El canvi climàtic augmenta la varietat de plantes a l'alta muntanya

La vegetació que creix als cims dels Alps, els Pirineus i altres grans serralades europees no és la mateixa que hi havia fa 50 anys i molt menys que en fa 150.

A causa de l’escalfament global, els territoris més inaccessibles de les muntanyes han sigut colonitzats per plantes procedents de cotes més baixes i en general ara s’aprecia un augment del nombre d’espècies, segons ha demostrat un estudi internacional amb participació de l’Institut Pirinenc d’Ecologia (IPE), centre del CSIC a Jaca (Osca). «A més a més, hem observat que aquest creixement s’està accelerant», destaca el coautor Daniel Gómez, científic de l’IPE especialista en botànica.

Els investigadors, que han analitzat 302 cims europeus i 145 anys de registres florístics, conclouen que els canvis de vegetació no poden ser atribuïts a l’acció directa dels excursionistes. Tampoc a canvis en el patró de pluges. «L’increment [de la biodiversitat] està lligat a l’augment de la temperatura», reiteren els autors en un article publicat a la revista Nature.

Concretament, el nombre d’espècies als cims europeus analitzades va augmentar a un ritme d’1,1 espècies per any en el període 1957-1966. Des d’aleshores, la tendència s’ha accelerat i entre el 2007 i el 2017 la mitjana va ser de 5,5 espècies noves cada any. Entre altres territoris, s’han estudiat cims dels Alps occidentals i orientals, Pirineus (especialment el vessant francès), Alps escandinaus, Grampians-Escòcia, illes Svalbard i Carpats.

En molts d’aquests cims, explica Gómez, es disposa de registres botànics des del segle XIX gràcies al treball de científics aventurers com el suís Josias Braun-Blanquet o el polonès Bogumil Pawlowski. Es tracta d’una informació molt valuosa si es té en compte, per exemple, que l’inventari forestal espanyol no es va començar a elaborar fins a la dècada de 1990. Els autors del nou treball, procedents d’11 països europeus, han analitzat les dades antigues i després han recorregut les mateixes zones buscant les similituds i les diferències.

«Els cims de les muntanyes constitueixen referències topogràfiques precises i inamovibles i, per tant, donen la seguretat que els nous mesuraments s’han efectuat exactament als mateixos enclavaments que van visitar els botànics del passat. Aquesta certesa disminueix quan aquestes comparacions es fan en enclavaments de valls o vessants. Per descomptat, en aquells temps no hi havia GPS», subratlla Sonja Wipf, del Swiss Federal Institute for Forest, Snow and Landscape Research (WSL), a Davos (Suïssa), promotora i principal responsable de l’estudi.

 Aquesta colonització de plantes pròpies de cotes més baixes no ha suposat una reducció de les espècies típiques dels cims, sinó que totes dues conviuen. En definitiva, hi ha més varietat florística. No obstant, no és clar si aquesta situació es mantindrà en cas que les temperatures segueixin augmentant.

Falsament positiu

Les plantes tenen un rang altitudinal. «Aquesta tendència pot semblar positiva observada de forma superficial –adverteix Raúl García Valdés, investigador del Centre d’Investigació Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), no implicat en l’estudi de Nature–, però és molt possible que les espècies dels cims estiguin ara en el límit i que un petit canvi de temperatura acabi amb aquestes espècies per sempre».

Notícies relacionades

La Diputació de Barcelona continua liderant la transició energètica a la província

El revolucionari projecte per a obtenir energia solar des de l'espai en 2030

«Algunes de les plantes que s’han adaptat a les condicions fredes i rocoses dels cims probablement desapareixeran en el futur –insisteix el coautor Manuel Steinbauer, de la Universitat d’Aarhus, a Dinamarca–. No tenen cap altre lloc on anar, i no tenen temps suficient per desenvolupar noves estratègies per competir amb les seves noves veïnes, que són més grans i més competitives en climes més càlids». 

En el cas dels Pirineus, els 150 cims que superen els 3.000 metres tenen 130 espècies de flora vascular (30 per sobre dels 3.300). Aquesta gran biodiversitat sembla estar lligada a les migracions produïdes en èpoques glacials. «Moltes de les espècies estan al límit meridional de la seva distribució mundial i són, per tant, objectius prioritaris de conservació», conclou Gómez.