La història del Castor en cinc capítols

Una reserva de gas per a moments d'escassetat

La plataforma Castor, situada a 21 quilòmetres de les costes de Vinaròs (Castelló), es va erigir per explotar un antic dipòsit natural de petroli situat sota el llit marí. S'hi havia d'injectar gas natural -la capacitat és de 1.900 milions de metres cúbics, l'equivalent al consum espanyol durant 50 dies- per després extreure'l amb rapidesa en èpoques de poca disponibilitat. Això evitaria grans fluctuacions en el preu del gas. Un magatzem submarí amb un objectiu similar, però de mida més reduïda, ja funcionava a la costa de Biscaia. El Castor era propietat de l'empresa Escal UGS, participada en un 66,67% per ACS, l'empresa de Florentino Pérez.

---

El projecte: la plataforma, la conducció i l'estació

A més de la plataforma d'injecció i extracció al mar, el Castor incloïa també una conducció submarina i una estació de processament a Vinaròs, amb un cost total estimat de 1.700 milions d'euros. El projecte va ser aprovat pel Govern de Rodríguez Zapatero l'any 2008 mitjançant un reial decret i les primeres operacions van començar l'abril del 2012. S'havia d'injectar gas a pressió, a poc a poc, per desplaçar l'aigua que en aquells moments ocupava el dipòsit submarí. Al principi no hi va haver problemes, però les coses van canviar quan el dipòsit es va començar a omplir.

---

La crisi sísmica i un mateix origen

A partir del setembre del 2013, després de sis mesos d'injecció de gas, va començar una crisi sísmica que va generar prop d'un miler de terratrèmols. La majoria van ser d'escassa magnitud, però els tres més forts, percebuts amb claredat pels habitants de les localitats més pròximes, com Vinaròs, Benicarló i Alcanar, van tenir una magnitud de 4 o més en l'escala de Richter i van sembrar la intranquil·litat entre els veïns. Al principi es pensava que tot era a causa d'un fenomen natural, però la persistència del fenomen i la coincidència dels epicentres van apuntar de seguida a un únic origen: la falla tectònica d'Amposta s'estava movent per la pressió generada per l'activitat del Castor.

---

La paralització dels treballs i la sorprenent indemnització

Notícies relacionades

El Govern no desmantellarà per ara Castor

El Castor no reobrirà pel risc de greus terratrèmols

El 16 de setembre del 2013, el llavors ministre d'Indústria, José Manuel Soria, va ordenar paralitzar els treballs al constatar-se, segons el dictamen científic, la seva clara relació amb els sismes. Entre altres institucions, s'havien pronunciat en aquest sentit l'Institut Geogràfic Nacional (IGN) i l'Institut Geològic i Miner d'Espanya (IGME). En un principi, Soria va anunciar la voluntat de no pagar la indemnització “abusiva” al·legant que no tocava perquè era un error d'imprevisió de l'empresa. Però el Consell de Ministres va anunciar per sorpresa poc després, el 4 d'octubre del 2013, que pagaria 1.350 milions d'euros a Escal, a prop dels 1.700 exigits per l'empresa, per obligar-la a cessar l'activitat.

---

El pagament a través del rebut del gas

La indemnització serà abonada durant 30 anys pels ciutadans a través del rebut del gas (set milions d'usuaris d'Espanya). Encara que la compensació pactada amb l'antiga concessionària va ser de 1.350 milions, el pagament a terminis a través del rebut durant tres dècades, juntament amb els interessos, farà que la quantitat es multipliqui fins a arribar a 4.700 milions d'euros. El mecanisme dissenyat pel Ministeri d'Indústria per no afectar el dèficit públic va ser usar Enagás, el gestor del sistema, com a intermediari perquè els bancs paguessin la compensació i després se'ls cedís el dret de cobrament amb els interessos corresponents.