El gas de la discòrdia a Doñana

Un dipòsit i 72 quilòmetres de gasoducte a les portes del parc de Doñana. Aquest és el Projecte Aiguamoll que Gas Natural Fenosa ha iniciat amb una inversió de 200 milions d’euros i la benedicció de l’Executiu espanyol, que n’avala la declaració d’impacte ambiental i el cataloga com d’utilitat pública. No obstant, les associacions ecologistes han sortit en tromba per intentar parar el projecte per qualsevol via a l’entendre que agreuja la situació de risc de l’aiguamoll més gran d’Europa. I consideren que Doñana posa sobre la taula el debat sobre si la societat espanyola realment ha assumit la consciència ecològica i els riscos que suposa el canvi climàtic. Si el cas acaba arribant als tribunals, ¿ha de prevaler la utilitat del gas com a energia o la protecció mediambiental?

Qui llança la qüestió és Juan José Carmona, portaveu de World Wildlife Fund (WWF), una de les associacions conservacionistes pioneres al parc i en peu de guerra contra el projecte. «¿Extreuràs gas i produiràs més CO2 per empitjorar el canvi climàtic que ja té efectes provats sobre el parc?», es pregunta Carmona. «Si Doñana no tenia bastant perill amb el canvi climàtic a causa dels combustibles fòssils, ara li toca patir-ne els impactes directament per l’activitat gasista en el seu entorn i en el seu subsòl», retreu al seu torn José Luis García, de Greenpeace.

RISC SÍSMIC

La idea de Gas Natural Fenosa és reutilitzar una explotació que va deixar de fer-se servir fa tres dècades, ampliant d’aquesta manera en 22 quilòmetres la xarxa ja existent de 50 quilòmetres de gasoducte. Vol sondejar i explotar set nous pous per produir els 8.000 gigawatts per hora (GWh) que encara queden emmagatzemats al subsòl, i omplir més tard aquest espai amb gas procedent de l’Àfrica per fer-lo servir com a magatzem. Una acció que, adverteixen els ecologistes, comporta riscos sísmics a la zona pels canvis de pressió per moure i tancar el gas, com ja va passar amb el dipòsit Castor.

Aquest risc sísmic s’uneix a problemes endèmics del parc, com la proliferació de pous il·legals per al cultiu intensiu de maduixa. O l’impacte negatiu de projectes com el dragatge del riu Guadalquivir per permetre vaixells de més calat al port de Sevilla. O la reobertura de la mina d’Aznalcóllar, la mateixa que va provocar el vessament de fangs el 1998. La Unesco ja va fer el 2015 una sèrie de recomanacions per parar-los o minimitzar-ne l’impacte, evitant així que el parc passi a engruixir la llista de Patrimoni de la Humanitat en situació de risc. Espanya va remetre a començaments de mes un informe desgranant el compliment d’aquestes recomanacions i assegurant que l’espai manté vius els seus valors.

Entre aquestes recomanacions es demanava una avaluació mediambiental conjunta del projecte gasístic, ubicat a només 200 metres del parc natural i a dos quilòmetres del parc nacional, que va ser trossejat en quatre parts en funció de la diferent catalogació ambiental de cada zona per agilitzar els permisos: Aznalcázar, Marisma Occidental, Marisma Oriental i Saladillo. Tots ells compten amb la declaració d’impacte ambiental (DIA) favorable del Govern, tot i que per arrencar necessiten també una autorització de la Junta d’Andalusia.

VISTIPLAU PER A UNA

Notícies relacionades

Activistes de Greenpeace paren les obres de Gas Natural a Doñana en una acció de protesta

Aigua per a Doñana

De moment, la Junta ha denegat la fase de Marisma Oriental, cosa que paralitza temporalment Aznalcázar, i espera que l’autoritat del parc es pronunciï sobre Saladillo. Només Marisma Occidental té els vistiplaus administratius i ha començat els treballs fa unes setmanes entre protestes de voluntaris de Greenpeace.

El Govern andalús s’oposa a l’explotació, tot i que l’oposició l’acusa d’haver concedit les autoritzacions perquè al consell de Gas Natural s’hi asseia llavors el també socialista Felipe González. La Junta al·lega que el contrari hauria sigut prevaricació. Com a única via per frenar-ho va sol·licitar el 2014 la paralització dels expedients perquè es tingués en compte l’impacte acumulatiu dels projectes, cosa que li ha valgut una reclamació per responsabilitat patrimonial de 359 milions d’euros, ja que l’empresa assegura que compleixen amb tota la normativa i que els estudis efectuats no constaten cap afectació a l’entorn de Doñana.