Barcelona desplega els seus terrats verds

Des de la planta número 21 d’un bloc de pisos, Mercè Armelles veu una Barcelona erma. "Totxos, ciment, xemeneies...", descriu. Quan es va encarregar de la presidència de la seva comunitat –tres edificis al carrer d’Aragó cantonada amb Casanova–, va proposar als veïns de crear un jardí al gran terrat que hi ha entre els tres blocs.

Armelles es va assabentar d’una convocatòria d’ajuts de l’Ajuntament de Barcelona per a la creació de10 cobertes verdes en edificis privats. Des de començaments d’any, se n’han estrenat cinc i les altres estan en construcció.

La del terrat d’Aragó amb Casanova és una de les primeres. A partir de l’abril, l’enrajolat ha donat pas a plantes suculentes, mates florides, camins de graveta, dos bancs i una caseta plena de bastonets (unhotel d’insectes). "Aquest espai no tenia cap utilitat. Ara venen avis, famílies amb criatures i treballadors a l’hora de dinar”, relata Armelles.

Contra el canvi climàtic

"Les cobertes verdes són una manera per adaptar-se al canvi climàtic", afirma Lidia Calvo, directora d’Eixverd, l’empresa que ha enjardinat el terrat. "Retenen l’aigua, refrigeren l’edifici, milloren la qualitat de l’aire, ajuden la biodiversitat i, fins i tot, poden produir aliments", resa Calvo.

“De les 40 hectàrees de verd públic creades des del 2016, una és de cobertes verdes: les privades del concurs –uns 4.000 o 5.000 metres quadrats– i algunes de públiques", explica Frederic Ximeno, gerent de Medi Ambient de l’ajuntament.

El 2014,Xavier Triasja va començar a subvencionar els terrats vegetals. El 2015 es va formarCobertes Mosaic, un grup d’investigadors, col·legis professionals i empreses nascut per impulsar aquesta solució. Però la idea va agafar embranzida amb el concurs del 2017, sota el mandat d’Ada Colau, que va apujar la subvenció al 75% del cost i li va donar publicitat. Es van presentar 45 propostes.

“Al nord d’Europa i als Estats Units ja fa anys que van entendre que el medi ambient no és només una qüestió de l’Administració, sinó també dels privats. El concurs normalitza aquestes actuacions”, afirma Calvo.

Armelles no va tardar a convèncer els seus veïns. Els 150.000 euros del cost del projecte s’haurien gastat igualment per impermeabilitzar el terrat i sense les tres quartes parts cobertes per la subvenció. Els veïns també van assumir el cost de la manutenció, de diversos milers d’euros a l’any. “Un espai verd al centre de Barcelona revaloritza la propietat”, observa Armelles.

Suspicàcies

No obstant, aquesta reacció no és habitual. “Abans de trobar un edifici disposat fer-ho, vaig tenir la negativa de molts altres”, diuJaume Ferret, comercial de l’empresa Et Posem Verda, que ha treballat en dues de les noves cobertes verdes. “Que el sostre no aguantarà, que caldrà regar les plantes, que hi haurà humitat i mosquits... hi ha molts mites sobre problemes resolts des de fa anys”, afirma.

Finalment, Ferret va trobar un lloc imprevist: el terrat de les enormes cambres frigorífiques de l’empresaFrimercat, a Mercabarna. Des del maig, enmig dels sostres grisos del polígon, hi ha un jardí de 700 metres quadrats amb suaus ondulacions i plaques solars.

“No teníem ni la més remota idea de fer res semblant”, afirmaAntonio Manzano, director general de Frimercat. "Vam acceptar la proposta per responsabilitat social i perquè és una cosa innovadora", explica.

Els fabricants han aprofitat elgebreque es forma al voltant dels tubs frigorífics (més de 6.000 litres d’aigua al mes) per regar la coberta. La construcció va costar 165.000 euros.

"Sense fer caure edificis ni comprar terreny, el concurs ha generat milers de metres quadrats d’espais verds a Barcelona. Els privats aporten part del cost de construcció i la manutenció. Hi ha beneficis per a tothom amb manteniment privat", observa Ferret.

Ús comunitari

Una de les condicions del concurs és que els terrats siguin d’ús comunitari. Aquesta funció sobresurt a la terrassa de la residència de gransGran Via Parc. Des d’aquesta primavera, l’ocupen una franja de terra i un conjunt de taules de cultiu.

"Una vegada a la setmana, l’amanida dels 170 residents aconsegueix productes d’aquest hort", afirma Eva Torralaba, educadora de la residència. Els avis col·laboren en el cultiu. "És una cosa que els diverteix i els fas sentir útils", explica Torralba.

“Quan vaig veure els avis disfrutant mentre tallaven les hortalisses, em vaig emocionar”, diuFernando García, de Germina, l’empresa que va construir l’hort, una obra de 130.000 euros.

Una altra comunitat que disfruta d’una coberta verda són els estudiants delssalesians de Sarrià. Una passarel·la metàl·lica que creua el pati es va convertir el novembre del 2018 en una catifa vegetal de 200 metres quadrats. Aquí els alumnes munten plaques solars i un aerogenerador, en el marc del seu curs d’energies renovables.

“Es veu una mica de verd des de les finestres de l’escola; en una ciutat amb molta contaminació i pocs espais verds, és molt important”, afirma el director de l’institut,José Abascal. L’obra va costar 60.000 euros.

Ordenança de cobertes

Notícies relacionades

Conrear ciutats

La Diputació de Barcelona continua liderant la transició energètica a la província

A començaments de juliol, el grup Cobertes Mosaic va publicar unes recomanacions en què demanava un marc normatiu específic que inclogui una ordenança de cobertes verdes. “L’ordenança està a punt; el nou govern municipal haurà d’abordar-la a partir de setembre”, replica Ximeno.

El gerent no preveu cap altra convocatòria abans del 2020, però espera que l’actual serveixi per trencar prejudicis. Armelles hi coincideix. “M’agradaria que els veïns de Barcelona tinguessin la possibilitat de seguir el nostre exemple”, conclou.