Greta Thunberg i la vaga contra el canvi climàtic dels que venen

Tot és inquietant en Greta Thunberg. La seva mirada, el seu somriure mai complet, les seves frases curtes plenes de contingut, els seus silencis, la seva timidesa. I la incapacitat de mentir i de deixar passar les coses, l’obstinació, la noblesa, la sinceritat, la manca de maldat o la certesa que no hi ha grisos, almenys quan es tracta de la supervivència de l’espècie humana. Aquesta adolescent sueca de 16 anys s’ha proposat lluitar contra el canvi climàtic. L’agost del 2018 va iniciar una vaga escolar cada divendres i ara la segueixen centenars de milers de persones a tot el planeta. Un personatge menut de projecció immensa, esculpit per una societat capitalista que va estar a punt de consumir-la. Però també marcada i significada per una síndrome, lad’Asperger, que precisament dota els qui el pateixen d’una rigidesa de pensament i una perseverança que, en aquest cas, està posant en evidència tota la classe política planetària. Aquest divendres, de fet, s’ha convocat la primera aturada a escala global. Ja estan confirmades mobilitzacions a 1.659 ciutats de 105 països.

L’inici del curs 2018-2019 va marcar un abans i un després en la vida de la Greta. Durant la infància va patir un terratrèmol psicològic quan li van parlar del’escalfament globalper primera vegada. La seva ment va ser incapaç d’assumir que una situació tan catastròfica no generés cap alarma social. Va estar un any a casa, descomposta. Amb prou feines menjava o parlava. Va començar a llegir i a documentar-se i a poc a poc va recuperar certa normalitat. Podria dir-se que el que ha iniciat ara és el fruit de tot el coneixement acumulat durant aquests anys, sumat a la seva peculiar manera de presentar-se al món. «Si diem que les emissions han d’aturar-se, no puc entendre per què no s’aturen. No hauria d’existir blanc o negre quan es tracta de sobreviure».

Polítics immadurs

Aquesta angoixa sembla trobar cert repòs a través de la seva vaga davant el Parlament suec, a Estocolm, i a través d’una fama que de vegades transcendeix el missatge. Perquè poc o gens estem acostumats que una jove miri eels governants europeus a Brussel·les a la cara i els digui coses com aquestes: «Han escombrat el seu desastre sota de l’alfombra perquè nosaltres el netegem», «vostès no són prou madurs per dir com són les coses» o «diuen que estimen als seus fills, però els roben el seu futur davant dels seus ulls».

La Greta lidera la revolució dels següents, dels que estan arribant. Però sense esperar a ser ells els qui comandin la Terra. Perquè, i no s’atipa de repetir-ho, no hi ha temps per esperar que la següent generació solucioni el problema. Bàsicament, el punt de no retorn, el moment en què l’ésser humà perdrà el control i començarà una reacció en cadena, només pot evitar-se des del present. Això, assegura, passarà el 2030. «Hi havia gent que em deia que havia d’anar a l’escola per convertir-me en una científica capaç de lluitar contra el canvi climàtic. Però les solucions ja les coneixem. El que hem de fer és despertar i canviar». Per això va acudir al fòrum de Davos. O a la conferència de les Nacions Unides sobre el clima a Katowice (Polònia). O a aquesta trobada a Brussel·les, on va parlar davant de Jean-Claude Juncker, president de la Comissió Europea, i tampoc es va mossegar la llengua. «Sabem que molts polítics no volen parlar amb nosaltres, doncs bé, nosaltres tampoc volem parlar amb ells. Només volem que escoltin els científics, perquè nosaltres només repetim el que ells fa anys que defensen. Hem decidit netejar les seves escombraries, i no pararem fins a aconseguir-ho». L’aplaudiment va ser generalitzat. Juncker, sense dissimular la seva cara de pal, no va cedir ni una picada de mans.

Èxits relatius

Aquest és un dels principals problemes de la Greta: els polítics l’escolten i la reben (Emmanuel Macron, per citar un altre exemple), perquè no fer-ho seria posar-se un pin a la solapa que digui ‘m’importa una merda el medi ambient’.Però si s’analitzen els efectes d’aquestes reunions... poca cosa. Ella mateixa ho admet, per això se centra a difondre la paraula, perquè el missatge arreli entre la societat, o el que és el mateix, entre els electors, que són els únics que, a través dels seus vots, poden fer por als representants públics.

La Greta diu que continuarà asseient-se cada divendres davant el Parlament suec fins que el seu país compleixi l’Acord de París, firmat per 195 països el desembre del 2015. La comunitat internacional es va comprometre a evitar que les temperatures mitjanes mundials augmentin més de dos graus a través, entre altres mesures, de la reducció de les emissions contaminants. Problemes: no hi ha sancions en cas d’incompliment, cada estat pot marcar-se els seus propis objectius i als Estats Units mana un negacionista del canvi climàtic que es diu Donald Trump.

El recolzament dels pares 

La Greta ha deixat de volar amb avió. Es mou amb tren o amb cotxe elèctric per contaminar menys. Fins i tot quan ha de viatjar per Europa. És vegana i no compra res nou «tret que sigui absolutament necessari». En la seva croada ha convençut els seus pares i la seva germana, tres anys més petita. El seu pare, Svante Thunberg, és un conegut actor suec i sol acompanyar-la a les conferències. Quan la Greta va emmalaltir, va deixar de treballar durant un any. La seva mare, Malena Ernman, és una reconeguda cantant d’òpera, tot i que ha flirtejat amb altres registres: els fans d’Eurovisió potser la recorden representant Suècia al festival del 2009, celebrat a Moscou. El 2016 també va deixar d’agafar avions, cosa que l’ha obligat a replantejar la seva carrera professional.

Notícies relacionades

Milers de científics d'Europa i els Estats Units recolzen la revolta verda

La Diputació de Barcelona continua liderant la transició energètica a la província

Hi haurà qui cregui que tot això respon als símptomes propis de la síndrome d’Asperger, ja que la rigidesa mental, això és, la preocupació absorbent sobre determinats temes que porten a la persona a acumular gran quantitat d’informació, és un dels seus principals trets. És una malaltia en què actuen tant causes ambientals com genètiques. Curiosament, també les arrels poden tenir relació amb la seva preocupació pel medi ambient, ja que un avantpassat seu, Svante Arrhenius, va guanyar el Premi Nobel de Química el 1903 i ja el 1896 proclamava que els combustibles fòssils podrien donar lloc o accelerar l’escalfament de la Terra. Aquest mateix dijous, tres polítics noruecs han nominat Greta Thunberg al Premi Nobel de la pau perquè «la causa climàtica és un dels principals motius de guerra i conflicte».

La Greta seguirà amb el seu mutisme selectiu: «Bàsicament significa que només parlo quan és necessari». I ja que està convençuda que no hi ha temps perquè la seva generació estigui al comandament, mantindrà viva la seva protesta i, per descomptat, no callarà. ¿Per què? «Perquè mai ets massa petit com per marcar la diferència». «I perquè el poder real pertany a la gent».