Balears tira la tovallola en la lluita contra la 'Xylella fastidiosa'

Una delegació de tècnics de la Unió Europea va visitar les illes Balears i va elaborar un informe que veurà la llum ben aviat, però la línia mestra ja es coneix: allà la batalla està perduda. Amb tres illes afectades, diverses espècies vegetals infectades i tres subespècies diferents de 'Xylella' detectades no hi ha manera d’erradicar la plaga. Talar tots els arbres, com defensa el pla europeu, no assegura exterminar-la. Per això, previsiblement, s’acceptarà la proposta del Govern balear que es triturin només els arbres infectats i afrontar una reestructuració del sector amb ressembrades d’aquí quatre anys, encara que això suposi que es mantingui la prohibició que surti material vegetal de les Illes.

La Generalitat valenciana apunta que el seu cas no és comparable amb el balear. «La primera diferència és l’extensió, perquè allà està present a totes les illes excepte a Formentera. A més a més, hi ha moltes més espècies afectades, no tan sols ametllers com aquí, i hi ha tres subespècies del bacteri, mentre que nosaltres només en tenim una. Això ja obliga a un enfocament diferent. A més a més, la insularitat els permet aïllar-se per si mateixos. I s’ha de tenir molt en compte que el pes que té a les Balears el comerç de plantes és molt menor per a nosaltres», assenyala Elena Cebrián, consellera valenciana, que es mostra oberta a canvis en el pla a aplicar si així ho decideixen «la Comissió Europea i el ministeri», però sempre «amb suport científic». Ara mateix no ho veu gaire probable «perquè el resultat d’aquesta política es veurà aquí a Alacant, ja que a Itàlia no va donar temps a aplicar-la, i tampoc ha sigut possible a les Balears i a Còrsega».

Però els pagesos no veuen viable un pla que creuen que copia el que es va aplicar als Estats Units. «No es pot pretendre fer aquí com allà, on tot són grans extensions. Aquí tot són parcel·les petites», recorda Carmen Solbes, que feia tres dècades que s’encarregava de la primera parcel·la afectada.

Notícies relacionades

Catalunya intensifica els controls per evitar l'arribada de la 'Xylella fastidiosa'

Alacant, la zona zero de la 'Xylella fastidiosa' a la península Ibèrica

Per ella, l’opció passa per triturar els arbres afectats i tractar la resta amb insecticides més potents. I, com tots, adverteix que no hi ha cap frontera que freni aquesta expansió. «Si el bacteri entra a Múrcia i Andalusia, bona nit i tapa’t. Es pensen que triturant els camps de quatre avis ho solucionaran i no és així», assenyala.

De moment la Junta d’Andalusia ha anunciat la creació d’un laboratori contra la 'Xylella' a Còrdova. Per això Cebrián demana al Ministeri d’Agricultura que s’hi impliqui a fons. «Demanem molta col·laboració en el seu treball de coordinació. Ha de ser una qüestió d’Estat», remarca la consellera.