David Tilman: «Una dieta sana redueix els gasos d'efecte hivernacle»

La pèrdua de la biodiversitat i la seva repercussió en l'estabilitat dels ecosistemes és un tema que ha preocupat durant una bona colla d'anys l'ecòleg David Tilman (Illinois, Estats Units, 1949). Els estudis que ha portat a terme en aquest terreny l'han fet mereixedor aquest any del premi Ramon Margalef d'Ecologia, que atorga la Generalitat des de l'any 2004. Un guardó que, segons assegura l'especialista, no esperava rebre, i que se li concedeix en reconeixement a tota una trajectòria d'investigació científica en la qual ha aportat noves idees al camp de l'ecologia, que han obert vies d'estudi a altres experts.

-¿Com es pot frenar l'avenç de les espècies invasores?

-Amb una regulació més eficient. Als Estats Units, a menys que una planta estigui inclosa a la nostra llista d'espècies invasores, es pot importar i plantar sense el més mínim control. El principal problema amb això és que poden portar malalties que afectin les espècies locals. A l'est dels Estats Units es van extingir els castanyers a causa de la importació d'uns altres d'europeus que estaven afectats per una plaga. I el mateix passa amb els amfibis de tot el món arran de la seva comercialització com a mascotes.

-Falta consciència del problema.

Sí. I afecta moltes espècies.

-¿Fins a quin punt són les invasores les culpables de la pèrdua de la diversitat d'espècies?

-Per descomptat és un dels factors que hi contribueixen. No obstant, crec que la modificació de l'hàbitat i el canvi climàtic són elements encara més importants en l'extinció. Hi contribueixen més.

-Segons l'Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO), en l'últim segle s'ha extingit el 75% de la diversitat agrícola. ¿Quines conseqüències té això?

-El més gran dels problemes és que així s'acaba amb la diversitat genètica, que serveix perquè les plantes siguin capaces d'adequar-se a l'hàbitat i sobreviure a les adversitats.

-¿Com hem arribat a aquesta situació?

-La Terra ha passat d'estar habitada per mil milions de persones a contenir-ne set mil milions. Som més rics, comprem més, contaminem més. Tenim una vida increïblement energètica. Si giréssim els ulls cent anys enrere veuríem que les vides d'aquelles persones eren molt més simples, senzilles. Ara controlem tot el que passa amb la resta d'espècies, tenim a les mans el futur de la Terra. Els científics com jo estem intentant saber on som i cap on anem.

-¿És possible revertir la situació?

-La part divertida és que coneixem les solucions per a tots els problemes importants als quals ens enfrontem, però s'han d'aplicar. Sabem que es podrien utilitzar més energies renovables. O que una dieta sana serveix per tenir bona salut i també que redueix els gasos d'efecte hivernacle. El que mengem té el doble d'impacte sobre l'escalfament global que el combustible dels avions.

-¿Seria possible canviar la producció alimentària?

-Ni tan sols cal canviar-la. A Europa, els pagesos feien servir una gran quantitat de fertilitzants pensant que així tindrien més collites, fins que va arribar una directiva el 1995 que en va regular les quantitats màximes. Ara veuen que utilitzant-ne menys estan aconseguint millors collites.

-Des que es recullen aquestes collites, fins que ens arriba l'aliment al plat, hi ha un llarg camí. El transport també contamina. ¿El consum local hi ajudaria?

-Això importa ben poc. Tan sols un 4% dels gasos d'efecte hivernacle que deriven de la producció del menjar venen del transport. Hi ha moltes raons per impulsar el consum local però aquesta no n'és una. És més important saber com es produeix el menjar. L'òxid nitrós que desprenen els fertilitzants contribueix 200 vegades més a l'escalfament global que els cotxes que circulen aquí fora.

Notícies relacionades

Els embassaments del Ter-Llobregat dupliquen les seves reserves un any després de l’emergència per sequera

¿Com replantar l’arbre de Nadal després de les festes?

-Amb tot aquest panorama, ¿vostè és optimista?

-Totalment. Ara sabem molt més sobre el que fem malament. Hem d'intentar que tothom que llegeixi aquestes dades es convenci que fent alguns petits canvis en la seva forma de vida el món podria millorar una mica. Si això passa, a poc a poc en els 20 o 30 anys vinents tot estarà bé.