Microplàstics: de la teva rentadora a l’Àrtic

Els microplàstics ja han arribat al punt més remot de l’hemisferi nord. A les gelades aigües de l’Àrtic, als voltants del Pol Nord, es compten fins a 40 partícules de residus plàstics per cada metre cúbic. Més d’un 92% són fibres, de les quals un 73% es corresponen a fragments de polièster que es desprenen de les peces tèxtils. ¿L’origen? La indústria tèxtil, les rentadores domèstiques i les aigües residuals que s’alliberen des de les metròpolis europees, americanes i asiàtiques i que viatgen fins als paratges més remots del planeta, segons esgrimeix un nou estudi publicat a ‘Nature Communications’.

Aquest és el testimoni que deixen diverses expedicions realitzades el 2016 i els anys d’estudis derivats des d’aleshores. L’expedició científica protagonitzada pels vaixells Sir Wilfrid Laurier i Louis St. Laurent va recollir 71 mostres a la superfície àrtica i 6 mostres més obtingudes a 1.015 metres de profunditat. A partir d’allà va arrencar l’estudi per endinsar-se en tres preguntes clau sobre la presència de microplàstics a l’Àrtic; quin és l’origen, com flueixen en l’ecosistema i quin és l’impacte que tenen.

Milions de fibres minúscules

La resposta sembla apuntar, en primer lloc, a les llars. De fet, alguns estudis apunten que una simple rentadora domèstica és suficient perquè milions de minúscules fibres de microplàstics es desprenguin de la roba i impregnin l’aigua. A partir d’allà, aquests diminuts residus, invisibles a l’ull humà, també aconsegueixen esquivar el filtre de les plantes de tractaments d’aigües residuals i arriben als oceans de manera massiva.

S’estima que una planta depuradora deixa passar al voltant de 21 mil milions de microfibres plàstiques a l’any. Entre els Estats Units i el Canadà això suposaria, a més de 800 tones anuals de minúsculs residus, abocaments directament al mar. I és allà on les minúscules (i pràcticament insignificants) quantitats de residus generats per cada persona acaben convertint-se en una enorme taca invisible que impregna els oceans de tot el món.

Plàstic fins i tot a l’Everest

Notícies relacionades

La Diputació de Barcelona continua liderant la transició energètica a la província

El revolucionari projecte per a obtenir energia solar des de l'espai en 2030

No és la primera vegada que s’assenyala l’alarmant flux de residus produïts per l’activitat humana que ja infecten l’ecosistema. Però cada vegada són més els estudis que assenyalen la magnitud del problema en els paratges més apartats del planeta; s’han trobat microplàstics al gel marí de l’Àrtic i al cim mateix de l’Everest. En tots aquests entorns s’han trobat minúscules traces mil·limètriques de plàstic camuflades en aigua, terra i aire; així com en els estómacs dels animals de la zona.

La gran pregunta és quines conseqüències té la contaminació per microplàstics. Per a la salut humana, per exemple. El cert és que encara no està clar. Alguns estudis suggereixen que les persones ingerim fins a 120.000 partícules de microplàstics a l’any. I tot i que el seu efecte podria semblar imperceptible, preocupen les perspectives a llarg termini. Sobretot tenint en compte l’acumulació d’aquests residus.