L'impacte del desenvolupament als esculls és tan devastador com un abocament

L’impacte del desenvolupament costaner als esculls  pot ser tan devastador com un abocament de petroli, segons ha revelat un estudi realitzat per investigadors de l’Smithsonian a les costes caribenyes de Panamà.

Un equip de l’Institut Smithsonian de Recerques Tropicals (STRI, per les sigles en anglès) va estudiar les conseqüències a la costa de Bahíia Las Minas, al Carib panameny, d’un accident en una refineria registrat el 1986.

La situació dels esculls afectats per l’abocament, que es va escampar per una àrea d’uns 40 quilòmetres quadrats, va ser comparada amb la d’altres sistemes de coralls no contaminats situats a uns 50 quilòmetres a l’est, entre Portobelo i Isla Grande.

Zona afectada

«Trenta anys després del vessament a Bahía Las Minas, no es van trobar diferències significatives entre l’àrea pròxima a la refineria de petroli i l’àrea que l’equip originalment va utilitzar per a la comparació», una zona afectada pel desenvolupament costaner i la desforestació des de mitjans de la dècada de 1990, produït pel creixement urbanístic i turístic de la zona, s’ha indicat aquest dimecres en un informe de l’Smithsonian.

En les dues àrees, el nombre i la diversitat d’espècies havia disminuït i el nombre de colònies juvenils era baix, és a dir, els coralls més joves i els organismes associats no eren suficients per regenerar les comunitats de coral, han precisat els investigadors.

L’abocament

El vessament de petroli de Bahía Las Minas el 1986 «ha sigut el més gran registrat en hàbitats costaners a Panamà», cosa que va permetre estudiar com els esculls de corall en els ecosistemes tropicals es recuperen de la contaminació aguda a través del temps.

Durant els primer cinc anys després de l’abocament, hi va haver una disminució significativa en la quantitat i diversitat de coralls i, després d’aquest lapse, l’equip va descobrir que l’abundància i diversitat de la majoria dels coralls durs (‘Scleractinia’), alguns coralls ramificats i massius, i els coralls de foc (‘Millepora’) havien disminuït en l’àrea afectada.

Abocament a Mèxic

Un fenomen similar va ocórrer després del vessament de petroli de Deepwater Horizon al golf de Mèxic l’abril del 2010, el més gran en la història dels Estats Units, ha indicat l’Smithsonian.

Deu anys després d’aquest accident al golf de Mèxic, es continuen trobant alts nivells de contaminació per petroli en organismes que habiten el fons marí. No obstant, a mesura que els corrents marins agiten aquests sediments contaminats, també contaminen les espècies que viuen en aigües menys profundes.

El desenvolupament costaner

Al comparar la situació entre els esculls afectats pel vessament i el grup de control situat a 50 quilòmetres del lloc, els investigadors es van adonar que les similituds van tenir més a veure amb el deteriorament sostingut de la zona costanera entre Portobelo i Isla Grande que amb una millora a les condicions de Bahía Las Minas després de l’abocament.

Aquests efectes estaven relacionats amb el desenvolupament costaner i altres impactes humans als esculls, com l’augment en la temperatura del mar, les malalties dels coralls, la sobrepesca i la contaminació, a més de l’increment en la sedimentació.

Notícies relacionades

La Diputació de Barcelona continua liderant la transició energètica a la província

El revolucionari projecte per a obtenir energia solar des de l'espai en 2030

Els científics els preocupa la forma en què altres factors externs continuen contribuint al deteriorament dels ecosistemes marins en àrees que solien estar sanes, cosa que obstaculitza la recuperació en àrees afectades per la contaminació per hidrocarburs.

«Si el desenvolupament no planificat continua augmentant els esculls podran sobreviure, però sense una recuperació substancial. Els esculls de corall al llarg de la costa caribenya central de Panamà estan pràcticament condemnats pel desenvolupament costaner», assenyala l’ecòleg marí de l’Institut Smithsonian de Recerques Tropicals Héctor M. Guzmán.