La crisi climàtica amenaça 680 milions de persones a les costes

L’augment del nivell del mar s’està accelerant i creixerà 10 vegades més ràpid que al segle passat, causant anualment marees nocives a les costes on viuen 680 milions de persones i que abans es produïen cada 100 anys. La vida marina continuarà disminuint amb una caiguda del 24% del potencial màxim de captures pesqueres a causa de l’augment de les temperatures i de l’acidesa. Moltes glaceres perdran el 80% de la seva massa i alguns desapareixeran i causaran problemes de proveïment d’aigua a vastes regions. La descongelació del permafrost i la fosa del gel marí podrien causar un escalfament addicional que acceleraria encara més el canvi climàtic.

Aquestes seran la conseqüències «ràpides i doloroses» de no actuar immediatament davant l’emergència climàtica. Per evitar-ho «cal reduir l’escalfament al nivell més baix possible», segons l’Informe Especial sobre l’Oceà i la Criosfera en un Clima en Canvi (SROCC), aprovat aquest dimarts pelGrup Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic (IPPC), seleccionat per l’ONU. 

El document és el tercer i últim d’una sèrie encarregada per l’ONU a l’IPCC, el primer de la qual va alertar l’octubre de l’any passat de la necessitat de prendre mesures dràstiques que limitessin l’augment de la temperatura global als 1,5 ºC fixats per l’Acord de París i el segon va instar a un canvi de dieta, amb la reducció de consum de carn. En l’elaboració de l’actual hi han participat 104 científics de 36 països. Els experts han utilitzat com a base el resultat de 7.000 investigacions i el text final ha sigut aprovat pels 195 països que participen en l’IPCC.

L’informe destaca que els canvis afectaran directament elsmés de 1.400 milions de persones que viuen a les costes, l’alta muntanya, els estats insulars i el regió àrtica. De fet, ja els estan afectant, perquè el canvi climàtic ha arribat per quedar-se i d’una manera accelerada. «L’escalfament global ja ha arribat a 1°C per sobre de l’època preindustrial i hi ha evidències aclaparadores que això està produint greus conseqüències per als ecosistemes i les persones. L’oceà és més càlid, més àcid i menys productiu. La fosa de les glaceres i les capes de gel està causant l’augment del nivell del mar, i els esdeveniments extrems a les costes es tornen més importants», resumeix el document.

«El mar obert, l’Àrtic, l’Antàrtida i les altes muntanyes poden semblar llunyanes per a molts, però en depenem i hi estem influïts directament i indirectament de moltes maneres, des del mateix clima a la producció d’aliments, l’energia o el turisme, la salut i el benestar», ha declarat Hoesung Lee, president de l’IPCC, durant la presentació de l’informe.

«L’oceà i la criosfera del món han estat ‘prenent la calor’ del canvi climàtic durant dècades, i les conseqüències per a la naturalesa i la humanitat són radicals i greus», ha afegit Ko Barrett, vicepresident de l’IPCC.

Augment del nivell del mar

El nivell del mar ha augmentat fins ara en 16 cm. Amb altes emissions, l’augment s’acceleraria, fins al punt que el 2100 creixeria a 15 mm/any, més de quatre vegades més ràpid que en l’actualitat (3,6 mm/any) i més de 10 vegades que al segle passat (1,4 mm/any). El nivell del mar hauria crescut a final de segle 1,1 metres, 10 cm més del previst en anteriors informes a causa que la capa de gel antàrtic es fondrà més ràpid del que es pensava. Amb la ràpida reducció de les emissions, l’augment del nivell del mar en aquest segle es limitaria a uns 43 cm, és a dir, es reduiria a menys de la meitat, però continuaria sent important.

L’IPCC sosté que els esdeveniments en els quals el mar penetra més en les costes i hi causa efectes nocius, que ara tenen lloc cada cent anys, passaran a produir-se, com a mínim, anualment a partir del 2050. És probable, a més, que alguns països insulars es tornin inhabitables com a resultat de l’augment del nivell del mar i d’altres canvis a l’oceà.

Sense reducció d’emissions, l’augment continuaria accelerant-se després del 2100. L’informe adverteix que es podria arribar fins als 5,4 metres el 2300 com a resultat de les altes emissions.

Ciclons i tempestes 

Els ciclons ja estan provocantpluges més intenses, vents més forts i nivells del mar més alts. S’espera que aquesta xifra augmenti encara més, en particular perquè l’augment del nivell del mar empitjora les conseqüències de les intenses marors.

El Niño i la Niña, un patró de temperatura superficial inusual a l’oceà Pacífic que augmenta la sequera i les pluges torrencials a tot el món, és probable que es tornin més extrem.

S’espera que laCirculació de Tomb Meridional de l’Atlàntic (AMOC),un sistema de corrents oceànics que exerceixen un paper vital en la redistribució de la calor al voltant del planeta, moderant el clima global,es debiliti aquest segle, augmentant les tempestes al nord d’Europa, reduint les pluges al Sahel i el sud d’Àsia, i augmentant el nivell del mar al nord-est de Nord-amèrica.

Vida marina

Una combinació d’escalfament oceànic i sobrepesca ha reduït el nombre de peixos, una cosa que continuarà al llarg del segle. L’acidesa de l’oceà experimentarà un augment del voltant del 150%. Fins al 80% de l’oceà superior perdrà oxigen a mitjans de segle. La massa total d’animals als oceans del món podria disminuir un 15% i el potencial màxim de captura de les pesques podria disminuir fins a un 24% a finals de segle.

Els coralls corren un risc especial: les onades de calor marines ja estan causant l’emblanquiment a gran escala en els coralls, i gairebétots els coralls d’aigües càlides patiran pèrdues significatives i extincions locals,fins i tot amb reduccions ràpides de les emissions que limiten l’escalfament a 1,5°C. Altres animals calcificadors, comels percebes i els musclos, també estan amenaçats.

Adeu al gel

Les capes de gel deGroenlàndia i l’Antàrtidas’estan fonent, alliberant més de 400.000 milions de tones d’aigua a l’any. Lasuperfície de l’Àrticcoberta per la neu cada estiu s’està reduint en més d’un 13% cada dècada i s’espera que desaparegui per complet durant alguns estius si l’escalfament arriba als 2°C.

Notícies relacionades

La Diputació de Barcelona continua liderant la transició energètica a la província

El revolucionari projecte per a obtenir energia solar des de l'espai en 2030

Les glaceres perdran més d’un terç de la seva massa a finals de segle. Si les emissions disminueixen, aquesta pèrdua es reduiria a la meitat. Algunes zones muntanyoses perdran més del 80% de les seves glaceres per a l’any 2100 a causa de les altes emissions imoltes glaceres desapareixeran per complet. Com a resultat, el subministrament d’aigua de les glaceres de les regions muntanyoses assolirà el seu punt màxim i començarà a disminuir abans de finals de segle.

Més escalfament

La descongelació del permafrost podria alliberar grans quantitats de diòxid de carboni i metà (un potent gas amb efecte hivernacle) a l’atmosfera. Si no es redueixen les emissions, el desglaç del permafrost podria alliberar desenes o centenars de milers de milions de tones de carboni per a finals d’aquest segle, fet que acceleraria encara més l’escalfament global (els éssers humans alliberen actualment uns 11.000 milions de tones de carboni a l’any). La pèrdua de neu i gel també accelera l’escalfament al reduir la reflectivitat de la Terra.