La vespa asiàtica colonitza el nord d'Espanya

La vespa asiàtica, insecte invasor que delma greument les colònies d’abella, es va detectar per primera vegada a Espanya l’any 2010, procedent de França, i des d’aleshores ha tingut una expansió tan meteòrica que ara totes les esperances passen per mitigar els danys causats i limitar les àrees de nova colonització. «És massa tard per a eradicar-la completament, però sí que hem d’evitar que progressi molt més», considera Sandra Rojas, investigadora de la Universitat de Vigo que treballa en el desenvolupament de mètodes de contenció de l’insecte.

A Galícia, una de les zones més afectades, l’any passat se’n van detectar i eliminar uns 6.000 nius, davant de tan sols 16 el 2013, la majoria en zones costaneres. «S’ha perdut el 30% de la collita de mel», afegeix. I es pateix una situació similar al País Basc, sobretot a Guipúscoa, on se n’han detectat nius fins i tot en entorns urbans. També està afectant de forma incipient les collites de raïm, pera o poma, ja que els adults de vespa devoren el pol·len. «No es va intervenir gaire al principi i ara això és el que tenim», lamenta Joan Pino, subdirector del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF-UAB).

COP A LA MANDÍBULA / Gràcies a la seva gran força i mida, la vespa asiàtica captura entre 25 i 50 abelles al dia, generalment donant-los un cop a la mandíbula i clavant-los el seu llarg fibló (cinc mil·límetres). Després les desposseeixen de l’abdomen i les potes. El tòrax «el converteixen en una espècie de massilla i el traslladen fins al niu per alimentar les seves larves», relata Rojas. Una vegada han desaparegut les obreres, entren a la bresca i acaben amb la mel. Els adults no consumeixen abelles.

Afortunadament, sembla que la vespa asiàtica té uns requeriments climàtics molt precisos: «Busca zones sense gelades rigoroses, amb una elevada pluviometria, pròximes a cursos d’aigua i generalment cobertes d’arbres caducifolis (roures i faigs)», afirma Pino, que ha desenvolupat diversos models informàtics per calcular-ne la possible expansió. «Tot plegat  limita el seu territori ideal al nord d’Espanya i frena el seu creixement en àmbits més secs de l’interior».

Al marge de Galícia i el País Basc, també s’ha detectat a Catalunya (30 nius el 2015, la majoria a l’Alt Empordà i la Garrotxa), La Rioja, Astúries, Castella i Lleó i Cantàbria. L’últim territori amb citacions de la seva presència és l’illa de Mallorca, on va ser vista per primera vegada l’any passat. «Avança com la pólvora, seguint la pauta esperada», afegeix Pino.

El subdirector del CREAF explica que la vespa asiàtica s’expandeix ràpidament gràcies a la seva gran capacitat de reproducció i de dispersió de noves fundadores de colònies. De fet, una sola reina és autosuficient per crear un niu, que després pot tenir fins a 15.000 cel·les. «Si considerem que cada fundadora d’un niu pot produir 500 noves reines a l’any, s’entén que l’augment de les seves poblacions sigui tan ràpid», explica Pino.

Notícies relacionades

Eliminat un segon niu de vespa asiàtica a les comarques de Girona

Comença la temporada del ‘sakura’, el fenomen de masses del cirerer al Japó

L’única acció efectiva per frenar l’expansió és per ara la captura de les vespes, especialment les femelles fundadores, mitjançant trampes col·locades on se n’ha detectat més presència. Com explica Rojas, els insectes arriben atrets per un «esquer d’olor», entren en el recipient i després ja no en poden sortir i moren. L’equip de la Universitat de Vigo, en col·laboració amb la Xunta de Galícia i els apicultors locals, analitzen des de fa tres anys quin és el millor disseny i quins són els atraients més efectius. A més a més, s’intenta que siguin trampes molt selectives, és a dir, que no hi caiguin altres insectes. «El problema amb tots els sistemes utilitzats fins ara, fins i tot alguns que es venen comercialment, és que no capturen un nombre significatiu de vespes», lamenta la investigadora: «Ara el que estem provant és un esquer amb vi, cervesa negra, suc de nabius i sucre».

«El que volem atrapar són les reines fundadores quan surten del niu després de la letargia hivernal», explica Rojas. En aquest moment ja estan fecundades. «L’únic que necessiten és una mica d’aliment, cel·lulosa de l’ambient, i de seguida comencen a construir un altre niu. Les vespes restants solen morir a l’hivern. «El problema –adverteix– és que els hiverns suaus dels últims anys estan alterant els cicles estacionals i serà més complicat atrapar-les». H