Naiara Fernández i Maria Serra, veu d’una generació contra la crisi climàtica

«El 2021 serà un any crucial en la lluita contra l’emergència climàtica», explica, taxatiu, Maria Serra. «Podem sortir de la crisi sanitària escollint el camí de la justícia climàtica o podem tornar al camí que ens ha portat fins aquest problema», afegeix. La noia, de somriure amable i idees clares, va començar en l’activisme amb només 16 anys. Va assistir de pura casualitat a l’assemblea fundacional de Fridays For Future de Barcelona. Quatre dies més tard, va encapçalar junt amb els seus companys la primera manifestació del moviment a la ciutat. I tres mesos després estava a la marea verda que va acabar ocupant el Parlament Europeu a Brussel·les. 

«La pitjor part és quan els adults et miren des de dalt i qüestionen la teva lluita perquè, segons ells, ets massa jove i no saps de què estàs parlant. I no. No entenen que nosaltres estem lluitant pel nostre futur. Només demanem el que els científics fa més de 30 anys que reclamen. Si a ells no els han escoltat, volem ser el seu altaveu. Però ja no volem promeses, volem mesures reals», afegeix Serra. Aquesta va ser la premissa que a finals del 2019 va portar la jove activista a participar a la Cimera del Clima de Madrid; la primera protagonitzada per Thunberg i les veus de la seva generació. «Vam arribar amb la il·lusió que, després de mobilitzar milions de persones a tot el món, per fi alguna cosa canviaria. Però no. Les promeses es van quedar en res. Sentim que van utilitzar la nostra imatge per fer promoció, però ningú va escoltar el nostre missatge», recorda un any més tard. 

Una oportunitat per canviar-ho tot

La imatge de milers i milers d’estudiants inundant les principals ciutats del món a favor de la justícia climàtica ràpidament es va convertir en símbol d’un nou moviment ecologista; més inconformista, més divers i molt més ambiciós. Però l’arribada de la pandèmia de Covid-19 ho va canviar tot. Al març les mobilitzacions a peu de carrer van haver de cessar. I l’activisme va tornar al terreny de les xarxes socials, on havia començat. «Intentem que les nostres reivindicacions es continuïn sentint, sigui a través de la plataforma que sigui», explica amb veu ferma Naiara Fernández, actual portaveu de Fridays For Future Barcelona. 

Notícies relacionades

La Diputació de Barcelona continua liderant la transició energètica a la província

El revolucionari projecte per a obtenir energia solar des de l'espai en 2030

Malgrat que el món tal com el coneixem ha canviat radicalment, el missatge dels joves ecologistes continua ressonant amb la mateixa força. «Només volem construir un futur més just per a tothom. I això comença fent front a la crisi climàtica amb criteris de justícia social. No podem oblidar-nos de les desigualtats; que els rics són els que més contaminen i que els pobres els que més pateixen les conseqüències d’aquesta crisi», explica la jove activista. En el discurs de la seva generació, de fet, l’ecologisme s’entremescla amb altres lluites transversals. Com el feminisme, l’animalisme, el veganisme, l’anticolonialisme i l’anticapitalisme. Tots els ingredients per reclamar un canvi estructural. Des dels fonaments de la societat. 

«Cada dia compta en la lluita contra la crisi climàtica, però sentim que ningú està fent res. No ens conformem amb declaracions i bones paraules, volem accions reals. Que s’apliquin ja. I que siguin prou contundents perquè canviï alguna cosa», argumenta Fernández. Els joves del Fridays For Future miren al nou any amb l’esperança que les promeses de l’Acord de París es compleixin una vegada per sempre. Perquè si les temperatures pugen més d’1,5 graus, ja no hi haurà marxa enrere. «Només demanem coherència. El full de ruta per fer front a aquesta crisi ja està traçat; ara només s’ha d’aplicar», esgrimeix l’activista. «Al final hi ha informes que demostren que surt més barat invertir per frenar la crisi climàtica que no fer front a les seves conseqüències», afegeix la noia, fent-se ressò de la lluita que la seva generació pren per bandera. ¿Serà aquest l’any en què, per fi, s’escolti la seva veu?