El 'top10' de les espècies descobertes l'any passat

Cada any es descobreixen 18.000 espècies, incloent-hi un gran nombre de microorganismes i ocasionalment algun vertebrat, però el ritme d’extinció també és elevat, va destacar ahir l’International Institute of Species Exploration (IISE) al presentar el seu 'top 10' de les noves incorporacions al catàleg de la ciència del 2016. Hi ha fins i tot algunes espècies que s’extingeixen sense haver donat temps a ser descobertes. «Són raons per seguir explorant», sintetitza Quentin D. Wheeler, coordinador del treball a l’IISE.

    

Òbviament, en el decàleg de les espècies descobertes l’any anterior no n’hi ha cap millor que una altra. «Les escollim d’una manera totalment arbitrària. El que volem és cridar l’atenció d’aquesta situació –assumeix Antonio G. Valdecasas, investigador del Museu Nacional de Ciències Naturals de Madrid (MNCN-CSIC) i membre del comitè del IISE–. Unes s’hi han inclòs perquè tenen alguna singularitat, altres perquè viuen en àmbits molt restringits. O simplement perquè són de colors vistosos».

    

Com explica a aquest diari l’investigador del CSIC, si els que es dediquen a catalogar noves espècies fossin un exèrcit, cada any se’n descobririen bastantes més. Valdecasas posa com a exemple el grup dels coleòpters –escarabats–, que ha passat de 300.000 a 400.000 representants en 20 anys. És més difícil localitzar nous animals d’una mida respectable, però no impossible. «Si territoris recòndits de Nova Guinea, Vietnam o Laos fossin analitzats al detall –afegeix–, segur que ens trobaríem sorpreses». Les xifres varien, però segons els científics queden al voltant de 12 milions d’espècies per descobrir, cinc vegades més de les que ja es coneixen.

  

 Aquest any es compleixen 10 anys des que va començar a elaborar-se el catàleg. «Amb aquesta iniciativa intentem conscienciar sobre la importància de seguir coneixent i poder així protegir la incalculable biodiversitat que ens envolta. Cada espècie és un tresor», explica Valdecasas.

   

Eriovixia gryffindori, una diminuta aranya d’hàbits nocturns que deu el seu nom al barret del mag Godric Gryffindor de la saga de Harry Potter. 

Eulophophyllum kirki és una llagosta amb capacitat per canviar de color. 

---

Pheidole drogon és, amb Pheidole viserion, una de les dues espècies de formigues descobertes a Papua-Nova Guinea l’any passat. Reben el seu nom perquè als seus descobridors els recordaven els dracs de 'Joc de trons'.

---

 La rata Gracilimus radix és l’única d’entre els seus parents, estrictament carnívors, que manté una dieta variada. 

---

Pel que fa a Scolopendra cataracta, es tracta d’un centpeus que arriba a mesurar 20 centímetres. 

---

Potamotrygon rex és una gran rajada brasilera d’aigua dolça.

---

Els fruits de l’arbust Solanum ossicruentum desprenen un líquid que passa del color verd blanquinós al vermell sang.

---

 El milpeus Illacme tobini podria batre el rècord mundial de potes: l’exemplar localitzat en té 414, però continua afegint segments al llarg de la seva vida. 

Notícies relacionades

Consells per viatjar amb el gos o el gat durant les vacances

¿Te’n vas per Setmana Santa? Una ‘app’ t’ajuda a trobar cuidador gratis per al teu gos aquests dies

Telipogon diabolicus és una orquídia amb un aspecte que recorda el cap d’un diable. 

---

Finalment, Xenoturbella churro, descoberta a les profunditats del golf de Califòrnia, és un cuc marí de 10 centímetres de longitud.