AL CAP DE GATA

El Tribunal Suprem decideix el futur de l'hotel Algarrobico

L'alt tribunal analitza aquest dimarts les sentències contradictòries del TSJA sobre si els terrenys on s'aixeca l'hotel són urbanitzables

3
Es llegeix en minuts
JULIA CAMACHO / SEVILLA

L'embolic judicial en què està immers l'hotel Algarrobico es comença a desenredar, i amb ell el futur de l'immoble aixecat a peu de platja a Carboneras, en ple parc natural del cap de Gata (Almeria), unes obres que van ser paralitzades fa just 10 anys. Els jutges del Tribunal Suprem tenen previst abordar entre avui dimarts i demà dimecres diversos dels recursos interposats per aclarir si els terrenys sobre els quals s'aixeca l'immoble són urbanitzables o no, i de passada aclarir si la Junta d'Andalusia és la propietària legal d'aquests terrenys.

La resolució del TS aclareix sentències contradictòries dictades amb anterioritat pel Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia. El 2012 la Sala Primera Contenciosa del TSJA va dir que la parcel·la on s'aixeca l'hotel no es podia edificar, i que la Junta fins i tot havia de modificar la norma reguladora del parc perquè quedés clar. No obstant, i en un altre recurs, el 2014 els jutges de la Sala Tercera Contenciosa del TSJA, companys dels anteriors, van decidir just el contrari. És a dir, que als terrenys on s'aixeca l'hotel sí que s'hi podia construir en el moment en què es va concedir la llicència d'urbanització. I per tant, la llicència d'obra atorgada a la promotora Azata s'ajustava a dret.

¿QUI N'ÉS EL PROPIETARI?

En segon lloc, el TS s'haurà de pronunciar sobre el propietari del terreny. La Junta d'Andalusia va vendre la parcel·la a una promotora a començaments dels anys 90 del segle passat que el 2001 va sol·licitar la llicència d'obra per construir un hotel. Les obres van començar dos anys més tard aprofitant que l'administració regional va classificar la zona el 1997 com a urbanitzable.

El TS haurà de resoldre si la Junta era  la legítima propietària del terreny on es va aixecar 

No obstant, el 2006, quan el conflicte mediambiental ja ha esclatat i les obres de construcció de l'hotel estan paralitzades per ordre judicial, el Govern andalús va voler exercir el dret de retracte sobre el terreny a canvi de 2,3 milions d'euros. La Junta d'Andalusia ha arribat fins i tot a consignar els diners davant el rebuig de la promotora Azata d'acceptar-los, de manera que el cas va tornar a arribar als tribunals. Ara, els jutges del TS hauran de resoldre si el retracte era correcte o no, és a dir, si la Junta era la legítima propietària del terreny. Aquest punt està molt relacionat amb la possibilitat d'urbanitzar o no el sòl, perquè podria justificar o no la legalitat d'aquest retracte.

RETORN Al SEU ESTAT ORIGINAL

La resolució d'aquests recursos aclareix en bona mesura el futur de l'hotel, sobretot perquè serviran per desencallar altres recursos encara no resolts en altres instàncies judicials. La seva resolució podria variar en funció de si el sòl on s'aixeca l'hotel és urbanitzable o no. No obstant, una hipotètica demolició encara hauria d'esperar, ja que, per exemple, el Suprem va declarar il·legal el 2012 la part del recinte que envaeix la línia de 100 metres de protecció de la costa però la companyia reclama judicialment una indemnització que encara no s'ha resolt.

La Junta d'Andalusia i l'Executiu central  La Junta d'Andalusia i l'Executiu central s'han compromès a demolir l'edifici quan hi hagi seguretat jurídica

Notícies relacionades

Així mateix, l'Audiència Nacional s'ha de pronunciar sobre tres recursos administratius plantejats per la promotora contra l'ajuntament, el Govern central i la Junta pel galimaties que ha patit aquests anys, quan les administracions li deien que podia construir, després que no, ara et dono llicència, ara te la prenc. Reclama 70 milions d'euros, i es basa en el fet que la sala que el 2014 va dir que es podia construir en aquest terreny també va dir que la llicència d'obres era legal i que cap de les tres administracions va posar pegues en el moment de concedir-l'hi l'any 2003.

Tant la Junta d'Andalusia com l'Executiu central s'han compromès a demolir l'edifici quan hi hagi seguretat jurídica, i fins i tot ja hi ha un preacord entre les dues administracions que xifra en 7,1 milions d'euros el cost de tornar aquest espai al seu estat original.