El malestar de les abelles

La prohibició europea de tres neonicotinoides –insecticides perillosos per a les abelles– és un pas endavant. Però serà insuficient si aquestes substàncies se substitueixen per altres de semblants i si no s'aborden qüestions com la destrucció d'hàbitat, el canvi climàtic i els paràsits exòtics que afecten aquests insectes. En resum, aquesta és l'opinió dels entomòlegs consultats sobre la decisió europea acabada d’adoptar.

"La mortalitat d'abelles de la mel és més alta que mai", afirma Ignasi Bartomeus, investigador de l'Estació Biològica de Doñana. S'estimen mortalitats de prop d’un 30% de les colònies. Als Estats Units, on el problema és més greu, es parla directament de síndrome del col·lapse de colònies. No obstant, no hi ha risc d'extinció, perquè hi ha més apicultors que mai: a Espanya, la població global d'abella de la mel creix.

Però les abelles silvestres, que no tenen ningú que les cuidi, són a la corda fluixa, tal com va certificar l'últim informe de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN). "A Espanya n’hi ha més de mil espècies, el doble que les d'ocells", afirma Bartomeus.

Seguretat alimentària

La salut de les abelles afecta la seguretat alimentària. Aquests insectes pol·linitzen un 75% dels cultius i un 80% de les plantes silvestres. "La mel no té importància", comenta Bartomeus.

La causa principal del declivi, segons l'expert, és la substitució de l'hàbitat natural de les abelles per ciutats i camps conreats. 

A més, hi ha el canvi climàtic. Les sequeres debiliten les colònies. "Amb menys pol·len, les colònies decreixen i es debilita el seu sistema immunitari", afirma Jaume Cambra, investigador de la Universitat de Barcelona. L'augment de les temperatures exposa els insectes a circumstàncies a les quals no estan adaptats. "Als Pics d'Europa hi ha abellots que es trobaven per sota dels 1.000 metres que ja estan per damunt d’aquest punt", afirma Bartomeus.

Finalment, hi ha la plaga dels patògens exòtics. El paràsit de la Varroa ha saltat de l'abella asiàtica a la de la mel i està fent estralls a tot el món, amb l'única excepció d'Austràlia. "L'apicultura s'ha massificat i les grans concentracions afavoreixen els paràsits", explica Cambra.

A la mortalitat excepcional observada als Estats Units hi podria contribuir el transport massiu de ruscos durant hores en tràilers perquè s'acabin concentrant a les zones de fruiters del sud del país.

Efectes dels insecticides

Els insecticides fan un mal indiscutible, segons els experts. "Hi ha molts impactes: que se n’eviti un és una bona notícia", afirma Mar Leza, investigadora de la Universitat de les Illes Balears. Leza ha investigat l'impacte en abellots d'un dels insecticides prohibits. "Hi ha efectes subletals, com menys producció d'ous i de cries, i efectes letals, com una mortalitat més gran de les reines", explica.

Notícies relacionades

La Diputació de Barcelona continua liderant la transició energètica a la província

El revolucionari projecte per a obtenir energia solar des de l'espai en 2030

"La mida [europea] està bé, però és clarament insuficient", opina Cambra. “També hi ha herbicides, que no maten però que redueixen la diversitat del pol·len, i fungicides, que impedeixen la fermentació del pol·len, necessària perquè les abelles el mengin", afirma.

"La Unió Europea està creant l'oportunitat de passar a tècniques ecològiques i d’evolucionar cap a una agricultura resilient i pensada per al llarg termini. No obstant, la prohibició no serà una panacea si se substitueixen aquests insecticides per altres", conclou Bartomeus.