Espanya s'encalla en la lluita contra el canvi climàtic

Espanya disposarà l’any que ve d’una llei de canvi climàtic i transició energètica que marcarà el full de ruta per complir amb la cimera de París. Aquest és el compromís amb què es va presentar ahir Mariano Rajoy a la capital francesa. El problema és que es tracta del mateix compromís llançat per la ministra de Medi Ambient, Isabel Garcia Tejerina, en la cimera de Marràqueix del 2016. I un any després d’aquell anunci encara no s’ha fet públic cap esborrany sobre el qual vertebrar un debat. Només una llista de temes a abordar.

Teresa Ribera, l’exsecretària de Medi Ambient del Govern de Zapatero i actual directora de l’Institut de Desenvolupament Sostenible, sosté que Espanya està «molt endarrerida» en el nivell de debat de com aconseguir la meta de zero emissions el 2050. «A França hi ha un debat seriós i sofisticat» i la qüestió «forma part de les converses» de totes les grans empreses, de tots els departaments ministerials, dels municipis i en general de la societat civil, segons Ribera, per a qui a Espanya, «aquesta mena de debats són anecdòtics». «Em sembla que és un immens error i un reflex que no hi ha una política energètica pensada per a la transició», va criticar.

Promeses

Segons l’actual directora de l’oficina de Canvi Climàtic del Govern, Valvanera Ulargui, el primer esborrany de la nova llei es farà públic el semestre vinent, després que la comissió interministerial creada en aquest sentit hi doni el vistiplau. A partir de llavors s’obrirà el debat amb els grups parlamentaris amb l’objectiu d’arribar a un consens que el converteixi en llei abans de finalitzar el 2018.

El tret de sortida en la redacció de la nova norma es va donar el juliol passat amb l’obertura d’una consulta pública en què s’han rebut 328 aportacions de tots els sectors de la societat. També s’ha creat un comitè d’experts designat pel Ministeri d’Indústria, les conclusions del qual es faran públiques el trimestre vinent.

Davant aquest avanç a càmera lenta, Units Podem ha decidit elaborar la seva pròpia proposició de llei que presentarà al Congrés el gener vinent. La seva redacció ja està molt avançada. Demà i divendres ha convocat les organitzacions socials al Congrés per sentir les seves propostes.

«Rajoy ha tornat a reprometre el que va prometre a Marràqueix», va criticar el diputat d’Equo i exdirector de Greenpeace Espanya, Juancho López de Uralde, per a qui l’Executiu està usant «la coartada de participació i el debat per endarrerir» la presa de mesures efectives.

Si girem la vista enrere, veiem que fins ara Espanya compleix amb els seus compromisos internacionals sense necessitat de fer una aposta gaire decidida. El protocol de Kyoto es va acabar complint gràcies a la compra de drets d’emissió als països excedentaris. L’anomenat Kyoto 2, que finalitza el 2020, està a l’abast de la mà gràcies a la forta caiguda d’emissions deguda a la crisi i al gran impuls a les energies renovables de l’època Zapatero. Amb tot, l’Executiu ha hagut d’organitzar dues subhastes d’inversió en renovables després que el cop de destral a aquest tipus de producció elèctrica i la reactivació econòmica posessin en perill l’objectiu.

Notícies relacionades

La Diputació de Barcelona continua liderant la transició energètica a la província

El revolucionari projecte per a obtenir energia solar des de l'espai en 2030

Els compromisos de París són més exigents: el 40% de reducció de les emissions respecte de 1990. «Per assolir-los serà necessari molt més que paraules», segons López de Uralde, que no veu en les polítiques actuals cap signe que vagi en la línia correcta.

La negativa a tancar les centrals de carbó (Espanya no s’ha sumat al compromís d’eliminar-les el 2020), la raquítica aposta pel vehicle elèctric i la falta de suport a les renovables són només alguns exemples d’aquesta dissonància entre les grans paraules en els fòrums internacionals i la realitat de la política de Rajoy.