El Tribunal Constitucional aixeca la suspensió de la llei catalana del canvi climàtic

El Tribunal Constitucional (TC) ha aixecat la suspensió de la llei catalana del canvi climàtic, aprovada el mes de juliol passat, i que havia impugnat el Govern central. L'únic article que es manté suspès és el que estableix la prohibició de concedir permisos d'exploració per a l'obtenció de gas i petroli mitjançant fracking. Excepte per aquest article, "la llei és plenament vigent fins que el tribunal es pronunciï sobre la constitucionalitat dels preceptes", segons ha explicat el Departament de Territori i Sostenibilitat en una nota informativa.

Els criteris que el TC ha utilitzat en el seu acte, prossegueix Territori, han sigut els següents: "El caràcter d'excepcionalitat de la suspensió; els perjudicis greus i irreparables a l'interès general o tercers afectats que podrien causar en cas d'aplicació dels articles impugnats; si té lloc un bloqueig a les competencials estatals; o si ja hi ha precedents de normes declarades inconstitucionals que incorporaven previsions molt similars a les que són objecte d'impugnació".

Sense resposta de l'Estat

"El primer grup d'articles als quals se'ls aixeca la suspensió són aquells als quals l'Advocacia de l'Estat no ha donat resposta i, per tant, el Constitucional no ha vist cap motiu per al seu manteniment", subratlla la nota de la conselleria.

 

Destaca, per exemple, el que fa referència als pressupostos de carboni. "Precisament aquest mecanisme va ser una de les novetats de la llei, entès com a eina de planificació i seguiment per a la integració dels objectius de la norma en les polítiques sectorials", insisteix Territori. Els pressupostos, a més de la quantitat total d'emissions permeses per al conjunt del país, hauran d'indicar quina part correspon als sectors coberts per la Directiva del mercat d'emissions i quina altra als coneguts com a sectors difusos, no coberts per aquest sistema. "La realització d'aquest tipus de pressupostos posa Catalunya al nivell dels països més avançats en aquest àmbit, com el Regne Unit".

Hi ha un segon grup d'articles per als quals el tribunal ha desestimat la impugnació entenent que l'Estat no només ha d'invocar els perjudicis, sinó que els ha de demostrar o, com a mínim, raonar de manera consistent. Aquí se situen els articles relatius a l'energia.

 

L'Advocacia de l'Estat, basant-se en un informe del Ministeri d'Energia, xifra en 8.200 milions d'euros la inversió necessària per arribar a l'objectiu de la llei d'un 50% d'energies renovables el 2030. Pel que fa al desenvolupament de normatives que afavoreixin l'autoconsum energètic, no quantifica els costos i es limita a dir que podria produir perjudicis de caràcter tècnic i econòmic sobre el sistema elèctric. En canvi, el Tribunal Constitucional no ho entén de la mateixa manera. En el primer cas, diu, la llei no imposa aquestes inversions ni estableix sancions o altres conseqüències jurídiques. A més, puntualitza que aquestes inversions podrien ser assumides voluntàriament pel sector privat o finançades per la comunitat autònoma, i per tant no es produirien els suposats efectes negatius. En relació amb l'autoconsum, com que les normes a què es fa referència encara no estan aprovades, i a l'Estat no li ha sigut possible fer cap tipus de quantificació, ha de prevaler la presumpció de legitimitat constitucional de què gaudeix la llei del canvi climàtic.

Endavant amb l'impost del CO2

Pel que fa als articles que regulen l'impost sobre les emissions de gasos d'efecte hivernacle a determinats vehicles de tracció mecànica -turismes, vehicles comercials lleugers i motocicletes-, l'Estat sustentava la seva petició en una suposada vulneració dels límits establerts per la llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes (LOFCA), al considerar que hi ha una coincidència amb els elements essencials de l'impost de matriculació.

Notícies relacionades

La Diputació de Barcelona continua liderant la transició energètica a la província

El revolucionari projecte per a obtenir energia solar des de l'espai en 2030

"Per això -prossegueix la nota de la conselleria- invocava els precedents d'inconstitucionalitat d'altres tributs creats per les comunitats autònomes on tenia lloc aquesta coincidència amb la matèria imposable i altres elements essencials de tributs creats prèviament per l'Estat". El Constitucional ha considerat, però, que l'Estat ha fet un ús excessivament ampli d'aquesta argumentació i li retreu que no hagi assenyalat cap cas concret sobre el qual sustentar la seva argumentació.

Nous fons ambientals

Al quedar la suspensió sense efecte, la Generalitat treballa amb la intenció que l'impost es pugui començar a recaptar com més aviat millor, previsiblement amb efectes en aquest exercici, i entri en vigor el 2019. Els ingressos obtinguts alimentaran a parts iguals el Fons Climàtic i el Fons de Patrimoni Natural, tots dos de nova creació. El Fons Climàtic servirà per fomentar les renovables, la descentralització de xarxes, l'autoconsum elèctric, les vivendes energèticament eficients, la mobilitat sostenible, l'eficiència i l'estalvi d'aigua i la conservació de la biodiversitat, entre altres aspectes.