"Els zoos són una meravella de lloc per entendre el planeta"

Yolanda Kakabadse (Quito, Equador, 1948), presidenta des de fa més de sis anys de l’oenagé ecologista WWF, ha estat aquests dies a Madrid per assistir a unes jornades sobre el futur de l’aigua i aquí s’ha assabentat que el panda, el símbol de la seva organització, ha sortit de la llista d’espècies en extinció.

–Síííííí. És una gran victòria. No sols de l’organització, sinó també en aquest cas de la Xina, que ha fet una gran feina.

–Potser haurien de canviar-lo…

–No, és clar que no. Ara és un símbol que amb el treball i l’esforç es poden canviar les coses.

–El regal d’una parella de pandes que el Govern xinès va fer el 1978 a la reina Sofia i que aquesta va entregar al zoo de Madrid va servir per popularitzar l’espècie, però algunes organitzacions qüestionen que aquestes instal·lacions hagin d’existir. A Barcelona hi ha un gran debat obert.

–Els zoos són un centre educatiu importantíssim. El 60% o el 70% dels seus visitants són persones que mai tindran l’oportunitat de veure aquestes espècies a la naturalesa.

–Però els animals pateixen a l’estar tancats i de vegades no són tractats degudament.

–Ja no se’ls maltracta. Abans hi havia unes gàbies mínimes… Els zoos han millorat en això i han de seguir fent-ho, però no en podem prescindir. És una meravella de lloc per entendre el que és la resta del planeta.

–Aquest mes de setembre a Espanya s’estan batent tots els rècords d’altes temperatures. ¿És que estem arribant tard per frenar el canvi climàtic?

–Som molts els que pensem que els esforços que s’estan fent seran insuficients. El desafiament és realment enorme. Lluitem contra un comportament humà que és no preocupar-se fins que no et fas mal. Fixi’s el que li va passar a l’alcalde Bloomberg, de Nova York. Va negar el canvi climàtic fins que l’huracà Sandy va castigar la seva ciutat. Va perdre milions de dòlars en danys i infraestructures, a més a més de vides. Aquell dia va demanar perdó.

–¿L’acord a què es va arribar a París no serà suficient?

–És un acord important sobretot per la dinàmica que crea, al marge de si es ratifica o no. Estem veient que als mateixos Estats Units, els estats del nord-est i Califòrnia estan fent molt més que si tinguessin l’acord ratificat perquè no hi ha cap més opció. Ja hi ha hagut una gran quantitat de desinversions en combustibles fòssils.

–¿Què més farà falta?

–S’han de reduir sobretot les emissions en el tema del transport. Hem de fer canvis en el trànsit urbà. No es pot esperar més. Les ciutats s’han convertit en una autèntica bomba de rellotgeria.

–El problema és com s’intervé en aquest problema. Barcelona supera els índexs legals de contaminació any rere any.

–Un dels reptes que tenim és llançar missatges que siguin entenedors. ¿Què vol dir emissió de gasos d’efecte hivernacle? Jo no sóc tècnica, no sóc científica, no té cap significat per a mi. Els missatges han d’estar enganxats al dia a dia perquè la gent els entengui. Com hem fet amb l’aigua: no deixis oberta l’aixeta mentre t’estàs rentant les dents.

–Però les campanyes en pro del transport públic no acaben de calar.

–¿Saps quan calen? Quan et toquen la butxaca. A Londres hi han calat perquè el que et cobren per entrar a la ciutat és caríssim. Està passant el mateix a Holanda.

–Digui’m alguna cosa que faci en la seva vida diària perquè el planeta sobrevisqui.

–M’he canviat a una casa més eficient, amb energia solar. Espero que aviat pugui dependre exclusivament de l’energia solar.

–Per a això fa falta valor polític. Són mesures impopulars.

–A Holanda tothom ho ha acceptat. Trobar un estacionament et costa el que abans et costava una setmana de peatge.

Notícies relacionades

La Diputació de Barcelona continua liderant la transició energètica a la província

El revolucionari projecte per a obtenir energia solar des de l'espai en 2030

–Aquí ens cobren per això ¿ho sap? L’anomenat impost al sol

–¿Qui ha posat aquest impost? No m’ho puc creure. És el pitjor que pots fer.