LA GESTIÓ DEL MEDI NATURAL
Un catàleg de plantes invasores
Més d'un centenar d'espècies de flora exòtica es consideren perjudicials a Espanya a causa del seu potencial colonitzador
carpobrotus-edulis
La llista negra de les espècies invasores a Espanya publicada pel Ministeri de Medi Ambient l'any 2011 inclou 202 representants, 118 de les quals corresponen a l'extens capítol de les plantes. Moltes d'elles es poden trobar a Collserola i altres zones pròximes a la ciutat de Barcelona. A més de la figuera de moro, les vuit següents es compten entre les més habituals i populars.
AILANT (Ailanthus altissima)
Arbre asiàtic que va ser introduït al segle XIX amb fins ornamentals a causa del seu ràpid creixement i la seva resistència a la contaminació. Encara que antigament es va utilitzar en repoblacions forestals, el seu ús es va abandonar per la mala qualitat de la fusta. Està naturalitzat en gran part d’Espanya i és habitual en cunetes de carreteres, riberes fluvials degradades i jardins abandonats. Omnipresent a Collserola. Molt difícil d’eliminar per la seva gran capacitat de les arrels per rebrotar.
PLOMALL (Cortaderia selloana)
Planta nativa de l’Amèrica del sud que en èpoques passades es cultivava amb profusió amb finalitats ornamentals i per fixar
la terra, però que ara està catalogada com a invasora per la seva capacitat per colonitzar vells cultius i augmentar el risc d’incendi. Des de mitjans del segle XX s’ha estès amb rapidesa en ambients litorals de clima suau i amb una certa humitat. No obstant, en els últims anys sembla que s’ha adaptat al fred i ha colonitzat zones d’interior.
ROBÍNIA O ACÀCIA BORDA (Robinia pseudoacacia)
Arbre relativament longeu (fins a 300 anys o fins i tot més) que pot arribar a fer 25 metres d’altura. Encara que el seu hàbitat natural és l’est i el sud-est dels EUA, ha arribat a recòndits racons de tots els continents. Suporta bé les glaçades. A Espanya es va utilitzar de forma extensiva a mitjans del segle passat per adornar parcs, repoblar vorals de carreteres i fixar talussos. Ara el seu ús està restringit. Molt habitual a Catalunya, sovint com a arbre d’alineació als carrers.
JACINT D'AIGUA (Eichhorna crassipes)
Planta aquàtica perenne, pròpia d’ambients tropicals d’Amèrica del sud i de caràcter molt invasiu (en ocasions gràcies a la dispersió ocasionada per les aus). Flota a l’aigua i se sosté per esponjosos rizomes, mentre que les seves arrels floten lliurement. Arriba a entapissar amb les seves fulles verdes la superfície de l’aigua i no permet el creixement d’altres espècies, motiu pel qual s’ha prohibit el seu comerç. Es pot observar al delta de l’Ebre i en estanys urbans.
MIMOSA (Acacia dealbata)
Arbre d’origen australià conegut per les belles flors grogues que floreixen a l’hivern. Ocupa tota mena de terrenys degradats, talussos de carreteres i zones enjardinades. Té un ús essencialment ornamental –és freqüent veure-la en parcs
urbans–, però s’ha assilvestrat i ara és habitual a Collserola, la serralada de Marina i altres àrees pròximes a Barcelona, on la seva plantació està prohibida. És una espècie difícil d’eradicar i que
es regenera amb facilitat.
UNGLA DE GAT (Carpobrotus edulis)
Planta d’origen sud-africà que va arribar a Espanya al segle XIX. Freqüent en ambients litorals, on forma tapissos ininterromputs que eviten el creixement d’altres plantes, té un potencial colonitzador i constitueix una amenaça per a les espècies autòctones. La seva facilitat per estendre’s fa necessària la incineració al mateix lloc on s’arrenquen les plantes per
garantir que no s’afavorirà la dispersió de les llavors amb
el transport.
CANYA DE SANT JOAN (Arundo donax)
Espècie originària d’Àsia oriental que va ser introduïda a Europa possiblement el segle XVI. Present a tot Espanya, inclosos els dos arxipèlags. Desplaça la flora autòctona i empobreix la diversitat animal, a més d’augmentar el risc d’incendis i ocasionar problemes de desbordaments als rius en cas de riuades. Les actuacions de control són difícils i requereixen actuacions continuades. És freqüent de trobar a Collserola i a les riberes del Llobregat i el Besòs.
Notícies relacionades
ATZAVARA (Agave americana)
Originària de Mèxic, aquesta robusta cactàcia de boniques i efímeres flors va ser introduïda al segle XVI després del descobriment d’Amèrica i ara es troba naturalitzada a tot el litoral mediterrani. Pel que fa a l’àrea de Barcelona, és habitual a Collserola, Montjuïc i el Garraf. Molt freqüent en llocs pedregosos assolellats, rambles, penya-segats i arenals pròxims al mar. Té punxes perilloses. No es coneix herbicida efectiu, i per això l’única forma de retirar-la és amb mitjans mecànics.
