El clima de les eleccions municipals

Ha arribat la primavera i amb ella una cursa de campanyes electorals encadenades. És l’època dels cartells amb cares enormes a les cantonades, tertulians traient fum als programes de ràdio i televisió i una successió de debats sectorials sobre gairebé tots els àmbits de la política municipal. Aquest cop, per primer cop a la història, les propostes en matèria ambiental també son protagonistes i figuren en primera plana de l’agenda de la majoria de grups polítics.

Tot i que això pot ser motiu d’alegria per aquelles que fa anys que participem del moviment ecologista, cal dir que anem estrepitosament tard. A l’any 1992, en la Cimera de la Terra, a Rio de Janeiro, es va donar el tret de sortida a les cimeres sobre el Canvi Climàtic i la Biodiversitat que les Nacions Unides celebren cada any. La paràlisi política ia l’hora d’abordar aquests temes ens situa vint-i-set anys més tard en una crisi de biodiversitat (o Sisena Gran Extinció) i en una crisi climàtica que s’erigeixen com reptes de supervivència en un futur pròxim.

Per altra banda, fa dècades que la contaminació atmosfèrica es considera el primer factor de salut ambiental a la majoria de les grans metròpolis. Es tenen dades de milers de morts prematures i malalties cròniques que es podrien evitar si reduíssim la densitat de vehicles de motor que circulen als carrers. Aquest mateix trànsit és també una de les principals fonts d’emissió de gasos d’efecte hivernacle en zones urbanes (un 30% a la ciutat de Barcelona per exemple), contribuint de forma significativa a la crisi climàtica.

Com pot ser que problemes tan greus s’hagin amagat sota l’estora fins ara? No es per falta de dades ni d’estudis. Podríem fer una llarga llista de treballs científics amb contribucions útils per avançar cap a una societat més justa social i ambientalment. Per què no s’ha incorporat aquests bagatge pel disseny de polítiques públiques? Quan fa uns anys se li preguntava a Jordi Sunyer, metge i investigador a l’ISGlobal (centre de referència en recerca epidemiològica), com és que malgrat tenir tantes dades sobre els efectes de la contaminació atmosfèrica no es feia res per reduir-la, responia: "Encara no hi ha prou població mobilitzada per fer pressió sobre els polítics que tenen les eines".

Ciudadania organitzada

És sabut que la punta de llança en la conquesta de drets sol ser la ciutadania organitzada. Actualment l’acció ciutadana global sobre canvi climàtic es troba representada per Greta Thunberg, una adolescent que parla sense embuts i ha incomodat profundament a les elits al COP 24, a Davos o a la Comissió Europea. Ella ha sigut la catalitzadora d’un moviment de joves (Fridays For Future) que encarna la veu enfadada i espantada de les noves generacions davant la crisi climàtica. Aquesta veu s’alimenta d’un activisme climàtic internacional cada cop més influent.

No és casualitat que a Estats Units el New Green Deal adquireixi cada cop més centralitat política. A Europa, els campaments internacionals per la justícia climàtica i les accions massives de desobediència civil es multipliquen. Fa només un parell de setmanes, el grup Extinction Rebellion paralitzava la ciutat de Londres durant una setmana. En aquest darrer any han fet eclosió una multiplicitat de grups d’acció climàtica que reclamen tractar aquest problema, no com un àmbit aïllat de la gestió política, sinó com la crisi existencial que representa, com un fet transversal que també afecta lo social. Exigeixen ubicar-la al bell mig del debat polític i mediàtic.

Durant el darrer mandat municipal hem vist com algunes ciutats han aprovat les primeres mesures estructurals per reduir el trànsit, però de moment no deixen de ser polítiques tímides per l’abast dels problemes entrellaçats de salut i clima que cal combatre. Durant el proper mandat municipal un dels principals reptes ha de ser tractar la crisi climàtica com al problema de civilització que és i articular-la transversalment en els relats de govern. Això vol dir integrar-la en els debats sobre turisme, habitatge, alimentació o mobilitat.

Notícies relacionades

La Diputació de Barcelona continua liderant la transició energètica a la província

El revolucionari projecte per a obtenir energia solar des de l'espai en 2030

D’altra banda, és necessari intensificar l’acció política ecologista amb actuacions que vagin més enllà de la lògica electoralista. Necessitem una entesa entre administracions i grups de tots els colors polítics. Cal que comprenguin que els problemes ambientals són problemes socials de primer ordre i cal que es prioritzi donar-los resposta per protegir la salut i el benestar de tota la població. L’elefant és a la sala i ignorar-lo compromet les generacions futures i la biodiversitat del planeta sencer.

Olga Margalef forma part de la Xarxa de Científiques Comunicadores