Rèquiem per les 'vaques de motxilla'

Cada argentí sol menjar més de 50 quilograms de carn per any. Mastega amb despreocupació, sense saber que per a l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) els remugants produeixen el 9% de les emissions de gasos amb efecte hivernacle (GEI). El gas metà que expulsen els seus cossos és 25 vegades més potent per provocar l’escalfament global que el CO₂dels combustibles fòssils. En aquest país que té la vaca com a símbol profà, les seves emissions aporten el 39% de la contaminació a escala nacional, segons estimacions de l’Institut Nacional de Tecnologia Agropecuària (INTA). 

Des de l’ONU s’ha fet recentment una crida a variar la dieta, frenant el consum de carn, però òbviament els ramaders prefereixen trobar altres dreceres que, com als productors de combustibles fòssils, els permetin seguir amb el seu negoci.

Conscients de la dimensió del problema, tècnics de l’organisme oficial argentí van iniciar a començaments d’aquesta dècada un projecte que es va acabar batejant com el de la ‘vaques de motxilla’. Consistia a capturar el metà dels bovins a través d’unes cànules inserides al seu cos, transformar-lo en biocombustible i utilitzar-lo per generar llum, calor, alimentar un refrigerador i fins i tot el motor d’un auto.

Biodigestor amb potes

"És una manera econòmica i pràctica de segrestar aquestes emissions i utilitzar-les com a substitut energètic", afirmava al seu dia el pare del projecte, el coordinador del grup de Fisiologia Animal de l’INTA Castelar –Buenos Aires–, Guillermo Berra. "En aquests llocs on no arriba l’energia convencional, els productors poden tenir una alternativa per cuinar, il·luminar les vivendes i, fins i tot, conduir els seus automòbils", indicava l’investigador, que pensava en la vaca com un "biodigestor amb potes".

Anys després, Berra està jubilat i el seu pla, que es va guanyar titulars a tot el món, rebutjat, com d’altres tantes fantasies tecnològiques. "No té validació científica", ha afirmat a El Periódico Patricia Ricci, la responsable del projecte que ha substituït el de ‘vaques de motxilla’. Ara l’INTA ja no intenta extreure el metà de les vaques sinó mesurar exactament la quantitat que n’emeten els animals situant-les a quatre cambres d’ambient controlat.

Menys gasos, però lliures

Notícies relacionades

El 'lobby' del petroli encoratja fantasies tecnològiques contra la crisi climàtica

¿Què heu de fer si una eruga processionària del pi enverina el vostre gos?

Les cambres es reparteixen entre la localitat de Balcarce, a 400 quilòmetres de la ciutat de Buenos Aires, on impera un clima temperat, a la subtropical província de Tucumán. Així es pot mesurar la quantitat i les característiques dels gasos en funció de les diferents zones i el tipus d’alimentació.

"El que promovem és un maneig sostenible per poder continuar generant la carn i la llet d’una manera més eficient possible. Els GEI dels remugants sempre van existir. És el resultat biològic dels processos de digestió. Un país ramader no els pot evitar. Però sí que pot millorar la producció. Millorar la qualitat de les pastures i els suplements alimentaris. Fer més eficient el sistema productiu redundarà en menys gasos amb efecte d’hivernacle", conclou Ricci. Ara sí que toquen de peus a terra.