El tigre torna a rugir

L'any 2010, quan la població de tigres en llibertat tocava fons, els 13 països que donen aixopluc al felí més gran van acordar un pla d'acció anomenat TX2 per intentar duplicar-ne el nombre d'exemplars des dels 3.000-3.200 d'aleshores fins als 6.000 el 2022, una quantitat encara molt modesta, lluny dels 100.000 que s'estima que hi havia el 1900, però que almenys garantirà a curt termini la supervivència de l'espècie. Encara que falta encara molt camí per recórrer, els resultats assolits el 2015 "permeten mirar el futur d'una altra manera", resumeix Luis Suárez, coordinador d'espècies amenaçades de WWF-Espanya, associació que participa en diversos programes de conservació del tigre a l'Àsia. Actualment es creu que ja n'hi pot haver 4.500 exemplars. "S'estan començant a moure les coses", afegeix.

L'èxit respon en gran part als esforços realitzats per l'Índia, casa de més de la meitat de la població mundial, però també als avanços a Rússia, la Xina, Indonèsia i fins i tot a Nepal o Bhutan, segons explica WWF en un informe amb les principals iniciatives del 2015 que han permès redreçar la situació. Els tigres no només creixen en nombre, sinó en territori ocupat.

És clar que el treball serà ardu si es té en compte que el tigre és un animal ferotge, territorial i difícil de reintroduir després d'una cria en captivitat. A més, molts dels països on encara viu no tenen mitjans per preservar de forma efectiva els seus hàbitats naturals, que s'han reduït dràsticament en les últimes dècades, ni per limitar al màxim la interacció amb zones humanitzades. "El tigre és com un gat, però perillós -explica Suárez-. Si l'acostumes malament, si troba a prop el bestiar per alimentar-se, lògicament tornarà".

En qualsevol cas, excepte en zones de l'Índia i Bangla Desh on l'agricultura pressiona per buscar noves terres, els tigres han deixat de ser un risc per a la seguretat humana i s'han convertit gairebé en un atractiu turístic. El problema més urgent per a l'espècie és d'una altra índole: amb els bonics felins s'elaboren amulets, elements decoratius i productes amb suposades propietats miraculoses, al marge de ser un preat trofeu per als caçadors furtius. Encara que ara les xifres són molt inferiors, entre 1.069 i 1.220 tigres van morir per aquests motius durant la passada dècada a l'Àsia, segons dades d'un informe elaborat per WWF i Traffic International a partir de l'anàlisi de restes recuperades i confiscades per les autoritats locals, incloent-hi records fabricats en pell, pells, urpes, ossos diversos i fins i tot penis dissecats.

WWF es felicita en primer lloc pels resultats de l'últim cens realitzat a l'Índia, que va concloure amb un recompte de 2.226 tigres, enfront dels 1.706 del 2010, i atribueix l'èxit a la protecció més gran de les reserves on habita i a la creació d'un nou parc a la regió del Terai, al sud del Nepal. Davant d'aquest creixement, el ministeri de Medi Ambient considera fins i tot que el seu país està en disposició de reubicar exemplars per facilitar la recuperació de l'espècie a Cambodja, on l'últim tigre va ser vist el 2006, i a Tailàndia i Myanmar (Birmània), amb poblacions molt amenaçades.

La caça furtiva segueix sent la màxima amenaça per a la supervivència del tigre "i l'Índia no n'és una excepció", insisteix WWF. De fet, el 2015 es va informar de la mort al país d'almenys 65 tigres per causes no naturals. No obstant, amb la condemna recent de tres caçadors furtius, que van rebre penes de set anys de presó cada un, i diverses accions sobre el terreny, com duplicar el nombre de brigades forestals amb gossos rastrejadors, "el Govern de l'Índia està demostrant la seva voluntat de garantir el futur del seu majestuós animal nacional". Les 48 reserves índies amb tigres segueixen tenint problemes d'aïllament, i això amenaça la riquesa genètica de l'espècie, "però les dades demostren que quan hi ha voluntat política i esforços sobre el terreny la conservació funciona", assegura Ravi Singh, secretari general de WWF-Índia.

Rússia també ha mostrat un notable compromís polític, amb una elevada inversió en guardaboscos i la creació d'una reserva de 16.000 quilòmetres quadrats a Sijote-Alin, on viu el 10% dels tigres de l'Amur, a més d'haver endurit les penes per als furtius. L'èxit a Rússia està afavorint el retorn de l'espècie a la Xina, com demostra l'albirament cada vegada més freqüent d'animals que passen la frontera. El gegant asiàtic anuncia la realització aquest any d'un cens detallat a la província de Jilin, però ja s'estima que hi pot haver entre 20 i 30 tigres.

Entre altres avanços, el Govern indonesi -amb el suport de WWF i la Societat Zoològica de Frankfurt- va acordar el 2015 la creació d'una reserva de 40.000 hectàrees en un territori selvàtic a l'illa de Sumatra, casa d'una de les subespècies més amenaçades de tigre i en què a més habiten dos animals emblemàtics més: l'orangutan i l'elefant.

Notícies relacionades

Zoluixka, mare en llibertat

Fertilitzar els oceans amb ferro: la manera d'augmentar la captura de CO2?

Bangla Desh, per la seva part, va anunciar que el primer cens realitzat fins ara a la regió dels Sundarbans, el manglar més gran del món, acollia 106 tigres. Bhutan, petit regne de l'Himàlaia, va realitzar també el seu primer recompte nacional, un gran repte tenint en compte que el 72% del país està cobert de dens bosc amb altituds que sovint superen els 4.000 metres. Hi ha en total 103 tigres.

Nepal, finalment, ha aconseguit eradicar completament la caça furtiva dels seus tres mamífers més emblemàtics -elefant, rinoceront i tigre- i ha augmentat les seves poblacions de felins des dels 121 registrats el 2008 fins als 198. El parc nacional de Chitwan es va convertir a més el 2015 en la primera reserva del món que rep l'acreditació internacional de Nivell de Protecció Garantida del Tigre.