El xacal daurat avança per Europa i ja creua els Alps

Aquesta informació es va publicar el dia 15/04/2018. El contingut fa referència a aquesta data.

Caçadors i naturalistes del departament francès de l’Alta Savoia, fronterer amb Suïssa, han observat en els últims mesos exemplars de xacal daurat, un mamífer de la família dels cànids que per les seves dimensions es troba a mig camí entre el llop i la guineu. En tres ocasions, com a mínim, l’animal o els animals han sigut fotografiats i identificats sense marge d’error, segons ha confirmat el Ministeri de Medi Ambient. En una d'elles, captada en color pel naturalista Christophe Gilles, s'observa un individu de cos complet ensumant un tronc. 

Aquests albiraments no haurien d’estranyar tenint en compte que el xacal daurat és un mamífer inquiet i oportunista, capaç de realitzar grans recorreguts i d’alimentar-se de tot tipus de menjar, incloent-hi despulles en abocadors, però el més sorprenent del cas és que es tracta d’una espècie amb un àmbit de distribució a Europa que es limitava fins fa mig segle a un grapat d’enclavaments de la península dels Balcans, des de Bulgària fins a Hongria i Croàcia. No es té constància històrica de la presència de l’espècie a l’oest dels Alps.

No obstant, igual que ha succeït a França, en l’última dècada s’han observat xacals aïllats als Països Baixos, Suïssa, Dinamarca, Alemanya, les repúbliques Bàltiques, Àustria i Polònia, entre altres països. Al nord-est d’Itàlia i Eslovènia, a més, es dona per fet la presència estable de l’espècie. Miha Krofel, professor de la Universitat de Ljubljana (Eslovènia) i un dels grans especialistes europeus en l’espècie, dona per fet que el xacal s’acabarà consolidant en un territori molt més gran que els seus feus tradicionals degut a les seves «bones habilitats de dispersió a llarga distància». «Poblacions que estan relativament lluny entre si poden estar en contacte», explica a aquest diari.

¿FINS A ESPANYA?

L’especialista no descarta fins i tot que el xacal daurat es pugui estendre a altres territoris de l’oest europeu, entre ells el sud d’Itàlia, França i Espanya, «llevat de zones on hi hagi neus profundes i presència estable del llop».

«Els xacals prefereixen els hàbitats mosaic [amb diversos ecosistemes en un mateix àmbit], sobretot si hi ha una bona disponibilitat d’aliments procedents de l’activitat humana, com ara restes de matances i altres deixalles orgàniques –prossegueix Krofel–. Però són molt adaptables i poden sobreviure en la majoria dels hàbitats europeus». A nivell mundial, l’espècie s’estén per l’Àsia fins a l’Índia i Birmània.

El xacal daurat (Canis aureus) mesura fins a 50 centímetres en la creu i té un pes d’entre 7 i 15 quilos. Genèticament, segons els especialistes, està més a prop del llop gris, però des d’un punt de vista ecològic, especialment pel que fa a la dieta, sembla més aviat  una guineu. En qualsevol cas, és un animal poc estudiat pel seu caràcter esquiu i els seus hàbits nocturns.

Notícies relacionades

Nova espècie invasora: el xacal daurat arriba a Espanya

La Diputació de Barcelona continua liderant la transició energètica a la província

L’espècie es troba en una espècie de llimbs legals. Encara que no és un animal autòcton, la seva arribada a Europa obeeix a un procés totalment natural. «Si els xacals són transportats i alliberats en algun indret per les persones, llavors es podrien considerar espècies no natives i potencialment també invasores. Però a les àrees on els xacals colonitzen per si mateixos, s’han de considerar natives, igual que moltes altres espècies que de forma natural van ampliar el seu rang de distribució, per exemple a causa del canvi climàtic i els canvis d’hàbitats», considera Krofel, que posa l’exemple de la tórtora turca.

La Comissió Europea va considerar el 2016 que el Canis aureus no es podia tractar com una espècie exòtica invasora, cosa que obligava els estats membres on l’animal s’ha establert a mantenir-lo en un bon estat de conservació. No obstant, mentre a Alemanya es considera una espècie protegida, a Croàcia es pot caçar. H