El delta de l'Ebre recupera dues llacunes de gran valor ecològic

Sense filat elèctric. Sense piscifactoria en estat ruïnós. Amb aus acabades d’arribar a la recerca de nous hàbitats. Amb itineraris turístics respectuosos amb el medi...

La Tancada i l’Alfacada, dues llacunes de gran valor ecològic situades al delta de l’Ebre, entre el Poblenou del Delta i l’illa de Buda, s’han sotmès en els últims vuit anys a un programa de restauració ambiental que les ha deixat com noves, a més d’haver augmentat en 62 hectàrees la seva superfície i la dels aiguamolls adjacents. Els treballs, finalitzats aquest mes, s’han realitzat sota el paraigua d’un programa europeu anomenat Life DeltaLagoon.

La naturalesa ha demostrat que és agraïda. «A les primeres de canvi, així que una zona millorava, de seguida començaven a arribar-hi aus per ocupar el nou territori», sintetitza Carles Ibáñez, director de DeltaLagoon i coordinador del programa d’Ecosistemes Aquàtics d’IRTA (Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries). «No només evitem que la naturalesa retrocedeixi, sinó que creem nova naturalesa», afegeix Ferran Miralles, director general de Polítiques Ambientals de la Generalitat (Departament de Territori).

A vista d’ocell, i mai més ben dit, l’actuació més important a la Tancada ha sigut l’eliminació  de la piscifactoria que es va construir sobre les velles salines de Sant Antoni i que estava abandonada des de l’any 2003. El projecte ha transformat l’estructura de piscines en un «sistema de llacunes que es regulen amb les marees». «Aquí teníem un medi molt alterat», diu Ibáñez.

En aquest àmbit, propietat de la Fundació Catalunya-La Pedrera –aquí s’ubica el seu centre d’educació ambiental Món Natura–, també s’ha treballat per donar continuïtat als salobrars, taques de vegetació adaptades als ambients salins. Es tracta d’un hàbitat molt freqüentat tot l’any per aus aquàtiques com ara flamencs, gavines, xatracs, territs i bernats pescaire. També destaca per la presència del fartet, un petit i amenaçat peix endèmic de la costa mediterrània.

Alliberament de tortugues

A la mateixa la zona, que ha sigut protegida mitjançant estaques per regular-ne l'accés, s'han realitzat diversos alliberaments de tortugues europees per incentivar el retorn de l'espècie i s'han creat espais aïllats per afavorir la nidificació d'aus.

Finalment, s’han construït un observatori i un aparcament que «espera evitar els problemes que hi havia quan la gent s’aturava al voral a mirar els flamencs», diu el director del programa Life DeltaLagoon. També s’han estrenat un dic i un canal per evitar el pas no autoritzat. «Els canvis són evidents», destaca Miquel Rafa, director de Medi Ambient de la Fundació Catalunya-La Pedrera. «Això s’havia convertit gairebé en un abocador. Només hem mantingut els tres edificis històrics per a les instal·lacions de Món Natura».

Una de les actuacions més recents, i possiblement la de més calat, ha sigut el soterrament o l’eliminació de la línia elèctrica que avançava paral·lela a la costa i que, a més d’enlletgir el paisatge, representava un perill particularment per a les rapinyaires, ja que solien utilitzar les torres per reposar-hi.

Notícies relacionades

Consells per viatjar amb el gos o el gat durant les vacances

Molsa, vesc i grèvol: tres plantes protegides per les quals et poden multar

Pel que fa a la llacuna de l’Alfacada, situada més al nord, s’ha recuperat part de l’espai que va tenir abans i que en els segles XIX i XX es va transformar en arrossars. És a dir, s’ha guanyat terreny fins a arribar a una superfície de 200 hectàrees.  «A l’Alfacada hem restaurat el règim natural: s’omple de forma natural quan les pluges porten aigua dolça i s’inunda amb aigua de mar», informa Rafa. Les millores han sigut possibles perquè l’antiga obra social de CatalunyaCaixa, embrió de la  Fundació Catalunya La Pedrera, en va comprar les 176 hectàrees el 2004.

Els promotors del programa confien que, a més de contribuir a millorar la biodiversitat del delta de l’Ebre, les àrees restaurades es converteixin en un element de dinamització turística sostenible. «Invertir en naturalesa és un bon negoci per al territori», diu Miralles. El projecte tenia un pressupost de tres milions d’euros, dels quals el 49% els ha aportat Europa.