«Quan ens facin anàlisis de sang mesuraran el microplàstic que tenim»

Des de fa dos mesos, l'advocat valencià David Sandoval és el nou president de Greenpeace España. La influent ONG, que passa ja els 115.000 socis després d'augmentar un 23% a l'últim lustre, es manté ferma contra les nuclears, reforça la seva batalla contra els plàstics, modula la seva oposició als transgènics i veu amenaçat l'espai democràtic al país.

-Aquest 2018 és l'any de la batalla definitiva de les renovables perquè ha de publicar-se la directiva europea i estem ja gairebé a l'equador, què espera Greenpeace?

-Les expectatives no són bones, pot ser que pugi una mica el percentatge exigit, que era molt conservador, però estem parlant de pujar, potser, tres punts. Amb sort, arribaria al 30% del total.

-Aquesta norma pot marcar el futur de l'‘impost al sol'. ¿Quina és la seva proposta sobre l'anomenat ‘peatge de consum', la part de costos fixos que s'obliga a pagar a qui generi energia?

-Que no hi hagi peatges, com en alguns ‘lander' alemanys o en alguns Estats dels EUA. El que demanem és el balanç net, consumeixes 100, produeixes 20 i pagues 80. A més, el peatge realment no l'estan aplicant, no l'estan cobrant. El procediment administratiu per donar-se d'alta és tan complicat que la gent no ho està fent. L'única funció va ser paralitzar que hi hagués una explosió gran d'autoconsum i això es va aconseguir.

-L'argument del Govern era que si no es paga, pujaria la quota a la resta...

-És clar, i que t'aprofitaves de l'existència d'una xarxa, però com aquest impost no existeix a cap país són arguments fàcils de contrarestar. Si a la resta funciona i la xarxa no cau, no se sostenen.

-Algunes de comercialitzadores ofereixen ara ‘certificats d'energia verda' encara que no es pot garantir d'on ve la producció. ¿Quina opinió tenen?

-No pots separar què ve d'una font o d'una altra, això qualsevol ho sap, però és una estratègia de màrqueting bona. Moltes comercialitzadores ens han demanat suport, dient ‘venc 10.000 quilowatts de potència i compro els mateixos a productors de verd, per tant el que venc és verd' i no hi hem volgut entrar perquè hem de ser puristes i no es pot certificar. Però s'està aconseguint que el ciutadà conegui i demandi i que algunes de comercialitzadores es canviïn.

-¿Està guanyada la batalla dels plàstics d'un sol ús després de l'anunci de la seva prohibició el 2020?

-Estem contents tot i que encara està per desenvolupar. A l'última campanya vam provar que la quantitat de plàstics al mar era infinitament superior al que crèiem. Estem contents perquè ens estem conscienciant del perill. Abans semblava que només molestava i ara sabem que és perillós. Els científics ja diuen que ben aviat, quan ens facin anàlisis de sang mesuraran el microplàstic que tenim. Flipa.

-Un dels eixos d'actuació de la nova directiva és la recuperació de l'espai democràtic. ¿El veuen amenaçat?

-Sí, veiem un retrocés en drets bàsics, fonamentals. Fa anys teníem una campanya perquè els drets mediambientals, l'article 45, fossin reconeguts com a fonamentals a la Constitució. Era una expectativa fa deu anys i ara s'ha donat la volta, ara és «no em puc expressar d'aquesta manera», o «compte amb aquest tuit». Entenem que la defensa del medi ambient només es pot fer en un espai democràtic consolidat.

-¿És la llibertat d'expressió el dret més amenaçat?

-Entre d'altres. La llei mordassa és un exemple clar com vam dir quan es va aprovar. Primer et diuen que és per la teva seguretat i després te l'apliquen a tu.

-Es va dir que en part era una llei anti-Greenpeace...

-Hi ha clàusules clarament anti-Greenpeace, com per exemple on diu «si vostè puja a un edifici emblemàtic  per penjar una pancarta, són 300.000 euros». Està dissenyada expressament.

¿-Els han emmordassat?

-Ho intenten, sempre ho han fet, ara és més explícit. No té sentit perquè és matar el missatger. Saben que només protestarem i em preocupa molt que protestar o cridar l'atenció sigui un problema. Greenpeace és completament previsible, si ens colem en una central es va a tots els judicis i es paguen les multes que siguin. No s'ha defugit mai una acció judicial. Aquesta involució talla d'arrel el que penses que és una democràcia. La majoria d'avenços arriben perquè les persones empenyen. Aquest és el perill, que vulguin tallar d'arrel la protesta en si, una protesta pacífica, organitzada i de vegades comunicada. L'altre dia vam avisar que seríem a la porta dels supermercats.

-Parlem de transgènics. Ha quedat clar que no era cert que acabarien amb la gana, com deien els seus defensors, però tampoc no hi ha evidències científiques que hi hagi cap perill als aliments. ¿Per què continuar encoratjant aquesta por i no centrar-se, per exemple, en el fet que els agricultors es queden a mercè de les companyies perquè no hi ha llavors?

-Hi ha un principi de prevenció científica. Els científics que els defensen deien que no hi havia cap problema en deixar-los anar a la naturalesa i que no hibridarien mai o que era molt difícil i ja ha passat. Per això mantenim un principi de prevenció, però als últims informes s'ha reduït l'atenció sobre això i s'incideix més que darrere hi ha un control de la producció dels agricultors, que a curt termini és molt més perillós.

-¿Quines són les següents centrals nuclears que haurien de tancar com Garoña?

-Cofrents i Vandellòs II haurien de ser les següents a no ser renovades. I Almaraz també. Cofrents és la que més incidents ha tingut en l'últim any i mig. Si se li apliquen els mateixos criteris que a Garoña, en matèria de garanties de seguretat per funcionar deu anys més, potser no els surt rendible que continuï. Seria el més lògic. L'altre factor seria el desenvolupament de les renovables sense prima. Si entre Europa i el factor intern es deixa que les renovables tinguin el pes que poden tenir, el que el sistema nostre podria absorbir, les nuclears no fan falta a Espanya.

-S'ha tancat Garoña i no ha passat res.

-S'ha tancat i s'han parat alhora Cofrents i Vandellòs i no ha passat res. I aquesta és sempre l'excusa, que hi ha d'haver un suport de les nuclears.

-Un dels debats que s'obre pas és el dels residus. A la Comunitat Valenciana, per exemple, la patronal ha frenat la implantació del SDDR, un sistema de retorn d'envasos.

-El problema és que el tema s'ha centrat en una qüestió que és important però és molt parcial. Aquí, en números generals, acaba en abocador un 80% i es recupera un 20%, i a la Unió Europea es vol que el 2030 vagi a l'abocador un 5%. És una tasca immensa. El primer pas, separar l'orgànica, sí o sí. Així la treus de la pila i deixes de transportar aigua, ja que això és el que és al cap i a la fi, d'un costat a l'altre. Si la separes bé, es composta tota.

-¿I el SDDR?

-Està funcionant a quaranta zones del món i a més és un negoci per a qui ho fa. Jo ho he vist a Berlín. Allà el petit comerç té unes bosses amb una espècie de tancament zip i un codi de barres i a la nau de recuperar, pagada i muntada pels empresaris, es passa el codi i al final del mes els arriba un document amb els diners ingressats per recuperar. Coca-Cola, al ‘land' de Berlín, reutilitza les ampolles de plàstic. A la lleixa hi ha les noves i les reutilitzades, que tenen unes marques i es compren més, perquè donen més prestigi. Si ells ho fan, és que no perden diners. Espero que s'implanti també a Espanya perquè crec que beneficiarà tant productors com comerciants i envasadors. Serà més fàcil si es fa com a legislació nacional.

Notícies relacionades

Consells per viatjar amb el gos o el gat durant les vacances

Molsa, vesc i grèvol: tres plantes protegides per les quals et poden multar

-¿Què suposa per a les ONG casos de suposats abusos i assetjament com el d'Oxfam o ara el de Greenpeace a  l'Argentina?

-És un cop dur. El problema és que les ONG són receptacle d'esperances i quan surt un cas així tremolen els esquemes de les persones que ho estan donant tot tots els dies. És molt dur. Nosaltres fa temps vam instal·lar polítiques molt dures, es va crear la figura de l'‘integrity officer' per coordinar les polítiques disperses i quan va sortir el cas de l'Argentina la primera reacció va ser una primera miniauditoria, toca veure que tot està greixat i funciona i a Espanya estem bé. Però tenim clar que si alguna vegada passa, cal ser transparents, comunicar-ho i explicar el que hem fet.