ESTUDI GEOLÒGIC
El gel de Groenlàndia es fon a una velocitat inusitada en 12.000 anys
La pèrdua de la capa gelada provocarà una pujada del nivell del mar de més de 10 centímetres
undefined51325130 greenland 01 10 2018 a handout photo made available by n200930211944 /
El desglaç de Groenlàndia causarà un augment del nivell dels mars sense precedents en els últims 12.000 anys, fins i tot si s’arriba a contenir el canvi climàtic, segons un estudi publicat dimecres a la revista ‘Nature’.
La investigació de la Universitat de Buffalo i la d’Alaska Fairbanks, totes dues als EUA, es basa en mostres de gel i models matemàtics sobre l’augment del CO2 que han permès reconstruir per primera vegada la història del desglaç durant tot l’Holocè, l’època geològica iniciada fa 11.700 anys.
L’informe va concloure igualment que si les emissions de gas amb efecte d’hivernacle continuen al mateix ritme, la capa de gel de diversos quilòmetres podria reduir-se en 36 bilions de tones entre el 2000 et el 2100, cosa que significaria augmentar el nivell dels oceans en 10 cm.
Fins a finals del 1990, aquesta enorme capa de gel guanyava massa gràcies a les nevades, i la perdia a l’estiu amb l’alça de temperatures. Però aquest equilibri es va perdre amb l’acceleració del canvi climàtic.
Pujada del nivell del mar
L’any passat la capa va perdre més de 500.000 milions de tones, un rècord des de l’inici de la recollida de dades mitjançant satèl·lits, el que va contribuir en un 40% a la pujada del nivell del mar el 2019.
I tret que la humanitat redueixi radicalment les emissions de gas amb efecte d’hivernacle, aquesta podria la «nova normalitat», va indicar l’autor principal de l’estudi, Jason Briner, de la universitat nord-americana de Buffalo.
»Siguin les que siguin les futures emissions de CO2, la capa de gel de Groenlàndia perdrà més massa durant aquest segle que durant els períodes més càlids dels últims 12.000 anys», va declarar a l’AFP.
Escalfament limitat
Per a la seva investigació, els científics van dissenyar «simulacions d’alta resolució» a partir d’observacions geològiques de la zona sud-oest de l’esmentat territori danès, incloent des dels passats 12.000 anys fins a l’any 2100.
«Si el món s’apliqués una estricta dieta d’energia, en línia amb l’escenari que el Plafó Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic anomena RCP2.6 (escalfament limitat), el nostre model prediu que la taxa de desglaç aquest segle només seria lleugerament superior a la registrada en qualsevol moment dels passats 12.000 anys», observa Briner.
No obstant, en un «preocupant escenari» d’emissions RCP8.5, el que «segueix actualment» el casquet glacial de Groenlàndia, la taxa de pèrdua de massa podria ser fins i tot «quatre vegades més alta» que la registrada «sota una variabilitat climàtica natural».
