Entitats ecologistes dubten que l'os Cachou morís atacat per un altre os

Entitats ecologistes han posat aquest dimecres en dubte que l’os Cachou, al qual l’estiu passat se li van atribuir diversos atacs a bestiar i que va ser trobat mort la setmana passada a Les (Lleida), podria haver mort atacat per un altre os i estimbat, com ha explicat dimarts el Consell General d’Aran basant-se en l’informe preliminar de la necròpsia.

Les entitats Ipcena-EdC, Seo Birdlife Catalunya, FAPAS i la Federació Ecologistes de Catalunya afirmen en un comunicat conjunt que no és creïble ni té cap fonament tècnic afirmar que l’os Cachou s’ha barallat amb un altre os, fonamentalment «perquè en qualsevol enfrontament les principals agressions es dirigeixen cap al cap, que amb les grans grapes i també mossegades, produeixin greus ferides al rostre, orelles i morro, que no és el cas del bon estat del rostre en què va ser trobat pels agents rurals».

També consideren que no és creïble la versió que exposen a l’informe preliminar a l’hora de justificar la mort de Cachou, d’haver caigut per un fort desnivell d’uns 40 metres.

Argumenten que si fos cert, en una caiguda de 40 metres amb fort desnivell, amb el seu pes que pot ser de més de 200 quilos, «els cops li haurien produït, segur, fractures a les extremitats, i rascades a la caixa de l’emissor GPS del collar».

Notícies relacionades

La Diputació de Barcelona continua liderant la transició energètica a la província

El revolucionari projecte per a obtenir energia solar des de l'espai en 2030

Apunten també que la tècnica dissuasiva d’aplicar fungicida als cossos dels animals matats per l’os resulta del tot «improcedent i temerària, ja que no està inclosa en el protocol, del ministeri del 2019, i, per tant, suposa una mesura irresponsable, no només per a l’os, sinó per a la resta de fauna que consumeix carronya que amb dosis menors li pot provocar la mort».

Les entitats agreguen que una de les imatges aportades pels agents ambientals de la Vall d’Aran i els agents rurals de la Generalitat en el moment de trobar el cadàver, és la del rostre de l’os amb somriure sardònic, «típic en els mamífers morts per enverinament».