Groenlàndia occidental es fon a un ritme dramàtic

La placa de gel que cobreix Groenlàndia occidental es va fondre a un ritme dramàticament més alt en els últims 20 anys que en qualsevol altre moment en el registre modern.

Un estudi dirigit per Dartmouth College, que surt a la revista Geophysical Research Letters,Geophysical Research Letters mostra que la fosa a l'oest de Groenlàndia des de principis de la dècada del 1990 està en els nivells més alts en almenys 450 anys.

Encara que ja se sap que els patrons naturals de certes condicions atmosfèriques i oceàniques influeixen en la fosa de Groenlàndia, l'estudi destaca la importància d'una tendència d'escalfament a llarg termini per explicar les taxes de desglaç a l'oest de Groenlàndia sense precedents en els últims anys. Els investigadors suggereixen que el canvi climàtic més probablement associat amb les emissions humanes de gasos d'efecte hivernacle és la causa probable de l'escalfament addicional.

"Veiem que la fosa de l'oest de Groenlàndia realment va començar a accelerar-se fa uns 20 anys", afirma Erich Osterberg, professor assistent de Ciències de la Terra a Dartmouth i el principal científic del projecte. "El nostre estudi mostra que el ràpid augment en la fosa de l'oest de Groenlàndia és una combinació de patrons climàtics específics i una tendència addicional d'escalfament a llarg termini en l'últim segle", afegeix.

Augment del nivell del mar

Segons una investigació citada en l'estudi, la pèrdua de gel de Groenlàndia és un dels principals contribuents a l'augment global del nivell del mar. Encara que les glaceres que neixen a l'oceà causen gran part de la pèrdua de gel a Groenlàndia, una altra investigació citada en el treball mostra que la majoria de la pèrdua de gel en els últims anys es deu a una fosa més gran de la superfície i l'escorrentia.

Si bé els mesuraments satel·litals i els models climàtics han detallat aquesta recent pèrdua de gel, hi ha moltes menys mesuraments directes de la fosa recollida de la pròpia capa de gel. Segonsaquest estudi, els investigadors de Dartmouth i la Universitat Estatal de Boise van passar dos mesos en motos de neu per recollir set nuclis de gel de la remota "zona de percolación" de la capa de gel de l'oest de Groenlàndia.

Quan les temperatures càlides fonen la neu a la superfície de la zona de percolació, l'aigua de fusió es filtra cap a la neu més profunda i es torna a congelar en capes de gel. Els investigadors van ser capaços de distingir fàcilment aquestes capes de gel de la neu compactada circumdant en els nuclis, preservant una història de quanta fosa es va produir en el temps. Com més es fongui, més gruixuda és la capa de gel.

"La majoria dels nuclis de gel es recullen al mig de la capa de gel on molt poques vegades es fon, o a la part de la capa de gel on l'aigua de desglaç flueix cap a l'oceà -explica Karina Graeter, autora principal de l'estudi com a estudiant graduada al Departament de Ciències de la Terra de Dartmouth-. Ens centrem en la zona de percolació perquè és on trobem el millor registre de la Groenlàndia fosa retrocedint en el temps en la forma de les capes de gel recongelades".

Els nuclis, alguns de fins a 100 peus, van ser transportats a Dartmouth, on l'equip d'investigació va utilitzar una taula de llum per mesurar el gruix i la freqüència de les capes de gel. Als nuclis també es van prendre mostres per a mesuraments químics al Laboratori de Gel de Dartmouth per determinar l'edat de cada capa de gel.

Els nuclis revelen que les capes de gel es van tornar més gruixudes i més freqüents a partir de la dècada del 1990, amb nivells recents de fosa que són incomparables des d'almenys l'any 1550.

"El registre del nucli de gel finalitza fa uns 450 anys, per la qual cosa les taxes de fusió modernes en aquests nuclis són les més altes de tot el registre que podem veure -indica Osterberg-. L'avantatge dels nuclis de gel és que ens mostren l0inusual que és que Groenlàndia es fongui tan ràpidament".

Escalfament addicional

Se sap que els canvis anuals en la fosa de Groenlàndia des del 1979 estaven estretament relacionats amb les temperatures oceàniques de l'Atlàntic nord i els sistemes d'alta pressió que s'ubiquen per sobre de Groenlàndia durant l'estiu, coneguts com els màxims bloquejants de l'estiu. El nou estudi amplia el registre en el temps per mostrar que aquests controls van ser importants sobre la fosa de l'oest de Groenlàndia que daten d'almenys el 1870.

L'estudi també mostra que es necessita un factor d'escalfament addicional d'estiu d'1,2 graus centígrads per explicar la fusió inusualment forta observada des de la dècada del 1990. L'escalfament addicional va causar una duplicació de les taxes de fosa en el període de 20 anys des del 1995 fins al 2015 en comparació amb els temps anteriors, quan les mateixes condicions d'oclusió i oceanografia estaven presents.

"És sorprenent veure com un escalfament aparentment petit pot tenir un gran impacte en les taxes de fosa a l'oest de Groenlàndia", diu Graeter.

Notícies relacionades

La Diputació de Barcelona continua liderant la transició energètica a la província

El revolucionari projecte per a obtenir energia solar des de l'espai en 2030

L'estudi conclou que les temperatures de l'oceà Atlàntic nord i l'activitat bloquejadora d'estiu continuaran controlant els canvis d'any en any a Groenlàndia en el futur. Alguns models climàtics suggereixen que l'activitat bloquejadora d'estiu i les temperatures oceàniques a Groenlàndia podrien disminuir en les pròximes dècades, però segueix sent incert. No obstant, l'estudi assenyala que el continu escalfament de les activitats humanes superaria aquests patrons climàtics amb el temps per augmentar encara més la fosa.

"Les temperatures més fredes de l'oceà Atlàntic nord i l'activitat bloquejadora més petita d'estiu podrien frenar la fusió de Groenlàndia durant alguns anys o fins i tot un parell de dècades, però no ens ajudaria a llarg termini", conclou Osterberg.