La Xina i l'Índia sembren dubtes sobre la seva voluntat de complir l'Acord de París

Els primers missatges públics transmesos pels grans països emissors de gasos amb efecte d’hivernacle en la Cimera de Clima COP25 no estan sent gens encoratjadors. El mateix dia en què Brussel·les feia oficial el seu Pacte Verd amb què pretén arrossegar la Xina i l’Índia a augmentar la seva ambició climàtica, els gegants asiàtics advertien Madrid que abans de comprometre’s a ampliar els seus plans de reducció d’emissions per complir l’Acord de París han de revisar-se els incompliments de «els països desenvolupats» en el període previ. El que ells denominen pre-2020.

La llum vermella l’ha agitat Yingmin Zhao, viceministre d’Ecologia i Medi Ambient de la Xina, en la seva intervenció en el plenari de la cimera i, de manera molt més explícita, en un comunicat conjunt del gegant asiàtic amb l’Índia, el Brasil i Sud-àfrica. «Ens torna als fantasmes anteriors a l’Acord de París. Van ser els mateixos quatre països els que es van carregar la Cimera de Copenhaguen uns quants anys abans», assenyala una font pròxima als negociadors.

Els Estats Units i el Japó

Els quatre esgrimeixen que els països rics no han complert els acords anteriors, els corresponents als protocols de Kyoto, ni pel que fa a la reducció d’emissions que es van marcar ni quant als fons d’ajuda climàtica als països en desenvolupament. Seria com dir: si voleu que complim París, heu de fer vosaltres els deures endarrerits. Tenen part de raó. Europa sí que ha complert, però els Estats Units, de retirada, i el Japó, bolcat en el carbó i el gas després de l’accident Fukushima, no.

Potser tot quedi en una estratègia negociadora per prendre avantatge a les hora d’acordar la declaració final o en el debat sobre el mercat mundial del carboni, però el que més preocupa als passadissos de l’ONU és el que hi ha darrere d’aquest argument. La Xina va cedir per tancar l’acord de la capital francesa perquè Obama havia fet al seu torn concessions. «¿Si els Estats Units no compleixen la seva part, per què l’hauríem de complir nosaltres?», sembla que es pregunta ara la Xina. Més enllà del que es pacti o no Madrid, aquest desajust posa en perill l’aplicació de l’acord parisenc quan l’any pròxim arribi el moment de la veritat.

Aliança descafeïnada

Notícies relacionades

Thunberg carrega contra la falsa «propaganda» de polítics i empreses

La Diputació de Barcelona continua liderant la transició energètica a la província

 Les males notícies mai arriben soles i el ‘superdimecres’ de l’ambició climàtica que s’havia anunciat va quedar una mica diluït. A la proposta del Green Deal de Brussel·les s’hi havia de sumar l’ampliació de l’Aliança per a l’Ambició Climàtica, creada al setembre a Nova York. Allà 68 països es van comprometre a ampliar els seus compromisos a partir del 2020 en la línia que marca París. S’havia dit que molts més països s’unirien a Madrid a aquesta aliança, però a l’hora de la veritat només han sigut 16 i el de més rellevància com a emissor de gasos és el Pakistan. Entre la resta hi figuren el Nepal, Montenegro i d’altres de similars característiques.

A les exigències dels quatre països encapçalats per la Xina s’hi ha afegit també la de diversos països africans, que en la mateixa línia exigeixen que els països rics compleixin els seus compromisos financers. «Per construir una coalició de països disposats a presentar nous plans climàtics l’any que ve, els països rics han de complir les seves promeses sobre l’acció prèvia al 2020 i això desbloquejarà les promeses dels països més pobres sobre noves reduccions d’emissions», va assenyalar Mohamed Adow, director de Power Shift Africa.