La DGT envia etiquetes ambientals per a 4,3 milions de cotxes

La Direcció General de Trànsit (DGT) ha començat a remetre als conductors espanyols milions d’etiquetes adhesives de col·locació voluntària que acrediten el grau d’emissions contaminants del seu vehicle, una mesura indispensable perquè els ajuntaments puguin establir mesures de control –premiar els més nets o seleccionar els models que no poden circular, per exemple– a les ciutats que tinguin problemes amb la qualitat de l’aire.

    Després de l’enviament de les etiquetes per a cotxes elèctrics, el mes de març passat, i per a híbrids, al juny, ara li ha arribat el torn al gran contingent de cotxes de categories B i C, que engloben tots els turismes de gasolina matriculats a partir de l’any 2000 i els de dièsel a partir del 2006, així com tots els de més de vuit places amb independència de l’any de matriculació. Els distintius, que arriben per correu ordinari, es recomana adherir-los a la part inferior dreta del parabrisa del vehicle per permetre’n la visibilitat.

  

 La primera remesa de la DGT està formada per uns 4,3 milions d’etiquetes per a vehicles de categoria B i C matriculats a les províncies de Madrid, Barcelona, Granada, Sevilla i València, les àrees metropolitanes que concentren els problemes més grans de mala qualitat de l’aire a Espanya. Els enviaments continuaran el 2017 amb la resta de províncies.

    

Com destaca la mateixa DGT, s’ha optat per incentivar els vehicles més saludables en lloc de criminalitzar els més contaminants. «Els titulars dels vehicles més antics i contaminants no rebran distintiu ambiental», insisteix. Un dels problemes és que les etiquetes s’han cenyit exclusivament a l’any de fabricació, i no a la cilindrada del vehicle.

AVANTATGES

Ara com ara no està previst obligar a etiquetar, però no fer-ho pot suposar no comptar amb possibles avantatges. A efectes pràctics, encara que això varia molt segons el municipi, els cotxes que disposen d’una etiqueta 0 (elèctrics) o Eco (híbrids o propulsats per gas natural, entre altres) ja es beneficien d’alguns avantatges com són la possibilitat d’aparcar de forma gratuïta a les anomenades zones blaves i verdes, així com també circular pel carril bus-VAO amb independència del nombre de passatgers i disposar de descomptes en peatges d’autopistes, com a Catalunya.

  

 A més a més de molt visibles, les etiquetes són una solució barata i senzilla per a municipis sense grans recursos, però la DGT avala que es complementi amb altres sistemes com la lectura automàtica de les matrícules, com ja es fa a Madrid per prohibir l’accés dels no veïns a certes zones del centre.

  

 La classificació dels vehicles mitjançant etiquetes emana del Pla aire, un programa d’acció per millorar la qualitat ambiental de les ciutats espanyoles, especialment Barcelona i Madrid, que encara incompleixen les normatives europees. Els criteris per classificar els turismes són el resultat d’un treball encapçalat per la DGT en què han participat els ajuntaments de Madrid i Barcelona i la Generalitat, entre altres organismes, així com també especialistes en qualitat de l’aire procedents de diversos centres.

PEATGES

Xavier Querol, investigador del CSIC a l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (Idaea), a Barcelona, saluda l’arribada de les etiquetes –«és un pas brutal»–, però recorda que per si soles no seran suficients per poder millorar l’aire a les grans ciutats. Segons la seva opinió, serà necessari combinar-les amb els peatges d’entrada a la ciutat o amb la creació de zones de baixa emissió on no podran entrar determinats vehicles, entre altres mesures. «Només restringint la circulació dels cotxes més vells, el 2% anterior a la normativa Euro 1 de 1992, ja s’aconseguiria un bon avanç en l’àrea de Barcelona», afegeix.

  

 «El problema és que les administracions [ajuntament, àrea metropolitana i Generalitat] proposen essencialment mesures puntuals, per a episodis concrets, no definitives i estructurals», afegeix María García, representant d’Ecologistes en Acció a la Plataforma per a la Qualitat de l’Aire de Barcelona.

TESTS IRREALS

Si només es permetés la circulació per Barcelona de cotxes amb els quatre models d’etiqueta existents (0, Eco, B i C), Querol calcula que la contaminació per partícules es reduiria entre un 25% i un 30%. La millora seria molt inferior pel que fa a òxids de nitrogen (NOx) tenint en compte que els vehicles dièsel de l’última normativa europea (Euro 6) encara permeten elevats nivells d’emissió, considera l’especialista. En el mateix sentit es pronuncia María García: «Els dièsel de la normativa Euro 6 han passat tests en condicions irreals ja que emeten quatre vegades més del que diuen. Tal com s’ha demostrat, falsejaven les dades».

Notícies relacionades

La Diputació de Barcelona continua liderant la transició energètica a la província

El revolucionari projecte per a obtenir energia solar des de l'espai en 2030

  

 La limitació dels accessos a la ciutat dependria del grau de contaminació, diu Querol. «No parlem de deixar tots els cotxes a casa. S’hauria d’estudiar on s’aplica el tall per millorar la situació», diu. A Barcelona, les mesures haurien de ser d’àmbit metropolità perquè els vehicles circulen sense parar entre diversos municipis.