Pescar compreses en aigües de Barcelona

Els vaixells d'arrossegament que pesquen a les aigües costaneres de Barcelona es troben sovint una desagradable sorpresa: quan alcen els arts de pesca, apareixen adherits als fils, pràcticament enganxats, quilos i quilos de restes de cel·lulosa i cotó procedents de compreses, tovalloletes higièniques i salvaeslips.

Es tracta en la majoria dels casos de productes llençats pel vàter, de manera imprudent i incívica, que han acabat a l'aigua al col·lapsar-se el clavegueram en moments de pluges intenses. Els residus, que ocupen una gran superfície al fons marí més pròxim a la ciutat, arriben en casos extrems a "acumulacions de diversos pams d'alçada", relata José Antonio Caparrós, veterà patró d'un vaixell d'arrossegament amb port a Barcelona, que assumeix que ara se n'ha d'anar molt lluny, fins al Garraf, per poder pescar gamba. "El problema no és nou -insisteix-, però ara és molt més greu".

A diferència dels plàstics o les restes de vegetació, que floten i són més fàcils de recollir, els productes derivats del cotó i la cel·lulosa absorbeixen l'aigua i s'acaben dipositant a les profunditats. I allà es queden fins que es descomponen i finalment els arrossega una xarxa. "Els vaixells d'arrossegament fan una mica d'escombriaires del mar", il·lustra Vicens Forner, veí i cronista de la Barceloneta que documenta des de fa anys l'activitat pesquera al port de la ciutat.

PROBLEMA AMBIENTAL

L'abundància de restes és lògicament un problema ambiental que dificulta el cicle de la vida i després minva la productivitat biològica, però també és un inconvenient per a la mateixa activitat pesquera i l'ús dels arts d'arrossegament. "Com que aquests residus absorbeixen l'aigua, quan traiem la xarxa -afirma Caparrós- podem arribar a carregar fins a una tona de restes. Això mullat pesa molt. Et pots quedar parat per les compreses putrefactes". 

Amb l'ajuda d'una pistola a pressió, Pedro fa hores que neteja les xarxes del vaixell de Caparrós una per una. En té per dies perquè les restes de cel·lulosa hi estan incrustades com amb pega. "És una feina brutal. Perdem sempre uns dies intentant treure aquests trossos", lamenta el patró. Les restes s'han de recollir en un contenidor perquè està prohibit tornar-les al mar.

Caparrós acusa la depuradora d'aigües del Llobregat de ser la responsable que aquests residus acabin al mar, i esgrimeix com a arguments que "el problema va augmentar quan es va inaugurar la planta i que on n'hi ha més és precisament on acaben els emissaris submarins". "Com que no poden tractar les compreses, les llencen directament", afegeix. No obstant, això no explica per què el mateix problema es registra en moltes altres zones.

DES DEL CLAVEGUERAM

"No és qüestió de les depuradores. Les compreses i les tovalloletes acaben al mar en situacions de tempestes intenses, a través dels sobreeixidors de la xarxa de clavegueram", resumeix Ignasi Mateo, especialista de l'Agència Catalana de Residus (Departament de Territori). És com un "sistema de seguretat" que evita que les clavegueres es desbordin i, per evitar-ho, desvia els residus directament cap al mar, afegeix. Aquest mecanisme difícilment canviarà. "El problema -insisteix Mateo- és que la gent segueix llençant al vàter materials que no hi haurien d'anar a parar". Després, els corrents s'encarreguen de repartir els residus. No són plàstics, però la seva desintegració no és immediata. Ni de bon tros. 

Notícies relacionades

Barcelona assaja mètodes biològics per al control de les plagues

La Diputació de Barcelona continua liderant la transició energètica a la província

No hi ha estudis per avaluar la toxicitat d'aquests productes en el medi. "Sí que han fet algunes anàlisis sobre la ingestió de microplàstics per part de la fauna marina, però en aquest camp no hi ha gaire literatura científica", assumeix Mateo. Entre el 70% i el 80% dels residus que es recullen al mar són d'origen terrestre, arribats fonamentalment a partir del clavegueram i les rieres. Un 20% procedeix d'activitats que es fan al mar, com el transport de mercaderies i els vaixells recreatius. I finalment hi ha un petit percentatge derivat de la pesca, especialment xarxes trencades o encallades.

Segons Caparrós, el problema que afronten els vaixells d'arrossegament és la punta de l'iceberg de l'estat del mar. "Es volen posar l'etiqueta d'ecologistes, però tot el districte barceloní de pesca, des de Badalona fins a Port Ginesta, és ple de residus", lamenta. "Encara que ens acusen de sobreexplotació del mar i ens restringeixen les captures, els mesos i les zones de pesca, nosaltres no en som els culpables. ¡Si ara som menys de la meitat que fa uns anys!", afegeix. Al port de Barcelona hi ha actualment una desena de vaixells d'arrossegament i uns 25 vaixells en total. "Les administracions ens ignoren", diu.