Teresa Ribera diu que el dièsel "té els dies comptats"

La ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, ha dit aquest dimecres que "el dièsel té els dies comptats, durarà més, durarà menys, però sabem que el seu impacte en partícules i l’aire que respirem és prou important per anar pensant en un procés de sortida" dins de la descarbonització de l’economia fixada per l’acord de París per a l’any 2050. 

Tot i que no ha donat mostres de quan es produirà aquest adeu al dièsel, Ribera ha respost en aquests termes als mitjans de comunicació abans de comparèixer en la Comissió per a la Transició Ecològica del Congrés dels Diputats, en què ha anunciat la posada en marxa de la llei de canvi climàtic i transició ecològica, el text de la qual preveu remetre al Congrés dels Diputats abans que acabi l’any. 

La nova ministra ha explicat que el procés de descarbonització dels vehicles s’ha d’acompanyar "amb facilitats que permetin anar canviant el patró", al considerar que no es pot culpabilitzar el ciutadà de la compra d’un cotxe dièsel sinó que forma part de la tasca del Govern donar al consumidor una opció de compra "intuïtiva", a través de mesures fiscals i de mercat. 

Mesures "urgents"

Sobre els canvis en la fiscalitat, Ribera ha afirmat que és una matèria que correspon al Ministeri d’Hisenda, però sí que ha inclòs en el seu discurs en la Comissió de Transició Ecològica la necessitat d’implantar mesures immediates per incentivar els canvis a favor de la mobilitat sostenible i millorar la qualitat de l’aire, així com reduir les emissions a través de l’aposta pel transport públic i el vehicle elèctric en detriment dels combustibles fòssils. Una mesura enclavada dins de la seva visió del binomi "ciutat energia", en què també ha inclòs la transformació dels edificis en "vivendes eficients".

"Serà necessari repensar el mercat, els sistemes de gestió de preus, l’ordenació, la previsió del funcionament dels diferents actors, l’entrada i sortida dels vells i els nous, serà necessari aprofitar el potencial dels salts tecnològics però mentrestant hem d’anar adoptant algunes de les mesures concretes d’aquest canvi", va precisar. 

Entre elles, la revisió de la normativa que s’oposi al creixement de les energies netes o a la cogeneració com a eina clau per a la competitivitat de la indústria espanyola, així com la reforma de la regulació de l’autoconsum.  

Reducció d’emissions en un 30% el 2030

Ribera ha anunciat la seva intenció de ratificar una llei de canvi climàtic i transició ecològica abans que acabi la legislatura per facilitar la descarbonització de l’economia abans de l’any 2050. “Quan els països del món es fixen un compromís el que és habitual és que es dotin de marcs legals que el garanteixin, i Espanya no pot ser una excepció. Espanya no pot acabar aquesta legislatura sense una llei de canvi climàtic i transició energètica (LCCTE)”, ha afirmat 

L’esquema de la nova norma haurà d’incloure, segons la ministra, una reducció d’emissions l’any 2030 d’un 30% respecte al 1990 i reduir l’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle un 90% el 2050. “Si no ho aconseguim serà molt difícil aconseguir la descarbonització el 2050, que és al que ens hem compromès al ratificar l’acord de París”, ha afirmat Ribera.

Impulsar la reforma fiscal

“Pot ser la mesura més rellevant és l’adequació del sistema fiscal a la realitat climàtica, perquè Espanya deixi d’estar al vagó de cua de la fiscalitat ambiental”, ha precisat Ribera, que preveu una llei que, a més, inclogui camins de descarbonització a llarg termini (2050), revisables cada cinc anys, i impulsi l’elaboració i publicació d’informes diaris del Banc d’Espanya sobre l’estat de l’economia espanyola, les seves vulnerabilitats, riscos i fortaleses en vista del canvi climàtic.

La ministra també vol un report anual de les empreses amb una avaluació sobre la seva exposició al carboni així com el risc climàtic, una cosa que segons la ministra s’inclou en la llei francesa del 2015 i ha permès al sector “avançar".

D’altra banda també es preveu una comissió independent amb informes diaris en matèria de clima que ajudarà “a millorar el nostre aprenentatge i coherència en l’acció col·lectiva” o altres iniciatives, com treballar en pressupostos nacionals de carboni que vegin com ha anat el consum cada any i la inclusió de “criteris verds” en la contractació pública. 

Aquestes han sigut les principals mesures citades per Ribera per a una llei que haurà d’anar acompanyada, ha dit, d’un Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima 2021-2030 per establir les bases de la transformació econòmica en les pròximes dècades i l’esborrany del qual serà enviat a Brussel·les a finals d’any.

Apagada nuclear el 2028

Ribera també ha confirmat aquest dimecres la voluntat del Govern de tancar les centrals nuclears quan compleixin 40 anys de vida útil tecnològica, la qual cosa suposarà que es consumarà l’apagada nuclear el 2028, amb el tancament de la central de Trillo (Guadalajara).

Notícies relacionades

Tot el que ha de saber del veto circulatori per pol·lució a Barcelona

¿Què passa amb el dièsel?

"El PSOE i el Govern s’atenen al que va introduir en el seu programa, que és prendre com a referència el termini de vida útil des de l’inici de l’explotació comercial de la central", va dir Ribera.

No obstant, la ministra va ressaltar que s’hauran de tenir en compte "obligacions" relacionades amb aquesta finalitat com són els costos financers, les necessitats tècniques i d’enginyeria i la gestió dels recursos perillosos, que podran avançar o postergar aquest tancament. Així mateix, Ribera va denunciar que a la seva arribada al Govern no es va trobar cap pla nacional de gestió de residus, cosa que està "incomplint una obligació" europea, va afirmar.