Les cigonyes renuncien a emigrar

La disponibilitat més gran d’aliment, sobretot en abocadors i cultius de regadiu, i les temperatures suaus dels últims anys han canviat les pautes migratòries de les cigonyes a Espanya: molts exemplars, en especial adults, ja no realitzen el seu viatge d’anada i tornada a Àfrica per passar l’hivern, sinó que es desplacen només uns quilòmetres o fins i tot es queden sempre en el mateix lloc.

    Tradicionalment, les cigonyes blanques (Ciconia ciconia) arribaven a la Península al febrer i s’instal·laven molt sovint al mateix niu, en un campanar, xemeneia o edifici elevat. Començaven el període de zel, criaven i a la tardor tornaven a les seves casernes d’hivernada al Senegal, Mali, sud de Mauritània i del Txad i altres països del Sahel, on l’abundància de llagosta i altres insectes els garantia l’alimentació. No obstant, ara els resulta més pràctic quedar-se a Europa que aventurar-se a una migració que inclou «els passos de l’estret de Gibraltar i especialment del Sàhara, uns 2.000 esgotadors quilòmetres amb poc aliment», explica Ana Bermejo, especialista del Centre de Migració d’Aus de l’associació SEO-Birdlife. «Les cigonyes poden viure 20 o 30 anys –afegeix–. I amb l’experiència van aprenent que el viatge és un risc».

El curt viatge de Violeta

Una anàlisi de SEO-Birdlife, que va equipar 22 cigonyes amb un radiotransmissor, ha observat que 17 exemplars, pràcticament el 80%, ja no realitzen el pas de l’Estret, sinó només recorreguts menors. «Per exemple –explica Bermejo–, hem vist que una cigonya marcada a Àlaba, batejada com Felicia, passa l’hivern a prop de l’abocador de Valdemingómez, a Madrid. I una altra, Alba, vola des de Lleó fins a Cadis». Violeta, per la seva part, marcada a Osca, hiverna a l’abocador de Montoliu, molt a prop de Lleida, a només 50 quilòmetres del seu niu. Fins i tot hi ha hagut dos exemplars que no s’han mogut del seu lloc de cria. A la catedral de Lleida està present de forma permanent una nodrida colònia de cigonyes «que es resisteixen a deixar el lloc tot i els esforços del bisbat per fer-les fora», explica l’associació Ipcena.

    S’estima que hi pot haver unes 30.000 o 40.000 cigonyes que passen l’hivern a Espanya, 10 vegades més que fa 20 anys, encara que la xifra inclou diversos milers dels exemplars que crien al centre d’Europa i antigament hivernaven a Àfrica (i ara ho fan als aiguamolls del Guadalquivir, per exemple).

Sevilla, principal destí

Sevilla és la província amb més cigonyes hivernants, seguida de Cadis, Badajoz i Càceres. A Catalunya, i al marge del nucli de Lleida (Segrià i Pla d’Urgell), s’observen exemplars sedentaris als aiguamolls de l’Empordà i zones pròximes, així com casos esporàdics al delta de l’Ebre, Bages, Ribera d’Ebre, Gironès i Pla de l’Estany. SEO manté una web on es pot seguir nombrosos exemplars marcats. 

Notícies relacionades

L'hivern molt càlid pertorba els ritmes de la naturalesa

Consells per viatjar amb el gos o el gat durant les vacances

    A diferència de les orenetes i altres aus molt sensibles al fred, les cigonyes estan acostumades a les gelades tardanes de febrer i març. El seu plomatge les protegeix. «Més que les temperatures i el canvi climàtic, la clau és la disponibilitat d’aliment, encara que òbviament hi ha més menjar quan les condicions climàtiques són millors», diu Bermejo.

    En la seva dieta destaquen tot tipus de vertebrats petits, des de sargantanes fins a gripaus i ratolins, així com cucs i crustacis. «El cranc vermell americà, introduït a Espanya fa poques dècades i ara molt habitual en arrossars i altres zones humides, s’ha convertit en part important de la seva alimentació», conclou l’especialista. Tampoc rebutja qualsevol tros de menjar que pugui aparèixer en abocadors, instal·lacions en què es pot arribar a veure juntes centenars de cigonyes.