 1,5º, «però sense arribar al nivell del 1997». El model experimental de l'IC3, un programa informàtic al qual s'inclouen diverses variables, permet fer prediccions fins amb 15 mesos d'antelació. «Estem investigant la dinàmica del Pacífic tropical a nivells de temperatura superficial i profunda (fins a 500 metres)», posa com a exemple Rodó.

Notícies relacionades

La Diputació de Barcelona continua liderant la transició energètica a la província

El revolucionari projecte per a obtenir energia solar des de l'espai en 2030

El Niño i el fenomen invers de refredament de les aigües, La Niña, conformen un patró climàtic conegut com a ENSO (El Niño-Oscil·lació del Sud), que té un període de retorn que varia entre els tres i els sis anys. Els últims Niños dignes de menció es van produir els anys 2010 i 2003, encara que la seva força va ser molt inferior al del 1997. Des de fa dos anys, les condicions al Pacífic són neutres.

«Les condicions que estem observant són molt similars a les que hi havia el maig del 1997 -ha assegurat Eric Lindstrom, climatòleg de la NASA-. No hi ha garanties, però si això segueix així tindrem un gran Niño a la tardor». El de la temporada 1997-1998 va ocasionar impactes extrems, com un dels hiverns més càlids de la història recent de l'Amèrica del nord i inundacions devastadores a gran part de l'Amèrica central i del sud. A l'altre extrem del Pacífic, Indonèsia va patir una sequera desastrosa. Als Estats Units, de fet, El Niño és esperat amb expectació perquè «pot suposar un alleujament per a la sequera que pateix l'oest del país», com ha comentat el climatòleg Bill Patzert, també de la NASA.