Doñana, en risc

El Ministeri de Medi Ambient mira d’atenuar les alarmes, però l’informe elaborat per la Confederació Hidrogràfica del Guadalquivir (CHG) sobre l’estat de l’aqüífer que nodreix Doñana és determinant. «L’estat general és de prealerta», afirma el document donat a conèixer aquesta setmana, a causa del fet que «la situació de la massa subterrània d’aigua és pitjor del que correspondria a un any de pluges normal com ha sigut el 2015-2016». I encara que reconeix que les mesures adoptades en els últims temps per part de les administracions públiques són positives, no són suficients. I el missatge clau arriba al final, quan s’adverteix que, si es manté l’actual ritme de despesa d’aigua, «es comprometria el bon estat de l’aqüífer i el de l’ecosistema que en depèn».

    

Doñana és l’aiguamoll més gran d’Europa, reconegut i protegit per la Unesco. No obstant, és l’aigua la principal amenaça que plana sobre el futur de l’espai natural. La situació és preocupant, com es va exposar ahir en el Consell de Participació del parc i van reconèixer els responsables de l’Estació Biològica davant les pressions dels ecologistes, que retreuen que l’informe es difongués just després de la reunió de la Unesco que debatia sobre Doñana i en què finalment es va excloure l’Espai Natural de la «situació de risc», encara que sota la premissa de seguir treballant en les mesures adoptades.

COMPRA DE DRETS D’AIGUA

L’informe tècnic explica que cap dels 16 subsectors en què es divideix l’aqüífer sobre el qual s’assenta Doñana està fora de perill. Cinc estan en estat de «prealerta», sis, en «alerta», i cinc més, en «alarma». Aquests subsectors es corresponen amb cinc masses d’aigua subterrànies diferenciades, de les quals tres «no assoleixen el bon estat quantitatiu». Segons es detalla, les zones en més bon estat són aquelles amb menys explotació agrícola, o fins i tot el paratge de La Rocina, on el Govern central va adquirir l’any passat una finca per quedar-se amb els drets de reg de 6 hectòmetres d’aigua.

  

 L’assumpte també preocupa la Junta d’Andalusia. La Conselleria de Medi Ambient, igual que el Govern central, prefereix posar èmfasi en el fet que «dues de les cinc masses d’aigua que formen l’aqüífer estan millor que en l’última anàlisi» que es va realitzar. No obstant, sí que concedeix que l’informe «confirma el que ja se sabia i ha portat a adoptar mesures, que l’aqüífer de Doñana té problemes».

    

La Junta reivindica la seva actuació en el tancament de 300 pous il·legals, i exigeix un transvasament de 15 hectòmetres cúbics que se sumi al de 4,99 que ja està aprovat des de la conca del riu Tinto, per alleujar la pressió a l’aqüífer. I, de passada, solucionar el conflicte amb els agricultors en defensa de la seva forma de vida. El Govern ja ha dit que seran 20 hectòmetres, però de la conca del Tinto.

    

Però les associacions ecologistes, com WWF, discrepen del Govern. Consideren els transvasaments un pegat, donat que alimentaria cultius irregulars amb una infraestructura pagada amb diner públic. I temen que, com a Daimiel, l’augment d’aigua comporti un increment de la superfície de regadiu, justament el contrari del que es busca. Des de WWF adverteixen, a més a més, que la situació pot empitjorar si arriba un cicle de sequera perquè el parc no està preparat.

    

La solució, apunten per tant, només té un camí: detenir el creixement de l’agricultura de regadiu a la zona i clausurar les més de 3.000 hectàrees de cultius que sota cap premissa podrien ser regularitzades pel Pla d’Ordenació de la Corona Nord de Doñana, l’eina que posa ordre en els regadius, i els més de 1.000 pous il·legals que, alerten, segueixen assecant el futur de l’aiguamoll. Uns pous que de vegades arriben amb els ulls grossos de les administracions, com ho demostra la imputació d’un exresponsable andalús de Medi Ambient i dos exalcaldes de la comarca pel robatori d’aigua al consentir captacions al marge de la llei.

L’ALTRA CARA

L’altra cara de la moneda la representen els agricultors. Estan cansats de ser els dolents de la pel·lícula. I recorden que des de sempre Doñana ha tingut activitat agrícola i ramadera convivint en harmonia amb la cura del parc. «Avui s’ha tret tot i hi ha més desordre», resumeix Cristobal Picón, president de la Plataforma de Regantes del Condado. «Si s’ha conservat sempre amb aquests usos, ¿per què ara es mor?».

  

Notícies relacionades

Aigua per a Doñana

Alerta pel risc sísmic del projecte d'un magatzem de gas

 Per Picón, la solució passa per dues vies: un transvasament d’aigua que garanteixi el reg als cultius que fa més de 60 anys que estan assentats a la zona i «no créixer més». El quid de la qüestió. La plataforma lamenta que la normativa per regularitzar i ordenar els cultius a la corona nord, la de més pressió agrícola i, per tant, sobre les masses d’aigua de Doñana per la proliferació de pous, s’assenta en una «foto fixa» feta l’any 2004 que distribueix terra forestal i agrícola. No es té en compte, per exemple, els terrenys on es van plantar eucaliptus per fer negoci amb les indústries de cel·lulosa del pol químic, i que es consideren massa forestal.

    Els agricultors neguen la situació de risc de l’aqüífer, però defensen que s’ha de cuidar perquè de l’aiguamoll depenen també els seus negocis.  I prefereixen no parlar de pous il·legals, sinó irregulars.