L'hivern molt càlid pertorba els ritmes de la naturalesa

Les temperatures suaus de l’hivern estan alterant els cicles biològics fins al punt que moltes espècies de flora han acabat el període de letargia molt abans de temps, un fet que pot tenir conseqüències negatives sobre la futura productivitat agrària i l’impacte de plagues, sobre la fauna que se n’alimenta i, en definitiva, sobre els ecosistemes. Aus que migren abans de temps, gripaus que es desperten de la letargia, óssos que campen al gener en lloc de protegir-se en coves, arbres caducifolis que no perden la fulla... «En el nostre clima, la pausa hivernal té una funció beneficiosa que no ha d’infravalorar-se», resumeix el naturalista Sergi García, de l’associació

Galanthus.

    «En diverses zones del litoral mediterrani s’han vist ametllers florits per Nadal», posa com a exemple José Egea, investigador del Centre d’Edafologia i Biologia Aplicada del Segura, centre del CSIC a Múrcia. L’ametller és el fruiter que abans floreix, amb varietats primerenques que eclosionen a finals de gener, però la bonança meteorològica ha avançat el procés entre dues i tres setmanes, una situació inèdita.

    També s’han vist albercoquer i pruneres en flor. «Això del canvi climàtic va més ràpid del que pensàvem», afegeix Egea. Antonio Maestre, de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), comenta que els mesos de novembre, desembre i gener han tingut les temperatures més elevades de les seves respectives sèries des del 1950, quan comença el registre per al conjunt d’Espanya. «Amb dos graus per sobre de la mitjana –prossegueix–, és lògic que plantes com l’ametller floreixin tan aviat». 

FALTA DE SINCRONIA / La majoria dels arbres necessiten unes determinades hores de fred per complir el seu període de letargia i després florir i fructificar de forma adequada, de manera que si no es tenen es corre el risc de deteriorar la futura collita. «Hi ha fruiters que floreixen molt aviat –precisa Egea– perquè s’han desenvolupat amb aquest objectiu, és a dir, per arribar al mercat abans que la competència, però les varietats precoces solen ser menys productives perquè justament tenen el cicle de letargia més curt». En qualsevol cas, el gran problema passa després: una floració prematura s’enfronta al risc de gelades. «Si no canvien les coses, aquest any serà perillós no només per als ametllers, sinó per a altres fruiters més tardans i delicats –avisa l’investigador del CSIC a Múrcia–. Si es gela la flor, la collita es perd».

    Miquel Ninyerola, expert en bioclimatologia a la UAB i un dels coordinadors de Fenodato, un projecte d’àmbit espanyol que vol implicar els ciutadans en la recopilació d’aquests canvis ambientals, explica que, a més del perill de les gelades, una floració primerenca pot ocasionar un desajust amb la fauna. «Si es dispara la flor abans de temps, és possible que encara no hi hagi els insectes que les han de pol·linitzar, fet que suposarà la pèrdua de la futura fructificació».

    

ESPÀRRECS AL DESEMBRE / A Catalunya, segons el sindicat Unió de Pagesos, les temperatures anormalment elevades han accelerat la collita de nombroses hortalisses i s’ha produït una sobresaturació del mercat en productes com l’enciam, l’api o la coliflor. En lloc d’arribar al mercat al llarg de diversos mesos de forma escalonada, s’han acumulat, «cosa que ha comportat una caiguda del preu que ha afectat molt l’agricultor». A això també hi ha contribuït l’arribada anticipada de productes europeus que han fructificat abans de temps, com el cogombre i el tomàquet. Per si no n’hi hagués prou, el suau hivern ha afavorit que sorgeixin fongs en espècies com el bròquil i la coliflor.

    Ninyerola explica que en aquests mesos s’han produït avanços poc habituals. A Jaén «s’han observat alzines, espígols i esparregueres amb flor en l’última setmana de desembre, dos mesos abans del que és habitual». Al Montseny, a 1.400 metres, ja han florit els galants, una diminuta herbàcia, «en lloc de fer-ho a principis de la primavera». També s’han vist en activitat les colònies de formiga argentina, ara molt comunes a Espanya, tot i que a l’hivern el més normal seria que estiguessin en letargia.

    Una xarxa completa d’observacions fenològiques d’aquest tipus, al marge de les que ja tenen institucions com per exemple el Meteocat o l’Aemet, pot ser útil per veure la magnitud dels canvis. «Aquests avanços han sigut molt acusats aquest hivern, però en línies generals és un procés observat a Europa des de fa diverses dècades i molt particularment des de fa uns 10 anys», afegeix el coordinador de Feno­dato.

    Les aus, que solen ser un bon indicador de les pertorbacions del temps, també han mostrat aquest any comportaments anòmals. Raül Aymí, de l’Institut Català d’Ornitologia (ICO), posa com a exemple el cas del verderol, un fringíl·lid emparentat amb el canari, «que ja està criant quan el més habitual és que comenci al març». I també han sortit dos mesos abans de temps els pollets del gamarús, una petita rapinyaire nocturna. Finalment, destaca l’abundància de papallones: «A Barcelona és fàcil veure exemplars de Vanessa atalanta i Lasiommata megera, dues espècies que a l’hivern no són excepcionals, però sí molt escasses», conclou Guillem Pascual, de Galanthus. 

Descens acusat de les temperatures

L’arribada d’un front fred d’origen polar ocasionarà a partir d’avui un descens acusat de les temperatures que arribarà al seu màxim entre dimarts i dimecres, segons les previsions de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet). Els termòmetres baixaran entre 5 i 12 graus, tanto les màximes com les mínimes, por lo que en moltes zones és possible que s’alcancen els valors més baixos de tot l’hivern. La sensació tèrmica, a més, es veurà accentuada per fortes ratxes de vent.

Notícies relacionades

Les cigonyes renuncien a emigrar

Consells per viatjar amb el gos o el gat durant les vacances

Les màximes a partir de demà no superaran els 5 graus en gran part del nord peninsular i zones altes de la meitat sud, a la qual cosa s’uniran gelades bastant generalitzades. Les mínimes en zones altes del Pirineu baixaran fins a -10º.

A Catalunya, la cota de neu podria baixar fins a 500-600 metres, encara que sembla que les nevades quedaran restringides a la cara nord del Pirineu. No s’espera una recuperació de les temperatures fins divendres.