Així s'aprecia el canvi climàtic en quatre llocs emblemàtics

El canvi climàtic que provoca l’escalfament del planeta es pot apreciar- no només en les estadístiques sinó també en llocs concrets de la Terra. Aquests són quatre d’ells:

1. La glacera Columbia a Alaska

L’enorme glacera que baixa des de les muntanyes de Chugach fins al fiord Prince William, a la gèlida Alaska, ja és una ombra del que era quan va ser descoberta per exploradors britànics el 1794. 

El nas del colós de gel s’estenia fins a la vora nord de l’illa de Heather, a prop de la desembocadura de la Badia de Colúmbia. La glacera va mantenir aquesta posició fins el 1980 quan va començar a retrocedir a un ritme cada vegada més ràpid, fins a arribar a 15 quilòmetres menys. Si el desglaç continua, la massa d’aigua alliberada contribuiria de directament a l’augment del nivell dels oceans a la Terra. 

2. El llac glacial Jökulsárlón

El llac glacial més gran i conegut d’Islàndia ha doblat la seva capacitat els últims 45 anys per l’accelerat desglaç de la glacera Vatnajökull, de la qual s’alimenta, fins als 20 quilòmetres quadrats. En algunes zones té ja una profunditat de 230 metres. Però el 1930 ni tan sols existia.

3. La desforestació de l’Amazònia

Ipixuna és una de les zones del Brasil on més s’aprecien els efectes de la pèrdua de massa forestal que afecta l’Amazònia. Una pèrdua de 9.762 quilòmetres quadrats de vegetació –l’equivalent a Xipre– en un any, segons dades del 2019, que suposa un 30% més del que s’havia perdut l’any anterior. 

Notícies relacionades

Les ferides de la crisi climàtica a Espanya

Els desastres climàtics del món, en imatges

Els incendis a la zona no ajuden i tampoc la política de Jair Bolsonaro de negar el desastre ecològic. A Rondonia, el tercer estat més desforestat de l’Amazònia, la construcció d’una carretera s’està carregant molt més que el tram necessari perquè hi passin els vehicles. La mà de l’home va més lluny que la de la naturalesa.

4. El mar d’Aral

El gran mar interior del Caucas, el mar d’Aral, un dels quatre llacs més grans del món, és avui poc més que una llacuna seca i altament contaminada a causa de la desviació dels rius que el nodrien. Reduït al 10% de la seva mida original, s’ha dividit en dos. El nord està creixent gràcies a la construcció d’un presa, mentre que el sud s’està dessecant per la deixadesa de les autoritats.