El plàstic produït ja pesa més que tots els animals del planeta junts

Així que posarem els números en perspectiva. Si haguéssim de fer un inventari de quant pesa la vida a la Terra, veuríem queles plantes suposen el 90% de la biomassa del planeta, seguides per bacteris, fongs i altres microorganismes. El regne animal se situaria al final, com el menys pesat de tots. En aquest recompte també veuríem queels 7.700 milions d’éssers humans que habitem el planetasuposem el 0,01% de la biomassa global. Doncs bé. En l’últim segle aquest 0,01% no només ha transformat radicalment l’ecosistema, sinó que ha desencadenat unacrisi ecològica i mediambiental al planeta.

A principis del segle XX nomésel 3% de la massa global era obra directade l’activitat humana. Des d’aleshores, s’estima que el pes de l’activitat antropogènica ha augmentat exponencialment. I fins i tot s’ha arribat a duplicar cada 20 anys. Actualment s’estarien produint30.000.000.000 tones de materials a l’any (30 gigatones). Això significa que, per cada persona al món,cada setmana es produeix l’equivalent al seu pes corporalen materials creats pels humans.

Un món amb més plàstic que animals

Ara com ara, els edificis i les infraestructures humanes ja pesen més que tots els arbres i arbustos del planeta. Lamassa total de plàstic generat fins ara pesa més que tots els animals terrestres i marins junts. En definitiva, la suma de tot el formigó, els maons, l’asfalt i els metalls creats per l’activitat humana ja pesen més que tota la vida a la Terra. 

Però això no és tot. L’empremta de l’activitat humana dibuixa una corba ascendent. Un pendent que creix exponencialment des de fa més de 100 anys. Si a principis del segle XX es produïen 2 gigatones de formigó, ara el planeta ja carrega un total de549 gigatones d’aquest material. Més les 386 gigatones de compostos afegits que s’utilitzen en els processos de construcció. I més les 219 gigatones de maons, asfalt, metalls i plàstics produïts fins ara. 

En aquests moments la Terra ja carrega amb 1.100.000.000.000 tones de materials generats per l’activitat humana. Si el ritme de producció continua com fins ara, les projeccions indiquen que per al’any 2040 la massa generada per l’activitat humana superarà les 3.000.000.000.000 tones. Pràcticament el triple del que tenim ara mateix. 

Això era l’Antropocè

Totes aquestes xifres destapen lacara més crua de l’Antropocè, una era en què el planeta ha quedat marcat pel mal mediambiental causat per l’activitat humana. Però aquesta no és la primera vegada, ni segurament l’última, que les dades sobre la crisi climàtica dibuixen un panorama tan crític. Fa uns mesos, per exemple,un altre estudien larevista científica ‘Science’alertava quecada any s’aboquen prop de 30 milions de tones de plàsticsa la terra, 11 milions més als mars i 50 milions acaben en l’aire després de ser cremades. I que fins i tot si es reduís de manera immediata la producció d’aquest material, per al 2040 hi hauria 710 milions de tones al planeta.

«Aquests estudis ens recorden, una vegada més, que estem consumint més recursos naturals del que la Terra pot suportar», assenyalaJosep Peñuelas, un dels ecòlegs més respectats i influents del món, director d’Ecologia Global del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF-CSIC-UAB). De fet, s’estima queentre l’agost i el setembre el planeta esgota tots els recursos naturalsque és capaç de produir en un any. Des d’aleshores fins a finals d’any, «la humanitat viu del prestat, però algun dia això s’acabarà, perquè és insostenible», assenyala l’expert en una conversa amb aquest diari.

Notícies relacionades

La Diputació de Barcelona continua liderant la transició energètica a la província

El revolucionari projecte per a obtenir energia solar des de l'espai en 2030

«També veiem que totes les corbes que relacionen l’activitat humana amb la crisi climàticaavancen de manera exponencial. Com les emissions de diòxid de carboni, la desforestació, la pèrdua de recursos naturals o l’escalfament global», recorda Peñuelas. Així que, una vegada més, el problema no només és el panorama que es dibuixa en el present. Sinó 

Mentrestant, lacrisi climàtica desencadenada per l’activitat humanaavança ràpidament a tot el món, prenent forma de desglaç, sequeres, pujada del nivell del mar, fenòmens meteorològics extrems i pèrdua d’ecosistemes. Les ferides d’aquesta crisi climàtica ja són visibles a pràcticament tot el planeta.També a Espanya, on les temperatures hanaugmentat fins a un grau mésiles pluges han disminuït fins a un 18%respecte als anys 60. Les projeccions a curt i llarg termini parlen d’un panorama encara més desolador, amb conseqüències sobre totes les esferes de la societat.