L'ésser humà ha generat 8.300 milions de tones de plàstic

L’ésser humà ha produït 8.300 milions de tones de plàstic fins al 2015, l’equivalent a 25.000 edificis com l’Empire State, i la majoria ha anat a parar a abocadors o al medi ambient, segons un estudi publicat per la revista 'Science Advances'. La investigació, dirigida per un equip de científics de la Universitat de Geòrgia, la de Califòrnia a Santa Barbara i l’Associació d’Educació del Mar, ha analitzat la producció històrica de plàstics a tot el món, el seu ús i el seu destí.

Des del 1950, quan va començar la producció a gran escala de materials sintètics, fins al 2015, els éssers humans hem generat 8.300 milions de tones de plàstic, equivalents al pes de 822.000 torres Eiffel, 1.000 milions d’elefants o 80 milions de balenes blaves. D’aquesta xifra, 6.300 milions s’han convertit en residus i, d’aquests, únicament el 9% ha sigut reciclat, el 12% va ser incinerat i el 79% restant s’acumula en abocadors o en el medi ambient. Si les tendències actuals segueixen, 12.000 milions de tones de residus plàstics estaran en abocadors o en la natura el 2050.

PENSAR DE FORMA CRÍTICA 

«La majoria dels plàstics no es biodegraden de forma significativa, de manera que els residus de plàstic que els humans hem generat podrien estar amb nosaltres durant centenars o fins i tot milers d’anys», assegura Jenna Jambeck, una de les autores de l’estudi i professora d’enginyeria de la Universitat de Geòrgia. «Les nostres estimacions –afegeix– subratllen la necessitat de pensar críticament sobre els materials que utilitzem i la nostra gestió de residus».

La producció mundial de plàstics va passar de dos milions de tones mètriques el 1950 a més de 400 milions de tones mètriques el 2015, segons l’estudi, superant la majoria de la resta de materials fets per l’home. Les excepcions notables són l’acer i el ciment. Però mentre que l’acer i el ciment es fan servir principalment i de forma massiva en la construcció, el mercat més gran dels plàstics és l’empaquetatge de manera que, a més a més, la majoria d’aquests productes s’usen una vegada i es descarten.

Notícies relacionades

Consells per viatjar amb el gos o el gat durant les vacances

Molsa, vesc i grèvol: tres plantes protegides per les quals et poden multar

«Aproximadament la meitat de tot l’acer que fabriquem va a parar a la construcció, de manera que tindrà dècades d’ús. El plàstic, en canvi, és el cas oposat», afirma per la seva part l’autor principal del document i professor associat a l’Escola Bren de Ciències Ambientals i Administració d’UCSB, Roland Geyer. «La meitat de tots els plàstics es converteixen en residus després de quatre anys o menys d’ús», afegeix. «El que mirem de fer és crear les bases per a la gestió sostenible dels materials –afirma Geyer–. És simple, no pots controlar el que no mesures, de manera que pensem que els debats polítics estaran basats en fets ara que tenim aquests números».

Els investigadors remarquen que no busquen l’eliminació total dels plàstics presents en el mercat, ja que consideren que són imprescindibles en productes que són dissenyats per a la durabilitat, sinó un examen més crític de l’ús que se’n fa.