Els pandes s'allunyen del perill d'extinció

El que durant les últimes dècades ha sigut un dels paradigmes ecologistes de l'animal en perill d'extinció, el panda gegant, ha deixat de ser qualificat com a tal, segons sosté en la seva última avaluació la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN). Encara que la notícia reconeix els esforços de les autoritats xineses, aquestes han rebut la notícia amb matisat entusiasme: temen que estiguin venent la pell de l'ós massa aviat i que s'accentuï el debat sobre els grans recursos destinats al seu emblema nacional.

Els pandes passen en l'última llista de la UICN d'“estar en perill d'extinció” a “vulnerables”, és a dir, del quart al cinquè esglaó en una escala de nou. L'organització amb seu a Suïssa al·ludeix a criteris numèrics. La seva població ha passat de 1.596 exemplars en llibertat el 2004 a 1.864 el 2014. En la dècada dels 80 es comptaven menys d'un miler i els incipients processos d'industrialització i urbanització que amenaçaven els seus hàbitats dibuixaven un panorama tètric. La Xina ha augmentat les reserves, ha protegit els boscos de bambú, prohibit les tales, creat corredors perquè les comunitats interactuïn i perseguit a consciència la caça furtiva.

L'Administració Forestal Estatal de la Xina al·ludeix a la lletra menuda. Les 33 comunitats de pandes semblen moltes, però 24 d'elles estan en perill. Moltes tenen menys d'una trentena de membres i 18 no arriben a la desena, cosa que complica la seva reproducció. Els corredors han augmentat, però l'amplitud d'alguns no supera el quilòmetre. La superfície de boscos de bambú creix, però apareix l'amenaça de l'escalfament global que podria reduir-la en un 35% en els pròxims 80 anys. I Sichuan, la província que concentra el 80% dels pandes en llibertat, té una activitat sísmica molt acusada.

“Si rebaixem el seu estatus o relaxem els nostres esforços per conservar-lo, la població de pandes i els seus hàbitats poden patir pèrdues irreversibles i els nostres èxits es veuran arruïnats ràpidament. No som alarmistes quan demanem que es mantingui la seva condició anterior”, va assenyalar Pequín.

DUBTES SOBRE EL BON ESTAT

La Xina i l'organització internacional World Wildlife Fund (WWF), que precisament té un panda com a emblema, van obrir tres dècades enrere la Reserva Nacional de Wolong per dirigir les operacions. Des d'allà, l'expert Marc Brody també ha criticat el canvi i plantejat dubtes sobre el mètode comptable. El simple examen de les marques de les seves dents a les canyes de bambú, sosté, impedeix conclusions sòlides.

Algunes entitats conservacionistes havien lamentat ja que els pandes concentrin massa atenció, recursos econòmics i polítics. A aquests fòssils vivents amb taques negres en el seu pelatge blanc els beneficia el seu aspecte. Altres animals com els insectes, menys adorables però molt més rellevants per a l'ecosistema, són ignorats. Els pandes necessiten 14 quilos diaris de bambú, que suposa el 99% de la seva dieta. Preservar els boscos de bambú és molt costós i no beneficia més que els pandes. La Xina ha mostrat menys afecte per altres espècies autòctones com els dofins de riu, castigats per la presa de les Tres Gorges, o els pangolins, que al sud del país acaben estofats.

Cap mesura sobra a la Xina per salvar el seu símbol animal. Des del 1963 recorre a la inseminació artificial per contrarestar la seva abúlia sexual. La seva època de zel a penes dura uns dies a l'any i els esforços per estimular-los, fins i tot amb pel·lícules pornogràfiques i viagra, són d'eficàcia escassa. També se'ls ha imposat una rigorosa taula diària d'exercicis sexuals que consisteix a fer-los caminar drets sobre les cames posteriors amb una poma com a esquer. Aquesta dansa desenvolupa i enforteix els músculs de la pelvis i el maluc, crucials per a la resistència. I s'ha recorregut a l'estimulació olfactiva, col·locant els mascles als caus de les femelles i viceversa, confiant que l'olor els recordi que a la primavera estan en zel. El programa combinat ha elevat el percentatge dels pandes que mantenen relacions sexuals del 10% al 30%.

Notícies relacionades

La Diputació de Barcelona continua liderant la transició energètica a la província

El revolucionari projecte per a obtenir energia solar des de l'espai en 2030

El quadro s'agreuja amb els seus seriosos problemes reproductius. El 90% dels mascles són estèrils i 78% de les femelles no poden quedar-se prenyades. Les cries a penes pesen un centenar de grams (mil vegades menys que un adult)  i no poden moure's durant els seus cinc primers mesos, cosa que dificulta la seva supervivència en estat salvatge.

Els pandes gegants o 'Ailuropoda melanoleuca' són un miracle evolutiu, carnívors reconvertits en herbívors. Arriben a mesurar 1,80 metres d'altura i pesar 135 quilos. En l'antiguitat van poblar els boscos asiàtics des del Vietnam fins a Myanmar i el nord de la Xina, però ara tan sols habiten a les províncies centrals de Sichuan i, en menys quantitat, Gansu i Shaanxi.