Europa fa un pas endavant contra el canvi climàtic

«Tots contra els Estats Units». Amb aquest missatge, la cimera del G-20 celebrada el cap de setmana passat a Hamburg ha constatat que encara que Washing­ton hagi decidit girar l’esquena a l’Acord de París, la resta de grans nacions industrialitzades seguirà les directrius pactades per fer front al canvi climàtic. Malgrat el dur revés que ha suposat la retirada del principal emissor de diòxid de carboni (CO2) de la història, els signataris han reiterat el seu compromís amb un pacte «irrevocable». I, per fer-ho, Europa i la Xina han fet un pas endavant amb la intenció d’assumir aquest nou lideratge.

Però si algun mandatari ha fet gala d’aquesta voluntat ecologista aquest ha sigut el flamant president francès, Emmanuel Macron. Més enllà de subvertir l’eslògan nacionalista de Donald Trump i transformar-lo en «Fer el nostre planeta gran una altra vegada», el líder gal ha inaugurat el seu mandat amb dues ambicioses accions que apunten en aquesta direcció. Així, en l’última setmana l’Executiu liberal-conservador s’ha compromès a tancar «fins a 17» reactors nuclears abans del 2025 per reduir la dependència energètica d’aquesta font i a iniciar una transició cap al vehicle elèctric que acabi suprimint la venda dels de gasolina o dièsel el 2040.

MACRON AL PODI / Encara que se segueix veient Alemanya com un dels països de referència a Europa pel seu progressiu salt cap a les energies verdes, el seu estancament en la reducció d’emissions de CO2 ha llançat la potència veïna a agafar el comandament. Així, segons l’estudi Climate Change Performance Index, França ocupa el podi com a país que més i millor va actuar contra el canvi climàtic durant l’any passat. A la seva lleugera reducció d’emissions s’hi ha de sumar el seu paper com a amfitrió en una cimera que a finals del 2015 va donar a llum a l’acord més important que s’ha firmat mai en defensa del medi ambient. Els 15.000 milions d’euros que Macron preveu destinar a la transició ecològica poden impulsar encara més el paper de París.

Encara que no actuen com un bloc polític comú, els països membres de la Unió Europea (UE) són, sens dubte, els més conscienciats i aplicats en la lluita contra el canvi climàtic. Dels 14 països que l’estudi avalua positivament per les seves accions, només el Marroc i Suïssa no formen part del club comunitari. A la part alta de la llista també figuren Suècia, el Regne Unit, Xipre, Luxemburg, Malta, Portugal, Bèlgica, Dinamarca, Letònia, Itàlia i Croàcia. Un 86% dels europeus temen l’impacte del canvi climàtic, fet que els converteix en els més preocupats darrere els llatinoamericans.

COMBUSTIBLES FÒSSILS / Però malgrat que la UE sigui una cosa així com el líder contra el canvi climàtic, els experts apunten que molts dels objectius fixats «no tenen ambició», i que malgrat comandar els esforços diplomàtics que van arribar a l’Acord de París molts d’aquests països «segueixen subvencionant els combustibles fòssils mentre intenten trobar llacunes per eludir les seves responsabilitats».

Amb gairebé un 10% de les emissions mundials de CO2, la UE en el seu conjunt encara és un dels grans responsables del problema i, per tant, un dels blocs als quals s’exigeix més contundència. La Xina en produeix el 30%, i els EUA el 14%.

Per la seva part, Espanya és dels països més mal valorats de la UE. L’estudi, que també avalua els esforços polítics dels governs, qualifica el treball de l’Executiu de Mariano Rajoy en aquest matèria de «molt pobre», una categoria que ocupen països com Turquia, Grècia, Austràlia o el Kazakhstan.

Per fer  aquest pas endavant en la protecció del clima, la UE ha comptat amb la Xina, un aliat que davant el gir proteccionista de Trump està guanyant pes. Al llarg de les últimes tres dècades, el règim comunista de Xi Jinping ha basat el creixement que l’ha portat a ser una superpotència en una industrialització altament contaminant. D’aquesta manera, s’ha convertit en el principal emissor de CO2 a l’atmosfera, amb uns nivells «alarmants».

Notícies relacionades

Alemanya, un referent de les energies renovables

La Diputació de Barcelona continua liderant la transició energètica a la província

IMPULS DE LA XINA / Però tot i això i malgrat que el seu consum d’energia encara depèn en un 62% del carbó, la Xina ha vist una finestra econòmica en les energies renovables i, amb un 17% de la inversió mundial, s’ha convertit en el seu principal impulsor. Això l’ha portat a ser també el principal productor d’energia solar i el país que genera més ocupació vinculada a les energies verdes.

L’esforç del gegant asiàtic l’ha catapultat fins a ser el segon país més ben valorat per les seves polítiques contra el canvi climàtic.