L'oli de palma és una de les principals causes de desforestació del planeta

Milers d’hectàrees de selva es perden cada any a Borneo, Sumatra i Nova Guinea, entre altres territoris, per deixar pas a plantacions de palma d’oli o Elaeis guineensis, una palmera d’origen africà i ràpid creixement amb dàtils que són molt rics en oli. Fins fa 30 anys, la palma era essencialment un producte de subsistència del qual depenien moltes poblacions, però els països occidentals n’han disparat la demanda i això ha tingut un efecte pertorbador sobre el medi.

El més efectiu per reconvertir el terreny és crear grans incendis que obren pas als buldòzers, molt sovint amb la permissivitat de les autoritats locals. Indonèsia i Malàisia, els principals productors d’oli de palma al món, es compten també entre els països més afectats per la desforestació. En moltes ocasions, el creixement ha sigut accelerat: al Sud-est Asiàtic, per exemple, el 45% de les plantacions de palma analitzades el 2016 provenien d’àrees que eren boscos el 1989, segons un estudi amb imatges de satèl·lit publicat per investigadors dels Estats Units i el Brasil. 

El que abans eren boscos primaris habitats per espècies emblemàtiques com l’orangutan i el tigre ara s’han convertit en extensions monocromes gestionades per grans empreses fabricants de matèria primera que després venen el seu producte a altres multinacionals, encara més grans, que els acabaran utilitzant per a la fabricació de biocombustibles, com a additiu en infinitat de productes alimentaris i en sectors com la cosmètica i la farmàcia.

"NO PRETENEM ESTIGMATITZAR L'OLI DE PALMA"

«Nosaltres no volem estigmatitzar un producte del qual viu i s’alimenta tanta gent des de fa molt de  temps –insisteix Miguel Ángel Soto, especialista en boscos de l’associació Greenpeace–. L’oli de palma no és dolent en si mateix, sinó perquè el seu cultiu industrial contribueix a la desforestació. La polèmica sobre la salut no existeix als països productors». Tailàndia, Colòmbia, Nigèria, Equador, Hondures, Ghana i Perú són així mateix importants productors, però a gran distància d’Indonèsia i Malàisia.

Soto recorda que els mals atribuïts a aquesta oleaginosa tan habitual, que competeix amb la soja com la primera font d’oli al món, són deguts al processament i a l’abús que se’n fa en els països rics. El més essencial és que gairebé la meitat dels olis grassos de palma són saturats, cosa que significa que el seu consum de forma continuada pot augmentar el colesterol LDL, entre altres problemes.

Notícies relacionades

¿Què és l'oli de palma? ¿És dolent per a la salut? 5 claus

Grans cadenes de supermercats demanen als proveïdors que substitueixin l'oli de palma

«S’ha de garantir que la producció d’oli de palma es realitza sense desforestar nous territoris», afegeix Soto. Greenpeace ha elaborat diverses llistes amb el grau de compromís de grans multinacionals.

IMPULS DEL PARLAMENT EUROPEU

Els ecologistes tenen suports. El Parlament Europeu va aprovar dimarts passat un informe que identificava l’oli de palma com una de les principals causes de desforestació i advocava per eliminar-lo de la llista dels biocarburants per al 2020. El document insta la UE a adoptar un paper més actiu en la limitació d’aquestes pràctiques evitant qualsevol recolzament a polítiques perjudicials i sol·licitant el suport als països en desenvolupament perquè puguin garantir la defensa dels seus hàbitats naturals i les comunitats que els habiten.