Peixos devoradors de plàstic

Si no fos pels peixos i altres animals marins com algunes tortugues, foques i fins i tot cetacis, que els devoren i els incorporen a la cadena tròfica, els mars del planeta estarien molt més plens de plàstics. I això lògicament té un risc per a la biodiversitat i també per a la cadena alimentària.

Aquesta és una de les grans conclusions d'un estudi espanyol que ha analitzat la presència de plàstics als oceans a partir, fonamentalment, de les dades obtingudes per l'Expedició Malaspina, una campanya oceanogràfica coordinada pel CSIC que durant els anys 2010 i 2011 va circumnavegar el planeta a bord del vaixell Hespérides. També s'han pres dades de campanyes amb el vaixell Sarmiento de Gamboa i altres projectes internacionals.

Segons l'estimació de l'estudi, obtinguda a partir de 320 sondejos, els mars del món acumulen en les seves capes superficials entre 7.000 i 35.000 tones de plàstic flotant, una quantitat inferior al que es podria esperar en funció del que cada any s'aboca al mar. «És molt gran la quantitat que n'hem trobat, però se n'havia previst 100 vegades més», sintetitza Andrés Cózar, investigador de la Universitat de Cadis i un dels autors del treball. Els resultats es van publicar ahir a la nit a la revista especialitzada Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS).

L'origen dels plàstics marins és ben conegut: joguines, bosses, coberts, envasos i tota mena d'objectes quotidians arriben fins al mar arrossegats per rius o abocats sense control. Si aconsegueixen incorporar-se als corrents, arriben a mars profunds i comencen un procés de fragmentació impulsat per la radiació solar i el contacte amb l'aigua. De fet, la immensa majoria dels plàstics detectats, que no s'enfonsen a causa de la seva escassa densitat, van resultar ser fragments d'entre un i dos mil·límetres, impossibles de detectar a simple vista. «Vam llançar xarxes al mar amb una malla finíssima i les vam arrossegar durant uns 15 minuts per veure què atrapàvem», il·lustra Cózar. L'operació es va repetir en infinitat d'ocasions.

No es degraden totalment

No obstant, malgrat la gran quantitat de plàstic detectat, l'estimació és inferior al que es podria esperar en funció del que cada any s'aboca al mar, prossegueix l'investigador de Cadis. I la causa no pot ser la desintegració atès que els polímers més habituals, com el polietilè i el polipropilè, triguen segles a degradar-se. «Hi ha d'haver un altre procés que serveixi per explicar el fenomen

-adverteix- i creiem que una de les causes és que són absorbits per la fauna». Com que es tracta de trossos tan petits, els peixos els confonen amb preses. «La bona notícia és que l'abundància és menor de la que s'esperava -diu un altre dels autors del treball, Carlos Duarte, investigador del CSIC a l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats, a Mallorca-, però el repte és esbrinar on són la resta de plàstics que entren a l'oceà».

L'estudi també constata que els plàstics tenen tendència a concentrar-se en els anomenats girs oceànics, zones ja conegudes on els corrents són circulars i impedeixen la seva disseminació. La concentració és més gran al Pacífic nord, com ja havien advertit diverses anàlisis, però el procés es repeteix en almenys quatre grans girs més en tots els oceans. «No hi ha una única gran illa d'escombraries, sinó almenys cinc», explica Cózar. En el 88% de la superfície marina analitzada s'hi van trobar plàstics.

Notícies relacionades

Consells per viatjar amb el gos o el gat durant les vacances

Molsa, vesc i grèvol: tres plantes protegides per les quals et poden multar

Segons l'estudi, els resultats mostren que el problema de la contaminació per residus plàstics té caràcter planetari. «Els microplàstics influeixen en el comportament i en la cadena alimentària. Per un costat, els diminuts fragments sovint acumulen contaminants que, en cas d'ingestió, poden passar als organismes durant la digestió. Sense oblidar les obstruccions gastrointestinals, que són un altre dels problemes més freqüents amb aquest tipus de residus», afegeix l'investigador. A més a més, l'abundància de fragments flotants permet que organismes petits hi naveguin al damunt i puguin colonitzar llocs als quals fins ara no podien accedir.

«Malgrat tot -sentencia Cózar amb un to pessimista-, és possible que la major part de l'impacte que està causant la contaminació per plàstic als oceans encara no es conegui».