Zoluixka, mare en llibertat

Una càmera de teledetecció va fotografiar el desembre passat Zoluixka, una jove femella de tigre de l’Amur, jugant amb dues petites cries a la reserva natural de Bastak, a uns 200 quilòmetres de la ciutat de Khàbarovsk, a l’extrem oriental de Rússia. L’escena quotidiana era la culminació d’un èxit del conservacionisme iniciat el mes de febrer del 2012.

Com relaten les associacions International Fund for Animal Welfare (IFAW) i Wildlife Conservation Society (WCS), participants en el projecte, Zoluixka va ser trobada perduda quan només tenia quatre mesos en un paratge poc poblat del krai o regió de Primórie. Estava famolenca i amb greus símptomes de congelació –se li va haver d’amputar part de la cua–. Molt possiblement, uns furtius havien abatut la seva mare alguns dies abans que fos trobada.

Zoluixka, que en rus significa ventafocs, va ser traslladada a un parc de rehabilitació on, sense contacte directe amb els humans, va aprendre a caçar de manera autònoma. Al cap d’uns mesos, quan ja va estar recuperada, va ser alliberada amb un GPS que permetia seguir-ne els passos, encara que molt aviat li va caure i l’única manera de seguir-ne els moviments van ser les empremtes que anava deixant sobre la neu. A Bastak, el lloc escollit per a la reintroducció, l’espècie es va extingir ara fa 40 anys, però els tècnics van considerar que era un hàbitat molt adequat per l’abundància d’ants, senglars i altres potencials preses, la qual cosa evitaria que Zoluixka s’allunyés i rondés per zones més poblades.

La gran sorpresa va arribar quan Zoluixka va ser vista en companyia d’un mascle d’origen desconegut i, posteriorment, dels dos cadells, que tenien uns dos mesos. «Aquest naixement demostra que és possible adoptar cadells abandonats i reintroduir-los perquè tinguin una vida normal», explica en un comunicat Dale Miquelle, director del programa rus de WCS. Era la primera vegada que un tigre de l’Amur criat en captivitat tornava al seu medi natural. «Això demostra que s’ha adaptat totalment a una vida en la naturalesa i és capaç de caçar amb èxit i també de donar a llum una nova generació de tigres de l’Amur», afegeix Maixa Vorontsova, directora d’IFAW-Rússia.

RESULTATS DEL CENS

Notícies relacionades

El tigre torna a rugir

Fertilitzar els oceans amb ferro: la manera d'augmentar la captura de CO2?

Les poblacions de tigre siberià o de l’Amur (Panthera tigris altaica), la més gran de les subespècies del gran felí, amb mascles que poden superar els 300 quilos de pes i arribar a un metre d’altura a la creu, s’han recuperat de l’abisme al llarg dels últims anys gràcies a la creació de grans reserves a l’extrem orient de Rússia, un programa de control en captivitat i reintroducció i altres mesures de protecció auspiciades pel mateix president Vladímir Putin, un gran aficionat als grans felins. Segons l’últim cens del 2015, elaborat a la regió pel Ministeri de Recursos Naturals i l’associació WWF, queden uns 540 tigres, repartits fonamentalment pels krais de Primórie i Khàbarovsk, més una trentena que ja han colonitzat territori xinès, un creixement extraordinari si es té en compte que a mitjans del segle XX només en quedaven mig centenar i la seva extinció en llibertat es considerava imminent.

Estimar les poblacions no és una tasca gens fàcil si es té en compte la gran mobilitat dels animals i que el territori estudiat cobreix uns 150.000 quilòmetres quadrats –la tercera part d’Espanya– que estan dominats per espesses taigàs de coníferes. En la major part dels casos, a més a més, els tècnics han sigut capaços de determinar el sexe i si eren exemplars joves o adults. «Ja no es tracta de prendre mesures urgents per salvar el tigre de l’Amur, sinó només de protegir-lo», sentencia Serguei Aramilev, responsable del Centre del Tigre de l’Amur, a Vladivostok.