'Trumpocalipsi' climàtica

«El concepte d’escalfament global va ser creat per i per als xinesos per fer no competitiva la manufactura nord-americana». El missatge el va penjar Donald Trump a Twitter (per descomptat) cap al 2012, quan ningú pensava que arribaria ser president dels Estats Units. Ara que ha sigut elegit per al càrrec, el país i el món viuen pendents del seu negacionisme del canvi climàtic i de la promesa que va fer el maig de «cancel·lar l’acord del clima de París i aturar tots els pagaments de dòlars dels contribuents a programes de l’ONU» verds, així com del seu compromís de «salvar» la indústria del carbó i «rescindir totes les ordres executives de [Barack] Obama que maten llocs de treball».

Hi ha qui adverteix que s’acosta la «Trumpocalipsi» pel que fa a política mediambiental, una regressió de dècades, més gran que la que es va viure durant l’Administració de George Bush (que, com pot passar amb Trump, va estar estretament vinculada a interessos i indústries de combustibles fòssils).

I no sembla que els pessimistes vagin desencaminats: el control del Congrés també està en mans republicanes, 32 dels 50 governadors són conservadors i 68 de les 99 cambres legislatives estatals també estan sota domini republicà. Trump, a més, pot nomenar jutges afins que inclinin a favor seu els litigis, una de les escasses eines que quedaran per intentar frenar-lo.

Per començar a comprendre les pors que Trump ensorri el règim de proteccions que s’ha construït als EUA en els últims 50 anys, i que Obama ha reforçat en els seus dos mandats, només cal mirar l’home que ha escollit per liderar la transició a l’Agència de Protecció Ambiental i en polítiques d’energia i medi ambient. Es tracta de Myron Ebell, 63 anys, que des de del Competitive Enterprise Institute (en bona part finançat per la indústria del carbó) ha sigut una de les veus més estridents en la negació del canvi climàtic. Entre altres coses, Ebell va acusar el papa Francesc d’estar «mal informat científicament» i de ser «analfabet econòmicament, incoherent intel·lectualment i moralment obtús» per la seva encíclica mediambiental.

Desmarcar-se de París

Notícies relacionades

La Diputació de Barcelona continua liderant la transició energètica a la província

El revolucionari projecte per a obtenir energia solar des de l'espai en 2030

Les pors tenen, a més, arguments concrets. Encara que la firma de l’acord de París es va accelerar per intentar evitar el potencial impacte de l’elecció de Trump, el republicà té diverses eines per «cancel·lar» la seva participació. Una és abandonar la Convenció Marc sobre Canvi Climàtic de l’ONU, que George Bush pare va firmar el 1992, cosa per a la qual Trump no necessitaria l’aprovació del Congrés i que li permetria sortir en un any de l’acord de París. Podria fer-ho abans, fins i tot, si el Congrés aprova una llei demanant-li que ho faci. O podria no retirar-se de l’acord però minar-ne l’efectivitat incomplint les metes marcades per Obama i abandonant els programes per reduir per al 2025 la contaminació el 26% respecte al 2005.

París és una de les seves dianes però no l’única. Trump i el Congrés republicà han declarat la guerra a la llei d’energia neta d’Obama, per la qual les plantes elèctriques han de reduir les emissions el 32% per al 2030. Trump també ha promès aprovar megaprojectes com el polèmic oleoducte Keystonle XL, vol posar fi a una moratòria que Obama va imposar al gener per a noves extraccions en terres federals (d’on surt el 40% del carbó) i podria reduir inversions en recerca i desenvolupament d’energies renovables, així com relaxar les regles endurides per Obama respecte a emissions de vehicles.